Pulsar
Pulsar, el grup francès de rock progressiu atmosfèric d’influència pinkfloydiana.
Enciclopèdia de bandes: història, formació i discografia, per estils.
Pulsar, el grup francès de rock progressiu atmosfèric d’influència pinkfloydiana.
Mona Lisa, el grup francès de rock progressiu teatral d’Orleans, influenciat pel so d’Ange.
Grobschnitt, el grup alemany de rock progressiu teatral, conegut pel directe extravagant i Rockpommel’s Land.
Klaus Schulze, pioner alemany de la música electrònica, ex-Ash Ra Tempel i Tangerine Dream.
Guru Guru, un dels grups fundadors del krautrock, liderat des del 1968 pel bateria Mani Neumeier.
Ash Ra Tempel, el grup berlinès de rock còsmic fundat per Manuel Göttsching i Klaus Schulze.
Popol Vuh, el projecte de Florian Fricke conegut per les bandes sonores dels films de Werner Herzog.
Harmonia, el supergrup del krautrock format per Cluster i Michael Rother de Neu!.
Cluster, el duo alemany de música electrònica experimental, pilar del krautrock i precursor de l’ambient.
Neu!, el duo de Düsseldorf fundador del so motorik, influència directa del post-punk i el post-rock.
Latte e Miele, el trio torinès de rock progressiu simfònic d’arrel clàssica i religiosa.
New Trolls, el grup genovès conegut per Concerto Grosso, la fusió amb orquestra clàssica de Luis Bacalov.
Area, el grup italià d’avantguarda de Demetrio Stratos, entre el rock progressiu, el jazz i la política.
Il Balletto di Bronzo, el grup napolità del disc de culte Ys, referència fosca del prog italià.
Semiramis, el grup napolità d’un sol disc, Dedicato a Frazz, de culte dins el prog italià.
Osanna, el grup napolità de rock progressiu conegut pel seu directe teatral i el disc Palepoli.
Goblin, el grup italià de bandes sonores de terror, conegut per Suspiria i Profondo Rosso de Dario Argento.
Museo Rosenbach, el grup italià d’un sol disc de culte, Zarathustra, referència del rock progressiu simfònic.
Le Orme, un dels tres grans del rock progressiu italià, amb Felona e Sorona com a obra de referència.
Banco del Mutuo Soccorso, un dels grups fonamentals del rock progressiu italià dels setanta.
Soft Heap, el quartet de jazz-rock de Canterbury d’Alan Gowen, Hugh Hopper, Pip Pyle i Elton Dean.
Gilgamesh, el grup de jazz-rock d’Alan Gowen dins l’òrbita de Canterbury.
Khan, el grup de Canterbury on Steve Hillage va gravar abans de la seva carrera en solitari i Gong.
Quiet Sun, el grup previ de Phil Manzanera (Roxy Music), gravat i publicat anys després com a Mainstream.
National Health, el supergrup de l’escena de Canterbury liderat per Dave Stewart i Alan Gowen.
On The Raw, el projecte instrumental barceloní de jazz-rock de Jordi Amela, Jordi Prats, Alex Ojea, Pep Espasa i Toni Sánchez.
Dracma, el grup de rock progressiu barceloní de Jordi Amela i Jordi Prats, actiu en dues etapes.
Harvest, el grup de neo-prog catalano-holandès amb gran projecció internacional.
Botch, un dels grups fundadors del mathcore nord-americà dels noranta.
Converge, un dels grups fundadors del metalcore, admirats per la seva evolució tècnica i artística amb «Jane Doe».
The Dillinger Escape Plan, el grup nord-americà que va portar el mathcore extrem a límits tècnics inèdits.
Refused, el grup suec de hardcore que amb «The Shape of Punk to Come» va incorporar jazz i electrònica al gènere.
At the Drive-In, el grup de post-hardcore precursor de The Mars Volta.
Toundra, el grup madrileny referent del post-rock instrumental en llengua espanyola.
Mono, el grup japonès de post-rock orquestral, conegut per la intensitat dinàmica dels seus directes.
Godspeed You! Black Emperor, el col·lectiu canadenc fundador del post-rock instrumental més èpic i politititzat.
Mogwai, un dels grups fundadors i de referència del post-rock instrumental escocès.
Sigur Rós, el grup islandès referent mundial del post-rock atmosfèric i el falsete en «hopelandic».
Failure, el grup nord-americà de rock alternatiu espacial, admirat per A Perfect Circle i Tool.
Deftones, el grup nord-americà que va portar el metal alternatiu cap a un terreny atmosfèric i experimental.