The Nice
The Nice, el grup de Keith Emerson abans d’Emerson, Lake & Palmer, pioner a fusionar rock i música clàssica.
Enciclopèdia de bandes: història, formació i discografia, per estils.
The Nice, el grup de Keith Emerson abans d’Emerson, Lake & Palmer, pioner a fusionar rock i música clàssica.
Procol Harum, els autors d'»A Whiter Shade of Pale», pioners a portar la música clàssica al rock.
The Aristocrats, el trio instrumental de fusió de Guthrie Govan, Bryan Beller i Marco Minnemann.
TesseracT, un dels grups fundadors i de referència de l’escena djent britànica.
Animals as Leaders, el trio instrumental de Tosin Abasi, un dels grups fundadors de l’escena djent.
Leprous, el grup noruec que va créixer a l’ombra d’Ihsahn (Emperor) fins a convertir-se en un dels grans noms del metal progressiu actual.
Between the Buried and Me, un dels grups clau del metal progressiu i mathcore nord-americà del segle XXI.
Death, el grup de Chuck Schuldiner, considerat el fundador del death metal, amb una segona etapa progressiva a partir d'»Human».
Atheist, un dels grups fundadors del death metal progressiu, pioners a barrejar-hi jazz-fusió.
Cynic, els pioners del death metal progressiu, coneguts per la fusió de veus robotitzades i tècnica de jazz-fusió a «Focus».
Watchtower, els pioners texans del thrash progressiu, amb Jason McMaster (Dangerous Toys) a la veu.
Psychotic Waltz, un dels grups de culte del metal progressiu nord-americà dels noranta.
Fates Warning, un dels grups pioners del metal progressiu nord-americà dels vuitanta.
Anathema, el grup de Liverpool que va evolucionar del doom metal cap a un rock progressiu atmosfèric.
Katatonia, el grup suec que va evolucionar del doom-death cap a un rock progressiu fosc i melancòlic.
Pain of Salvation, el grup suec de Daniel Gildenlöw, un dels referents del metal progressiu conceptual.
Gazpacho, el grup noruec d’atmosferes fosques a cavall entre el rock progressiu i el post-rock.
Beardfish, el grup suec de Rikard Sjöblom (avui a Big Big Train), reunit des del 2023.
Anekdoten, el grup suec que va reviure el so de mel·lotró de King Crimson dels vuitanta ençà.
White Willow, el grup noruec de retro-prog simfònic amb tocs de folk i gòtic.
Wobbler, el grup noruec que reviu el simfonisme dels setanta amb mel·lotró i orgue Hammond.
Frost*, el grup britànic de Jem Godfrey que combina neoprog amb pop electrònic.
Big Big Train, un dels grups de referència del neoprog britànic contemporani.
Flying Colors, el supergrup de Mike Portnoy, Neal Morse, Steve Morse i Casey McPherson.
Transatlantic, el supergrup de Neal Morse, Roine Stolt, Mike Portnoy i Pete Trewavas.
Liquid Tension Experiment, el supergrup instrumental amb tres quartes parts de Dream Theater i Tony Levin.
Snarky Puppy, el col·lectiu de jazz-fusió liderat per Michael League, guanyador de diversos Grammy.
Allan Holdsworth, guitarrista de referència del jazz-fusió i el rock progressiu, admirat per Eddie Van Halen i Yngwie Malmsteen.
Return to Forever, el grup de Chick Corea i Stanley Clarke, referent del jazz-fusió dels setanta.
Weather Report, el grup de Josef Zawinul i Wayne Shorter, un dels pilars del jazz-fusió dels setanta.
Brand X, el grup de jazz-fusió on Phil Collins tocava la bateria mentre era membre de Genesis.
Bruford, el grup en solitari del bateria Bill Bruford (Yes, King Crimson) amb Allan Holdsworth a la guitarra.
UK, el supergrup de John Wetton, Bill Bruford, Allan Holdsworth i Eddie Jobson.
Alan Parsons Project, el duo de producció i composició d’Alan Parsons i Eric Woolfson.
Asia, el supergrup de John Wetton (King Crimson), Steve Howe (Yes), Geoff Downes (Yes) i Carl Palmer (ELP).
Styx, els autors de «Come Sail Away», una de les bandes clau del rock progressiu i AOR nord-americà dels setanta.
Kansas, els autors de «Carry On Wayward Son», referents del rock progressiu nord-americà dels setanta.
Barclay James Harvest, un dels grups clàssics del rock progressiu simfònic britànic dels setanta.
Curved Air, el grup britànic que va combinar rock progressiu i violí elèctric, amb Stewart Copeland (The Police) com a exbateria.
Soft Machine, el grup fundador de l’escena de Canterbury i pioner de la fusió entre rock i jazz al Regne Unit.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →