Fireballet
Fireballet, banda de North Jersey nascuda el 1971, va publicar el 1975 «Night on Bald Mountain», produït per Ian McDonald (King Crimson), abans de dissoldre’s l’any següent.
Bandes
Enciclopèdia de bandes: història, formació i discografia, per estils.
IZZ
IZZ, banda novaiorquesa formada el 1996 pels germans Tom i John Galgano, actualitza l’herència de Genesis, Yes i ELP amb ganxos pop i produccions pròpies.
Djam Karet
Djam Karet, quartet instrumental de Topanga (Califòrnia) fundat el 1984, combina rock progressiu, drone i improvisació en una discografia extensa i continuada des dels vuitanta.
Happy the Man
Happy the Man, banda de Virgínia fundada el 1973 a la Universitat James Madison, va fusionar el rock progressiu britànic amb el jazz-rock d’arrel Canterbury en dos àlbums per a Arista.
Starcastle
Starcastle, banda de Champaign (Illinois) fundada el 1973, és una de les respostes nord-americanes més properes al so simfònic de Yes, amb sis músics i doble guitarra.
Yezda Urfa
Yezda Urfa, banda de Chicago fundada el 1973, combinava la influència de Yes i Gentle Giant; el seu únic àlbum, «Sacred Baboon», enregistrat el 1976, no es va publicar fins el 1989.
Burnin’ Red Ivanhoe
Burnin’ Red Ivanhoe, de Copenhaguen, van néixer el 1967 per fondre la improvisació del jazz d’avantguarda amb el rock elèctric de finals dels anys 1960, i són el grup fundacional del rock progressiu danès.
Kingston Wall
Kingston Wall, d’Hèlsinki, van fondre rock psicodèlic i progressiu amb misticisme oriental en només tres àlbums (1992–1994) abans de dissoldre’s i de la mort del líder Petri Walli el 1995.
Tasavallan Presidentti
Tasavallan Presidentti, d’Hèlsinki, van ser un dels primers i més influents grups de rock progressiu de Finlàndia, amb forta empremta de jazz-rock gràcies al guitarrista Jukka Tolonen.
Wigwam
Wigwam, d’Hèlsinki, són un dels grups fundacionals del rock progressiu finlandès des del 1968; Being (1974) és considerat el seu àlbum central.
Älgarnas Trädgård
Älgarnas Trädgård, de Göteborg, van explorar l’estudi com a instrument en un únic àlbum de 1972 que barreja psicodèlia, progressiu i folk medieval escandinau.
Samla Mammas Manna
Samla Mammas Manna, d’Uppsala, van fondre rock progressiu, folk suec i jazz amb humor circense; impulsors del moviment Rock in Opposition, es van dissoldre el 2008 amb la mort de Lars Hollmer.
Trettioåriga Kriget
Trettioåriga Kriget, de la zona d’Estocolm, canten íntegrament en suec i combinen riffs de hard rock amb estructures progressives i mellotró des del 1970.
Panzerpappa
Panzerpappa, d’Oslo, toquen rock progressiu instrumental d’arrel RIO amb un to humorístic, en la línia de Samla Mammas Manna o Henry Cow.
Tusmørke
Tusmørke, de Skien, barregen rock progressiu, folk nòrdic i psicodèlia amb un imaginari de mitologia local; van néixer el 1994 com a Les Fleurs du Mal i es van rebatejar el 2009.
Arabs in Aspic
Arabs in Aspic, nascuts a Trondheim el 1997 com a grup de versions de Black Sabbath, van derivar cap a un rock progressiu d’arrel setantista marcat per l’orgue Hammond.
Motorpsycho
Motorpsycho, format a Trondheim el 1989, és un dels grups de rock progressiu més prolífics d’Escandinàvia, amb més de vint àlbums d’estudi entre el rock psicodèlic, el heavy i el progressiu.
Philharmonie
Philharmonie, trio de guitarres (quartet des de 1993) format el 1988 pel guitarrista Frédéric L’Épée, antic membre de Shylock, amb una sonoritat deutora de King Crimson; es va dissoldre el 1997.
Minimum Vital
Minimum Vital, banda de rock progressiu formada el 1982 a Bègles, prop de Bordeus, pels bessons Jean-Luc i Thierry Payssan, que combinen el rock progressiu dels anys setanta amb música medieval i barroca.
Nemo
Nemo, banda de rock progressiu formada el 1999 a Le Puy-en-Velay per Jean-Pierre Louveton, Guillaume Fontaine i Pascal Bertrand, influenciada inicialment per Genesis i Ange.
Lazuli
Lazuli, banda de rock progressiu del sud de França formada el 1998 pels germans Dominique i Claude Leonetti, coneguts per cantar en francès i per fer servir el léode, un instrument de corda inventat per Claude Leonetti.
Zao
Zao, banda de jazz-rock i zeuhl fundada a París el 1972 pels ex-Magma Yochk’o Seffer i François «Faton» Cahen, amb el violinista Didier Lockwood a les files el 1976; es va dissoldre el 2012, després de la mort de Cahen.
Dün
Dün, banda de zeuhl de Nantes formada el 1976, coneguda per un sol disc, Eros (1981), concebut com una adaptació lliure de la novel·la Dune de Frank Herbert.
Potemkine
Potemkine, banda de jazz-rock amb influència zeuhl formada a Tolosa de Llenguadoc el 1971 pels germans Goubin; va publicar tres discos entre 1976 i 1978 abans de la mort del seu líder, Charles Goubin, el 1979.
Shub-Niggurath
Shub-Niggurath, banda francesa d’avantguarda formada el 1982 pel baixista Alain Ballaud, amb nom pres de la mitologia de Lovecraft; es va dissoldre a la seva mort, el 1995.
Eskaton
Eskaton, banda de zeuhl formada a París el 1970, un dels primers grups del gènere fora de l’òrbita directa de Magma; es va dissoldre el 1985 i es va refer el 2011.
Weidorje
Weidorje, banda de zeuhl fundada el 1976 pel baixista Bernard Paganotti i el teclista Patrick Gauthier, ambdós ex-membres de Magma; va publicar un sol disc, el 1978, abans de separar-se.
Casa das Máquinas
Casa das Máquinas, banda paulista formada el 1973, va passar del hard rock al progressiu a Lar de Maravilhas (1975), un dels discos de referència del gènere al Brasil.
Apocalypse
Apocalypse, banda de Caxias do Sul fundada el 1983 pel tecladista Eloy Fritsch, fa rock progressiu simfònic amb influència de Rush, Genesis i Marillion.
Quaterna Réquiem
Quaterna Réquiem, banda carioca liderada per la tecladista Elisa Wiermann i el violinista Kleber Vogel, fa rock progressiu instrumental amb influència de la música de cambra.
Vímana
Vímana, banda carioca de rock progressiu formada el 1974, va tenir entre els seus membres Lulu Santos, Lobão i Ritchie, que farien carrera pròpia a la dècada següent.
Som Nosso de Cada Dia
Som Nosso de Cada Dia, banda paulista formada el 1971, combina funk i soul amb rock progressiu; es va reactivar el 2017 després de diverses pauses.
A Bolha
A Bolha, banda carioca formada el 1965 com The Bubbles, va fusionar tropicalisme i rock àcid amb rock progressiu a Um Passo à Frente (1973).
14 Bis
14 Bis, banda de Belo Horizonte formada el 1979 pels germans Venturini, barreja rock progressiu amb música popular brasilera; manté la mateixa formació des de fa més de 45 anys.
Sagrado Coração da Terra
Sagrado Coração da Terra, projecte del violinista Marcus Viana fundat el 1979 a Belo Horizonte, combina rock progressiu simfònic amb lletres de temàtica espiritual i ecologista.
Bacamarte
Bacamarte, banda carioca formada el 1974, va gravar Depois do Fim el 1978 però no el va publicar fins al 1983; l’àlbum és un referent del progressiu brasiler.
O Terço
O Terço, banda carioca formada el 1968, va passar del rock clàssic al rock progressiu; Criaturas da Noite (1975) és un dels discos de referència del progressiu brasiler.
Panta Rhei
Panta Rhei, banda hongaresa de rock progressiu de Debrecen activa de 1974 a 1982, coneguda per les adaptacions de música clàssica (Bartók, Grieg) i pels sintetitzadors que construïen ells mateixos; es van reunir el 2017.
Abraxas
Abraxas, banda txeca de rock progressiu fundada a Praga el 1976 pel guitarrista Slávek Janda, considerada underground durant el règim comunista; Janda en segueix sent l’únic membre original.
Blue Effect (Modrý Efekt)
Blue Effect (Modrý Efekt), banda txeca de rock progressiu i fusió de jazz fundada a Praga el 1968 pel guitarrista Radim Hladík, únic membre permanent fins a la seva mort el 2016, moment en què el grup es va dissoldre definitivament.