King Gizzard and The Lizard Wizard, “The Silver Cord”

Un àlbum de King Gizzard and The Lizard Wizard és com una capsa de bombons: Mai saps el que et tocarà. Així que després de fer un sorprenent i excel·lent àlbum de Metall psicodèlic, bordejant les fronteres del Trash metal, que era “PetroDragonic Apocalypse” (2023), ara van i ens planten un treball electrònic, sense guitarres ni bateries acústiques. Podeu passar d’escoltar-lo i anar directament a “PetroDragonic Apocalypse” que és un discarral.

Dear Sherlock, “Object of Ridicule”

Aquesta ressenya m’ha portat a algunes reflexions que us comparteixo, així que prepareu-vos per una xapa que ni el mateix Roger Waters us donaria. Però com que soc més assertiu que el iaio Roger us faig un resum per si voleu passar de les meves cabòries. Si t’agrada Muse llavors escolta alguns temes d’aquesta banda.

Angelus Apatrida, “Aftermath”

Una de les millor bandes de Trash metal del planeta no està formada per Johanssen, Andersen, Thorgenssen o similars. Guillermo Izquierdo (veu i guitarra), José J. Izquierdo (baix), Davish G. Álvarez (guitarra) i Víctor Valera (bateria). D’Albacete que son i així es presenten als seus directes.

Tauk, “Equalizer”

Portàvem advertint a Tòtum Revolutum que se’ns venia nou àlbum de Tauk i ja el tenim aquí. “Equalizer” és un àlbum amb metratge dels d’abans: 35 minuts i d’alta qualitat tots amb una excel·lent producció; fent honor a la dita de que el breu, si bo, dos cops bo.

Roger Waters, “The Dark Side of the Moon Redux”

Aquest any és el de la tornada de la banda del quartet de Salt Lake City: Advent Horizon. A destacar que no havien publicat cap àlbum des de “Stagehound” (2015) i ens presenten ara “A Cell to Call Home”, disc conceptual sobre l’amor com a motor per superar les addicions.No cal presentar a Rogelio Aguas. El que cal dir és que ha tingut l’ocurrència de reinterpretar el mític àlbum de Pink Floyd: “The Dark Side of the Moon” (1973) ¿Què podia sortir malament?

Cheeto’s Magazine

El públic va entrant a Calabria 66. Alguns saben (o millor dit, hauran intuït) quina banda vénen a veure avui: En el vídeo gravat per l’organització s’anunciava “un concert sorpresa” mentre la persona en qüestió consumia el contingut d’una bossa de Cheetos i llegia una revista. A pocs minuts de començar el directe, s’escolten al backstage uns crits d’ànim. Que comenci la bogeria!

Richie Kotzen + Susan Santos

Senyores i senyors del jurat, havent promès dir tota la veritat, no tinc més remei que explicar-vos tots els detalls esdevinguts la nit del 17 de juny i assenyalar el culpable i els causants d’aquest gloriós contratemps…Sens dubte, el guitarrista nord-americà Richie Kotzen va ser el principal culpable del que va passar aquest dilluns de juny a la Sala Salamandra. Situat en una posició propera a l’escenari, vaig poder veure com disparava directament i repetidament al cor de les ànimes rockeres congregades a la sala. Sàpiguen que jo mateix em vaig veure afectat intensament per aquest atac indiscriminat i fins i tot em va arribar a saltar alguna llàgrima d’emoció.

Ethic Labs

Jazz Fusió experimental d’altíssima qualitat al Tótum Revolútum

Noah Histeria

La segona part del d’aquesta edició del Tótum Revolútum va portar a Noah Histeria. Set anys feia des de la seva darrera aparició per Barcelona i no ho van fer de qualsevol manera. Amb una impecable nova formació, van brodar un concert energètic i passional. Noah Histeria és una banda perfeccionista i es nota en cada canvi, acord o melodia. Impecables. Un públic absolutament entregat i desitjant que tornin ben aviat.

Aberhosan Mystery

Concert doble ahir al Tótum Revolútum. Aberhosan Mystery va sorprendre amb una proposta instrumental captivadora. Passatges capaços de transportar amb una impecable execució. Melodies que en cap cas són innocents, però que tenen la capacitat de fer-se entendre a la primera. Aquest projecte que va començar de forma casual, pot arribar a ser una proposta d’alt recorregut amb l’aplaudiment dels més moderns o aquells que cerquen l’elegància i la passió en cada nota.

Erik Truffaz

Erik Truffaz 22/03/2024 (Terrassa) Sala : Jazz Cava Fotografía: Jordi Amela  (@amela_photo_concert)

Randy McStine

Randy McStine (Obrint a Pineapple Thief) 01/03/2024 (Barcelona) Sala : Apolo 2 Fotografía: Jordi Amela  (@amela_photo_concert)

Luar na Lubre

El magnífic i prestigiós grup de folk gallec Luar na Lubre ens va presentar aquest dijous a la sala Paral·lel 62 dins del festival Festival de Cançó BARNASANTS, el seu nou treball, el llibre-disc anomenat “XX – Encrucillada”. Aquest és el vintè àlbum de Luar Na Lubre, una edició composta d’un llibre divulgatiu del seu recorregut de gairebé quaranta anys de trajectòria en la música popular a Galícia, i un CD integrat per setze temes. És un agraïment a tots els músics, cantants i col·laboradors en aquesta trajectòria musical de la banda.

Henry Now

Nenry Now 13/01/2024 (Barcelona) Sala : 3 Auditori Tete Montoliu Redactor : Carles Pinós Fotografía: Enric Minguillón El passat divendres 12 de gener es va produir un esdeveniment històric, el concert del grup Henry Now, el resultat de la reunió d’antics membres de la històrica banda de Rock in Opposition anglesa Henry Cow. Els culpables …

Henry Now Read More »

Etérea-Nuumu Code (Tótum Revolútum)

L’escenari del Tótum Revolútum prenia vida a mesura que les llums es feien més tènues i la públic expectant esperava. La paraula era, curiositat. Aquesta vegada, Nuumu Code, coneguts pel seu enfocament experimental i fusió de veus, ritmes, poesia i instruments peculiars s’apoderaven de l’escenari de Calàbria 66 per encetar a una nit de sons revolucionaris.

Suffocation + Sanguisugabogg + Enterprise Earth + Organectomy

En una tarda freda d’hivern, entre setmana, triem dedicar les darreres hores que li queden al mes de gener a ser espectadors d’una remorosa nit de Death Metal. Sabíem del cert que el pla ens obligava a descendir a uns inferns de metall, on la música es mesura en tones, on el públic es mou en cercles diabòlics i on Satanàs només sap cantar en gutural. Per aquesta raó, es va fer fa més desconcertant que mai que les portes de l’avern, en aquesta ocasió traslladat a la Sala Salamandra de l’Hospitalet, s’obrissin a les sis de la tarda i encara amb llum del dia.

Tesseract + Unprocessed + The Callous Daoboys 

A la Sala Apolo 1 amb prou feines hi cap una agulla. En concerts on toquen tres bandes, no hi sol haver tantíssima gent des del principi. Però es nota que els melòmans metal·lers de Barcelona tenen set d’aquest còctel que els Resurrection Fest els ha preparat.

Scroll to Top