Deafheaven
Deafheaven, el grup nord-americà que va portar el black metal atmosfèric al públic indie amb Sunbather.
Enciclopèdia de bandes: història, formació i discografia, per estils.
Deafheaven, el grup nord-americà que va portar el black metal atmosfèric al públic indie amb Sunbather.
Alcest, el projecte francès de Neige, pioner del blackgaze, fusió de black metal i shoegaze.
Agalloch, el grup nord-americà de black metal atmosfèric i folk fosc, dissolt el 2016.
Wolves in the Throne Room, el grup nord-americà de black metal atmosfèric i ecologista.
Eyehategod, un dels grups fundadors del sludge metal de Nova Orleans.
Acid Bath, el grup de Louisiana de sludge metal, referència de culte amb Dax Riggs a la veu.
Yob, el grup nord-americà de doom metal atmosfèric liderat per Mike Scheidt.
Pallbearer, el grup nord-americà de doom metal melòdic, referència de la nova generació del gènere.
Candlemass, el grup suec que dona nom al doom metal èpic amb Epicus Doomicus Metallicus.
Cathedral, el grup britànic de doom metal de Lee Dorrian (ex-Napalm Death), amb un so cada cop més psicodèlic.
Sleep, el grup californià de stoner-doom conegut per l’obra extrema Dopesmoker, un únic tema d’una hora.
Electric Wizard, un dels grups fundadors del doom metal modern, referència de Dopethrone.
Sithu Aye, projecte instrumental de metal progressiu d’un sol músic, escocès d’origen birmà.
Mestis, el projecte instrumental de Javier Reyes (Animals as Leaders), de metal progressiu amb influències d’Amèrica Llatina.
Intervals, el projecte instrumental canadenc d’Aaron Marshall, dins l’escena del metal progressiu djent.
Vola, el grup danès de metal progressiu atmosfèric, entre el djent i el pop electrònic fosc.
Devin Townsend Project, la banda estable del músic canadenc entre el 2009 i el 2018.
Native Construct, el grup nord-americà de metal progressiu tècnic d’un sol disc de culte, Quiet World.
Ne Obliviscaris, el grup australià de metal progressiu extrem amb violí com a instrument protagonista.
Persefone, el grup andorrà de metal progressiu tècnic, referència de l’escena de parla catalana.
Dixie Dregs, el grup instrumental de Steve Morse, fusió de country, jazz i rock progressiu.
Yellowjackets, un dels grups de referència de la fusió i el smooth jazz nord-americà des dels vuitanta.
Wayne Krantz, guitarrista nord-americà de jazz-fusió, referència de la improvisació harmònica moderna.
Scott Henderson, guitarrista de fusió i blues, ex-Tribal Tech i Chick Corea Elektric Band.
Planet X, el supergrup instrumental de fusió tècnica de Derek Sherinian, Virgil Donati i Tony MacAlpine.
Jonas Hellborg Group, el projecte del baixista suec, amb Shawn Lane com a col·laborador més conegut.
Tribal Tech, el grup de jazz-fusió de Scott Henderson i Gary Willis, referència del gènere als vuitanta i noranta.
Ruins, el duo japonès de bateria i baix de Yoshida Tatsuya, referència del zeuhl i el math-rock extrem.
Gerard, el projecte japonès de rock progressiu simfònic de Toshio Egawa, d’influència italiana.
Bi Kyo Ran, el grup japonès de rock progressiu d’arrel zeuhl liderat per Yoro Watanabe.
Ain Soph, el projecte japonès de rock progressiu simfònic instrumental de Yoshimitsu Ozaki.
Kenso, el grup japonès de jazz-rock progressiu tècnic, actiu de manera continuada des dels setanta.
The Opium Cartel, el projecte de Jacob Holm-Lupo (White Willow) de rock progressiu melòdic.
Moon Safari, el grup suec de rock progressiu d’harmonies vocals a la manera de Beach Boys i Yes.
Gösta Berlings Saga, el trio instrumental suec de rock progressiu contemporani.
Isildurs Bane, el col·lectiu suec de rock progressiu d’avantguarda actiu des dels setanta.
Landberk, el grup suec de rock progressiu melancòlic dels noranta, referència del renaixement escandinau.
Carpe Diem, el grup marsellès de rock progressiu simfònic amb flauta com a instrument protagonista.
Shylock, el grup francès de rock progressiu instrumental de guitarres entrellaçades.
Atoll, el grup francès de rock progressiu simfònic dels anys setanta.