Enciclopèdia de bandes: història, formació i discografia, per estils.
Collegium Musicum, banda eslovaca fundada a Bratislava el 1969 pel teclista Marián Varga, sovint comparat amb Keith Emerson; pilar del rock progressiu txecoslovac dels anys setanta, dissolta definitivament arran de la mort de Varga el 2017.
Little Tragedies, banda russa de rock progressiu formada a Kursk el 1994 per Gennady Ilyin, Yuri Skripkin i Oleg Babynin; grup de referència de l’escena prog russa, amb composicions centrades en teclats properes a la música clàssica.
Satellite, banda de neo-prog polonesa fundada el 2000 pel bateria Wojtek Szadkowski (ex-Collage); el disc Evening Games (2005) va arribar al número 8 de vendes a Polònia.
Collage, banda de neo-prog fundada a Varsòvia el 1985 per Mirosław Gil i Wojciech Szadkowski; el disc Moonshine (1994) és el més reconegut. Dissolts el 2003, refundats el 2013, van tornar a l’estudi amb Over and Out (2022).
Quidam, banda de rock progressiu d’Inowrocław (Polònia) nascuda el 1991 com a Deep River i rebatejada el 1993, influenciada per Marillion i Camel; es va reformar el 2025 després d’una dècada aturats.
Czesław Niemen (Czesław Juliusz Wydrzycki, 1939–2004), cantant i compositor polonès, va virar cap al rock progressiu el 1969 amb l’àlbum Enigmatic i hi va combinar orgue Hammond, mellotron i sintetitzador Moog fins als anys vuitanta.
SBB, trio format a Siemianowice Śląskie el 1971 per Józef Skrzek, Apostolis Anthimos i Jerzy Piotrowski, referent del rock progressiu polonès dels anys setanta amb fusions de jazz i blues.
Waterloo, formats a Bèlgica el 1969 de les cendres d’Adam’s Recital i Today’s Version, van publicar l’únic àlbum First Battle (1970), amb influència de Jethro Tull, abans de dissoldre’s el 1972.
Cos, formats a Brussel·les el 1974 pel guitarrista Daniel Schell, van fusionar jazz-rock i influències de l’escola de Canterbury, amb la veu no convencional de Pascale Son com a tret distintiu.
Machiavel, formats a Bèlgica el 1974 per Roland De Greef i Marc Ysaÿe, es van consolidar amb els àlbums simfònics Jester (1977) i Mechanical Moonbeams (1978) abans de virar cap a un so més comercial als vuitanta.
Supersister, formats a la Haia el 1968 al voltant del teclista Robert Jan Stips, van fusionar rock progressiu i jazz als anys setanta i continuen actius, amb un nou àlbum d’estudi el 2025.
Solution, formats a Groningen el 1970 al voltant del saxofonista Tom Barlage i el pianista Willem Ennes, van fusionar jazz, rock i soul en sis àlbums d’estudi fins al 1983.
Alquin, formats a Delft el 1971 per estudiants d’arquitectura, van combinar rock progressiu, folk i jazz en cinc àlbums dels anys setanta i van tornar a enregistrar el 2005 i el 2009.
Trace, trio holandès de rock progressiu liderat pel teclista Rick van der Linden després de deixar Ekseption el 1974, va publicar tres àlbums entre 1974 i 1976.
Finch, formats als Països Baixos el 1974 al voltant del guitarrista Joop van Nimwegen, van publicar tres àlbums instrumentals de rock progressiu abans de dissoldre’s el 1978.
Earth and Fire, formats als Països Baixos el 1968 pels bessons Chris i Gerard Koerts, van combinar rock progressiu simfònic amb èxits de llista a partir de l’entrada de la cantant Jerney Kaagman el 1969.
Kayak, formats a Hilversum el 1972, són una de les bandes de referència del rock simfònic holandès, actius en dues etapes (1972–1982 i 1999–2025) amb dinou àlbums d’estudi.
Chac Mool, banda de Ciutat de Mèxic formada el 1979, és considerada pionera del rock progressiu mexicà, junt amb Decibel, amb l’àlbum «Nadie en Especial» (1980).
Color Humano, trio de Buenos Aires format el 1971 pel guitarrista Edelmiro Molinari (ex-Almendra), va fusionar rock psicodèlic i progressiu en tres àlbums entre 1972 i 1973.
Aquelarre, banda de Buenos Aires formada el 1971 per Emilio del Güercio i Rodolfo García (ex-Almendra), va publicar quatre àlbums de rock progressiu entre 1972 i 1975.
Bubu, banda de Buenos Aires formada el 1976 per Daniel Andreoli i Wim Forstman, va publicar l’àlbum de rock simfònic «Anabelas» (1978) i es va reactivar el 2016.
Espíritu, banda de Buenos Aires formada el 1973 pel guitarrista Osvaldo Favrot, va ser pionera del rock simfònic argentí amb l’àlbum «Crisálida» (1975).
MIA (Músicos Independientes Asociados) va ser una cooperativa de músics de Buenos Aires activa entre 1975 i 1982, amb el pianista Lito Vitale com a referent, influïda per Emerson, Lake & Palmer i Gentle Giant.
Invisible, trio liderat per Luis Alberto Spinetta i format a Buenos Aires el 1973, va combinar rock progressiu i jazz en tres àlbums d’estudi entre 1974 i 1976.
Alas, grup majoritàriament instrumental de Buenos Aires format el 1975 al voltant del teclista Gustavo Moretto, va incorporar el baixista Pedro Aznar el 1977.
Crucis, banda de Buenos Aires formada el 1974, va introduir el rock progressiu simfònic a l’Argentina amb l’àlbum «Crucis» (1976), amb col·laboració de Charly García als sintetitzadors.
Arco Iris, banda formada a El Palomar (Buenos Aires) el 1968 per Gustavo Santaolalla, va fusionar rock progressiu i jazz amb folk llatinoamericà a discos com «Sudamérica o el Regreso a la Aurora» (1972).
Gravity Fields, projecte instrumental barceloní de jazz, rock progressiu i electrònica.
Exxasens, projecte barceloní de post-rock còsmic amb influències de Pink Floyd i Explosions in the Sky.
Ethic Labs, quintet barceloní de jazz-fusió experimental amb elements de música clàssica índia.
Fusion Code, quintet barceloní de jazz fusió amb referents com Chick Corea, Pat Metheny i Marcus Miller.
Audiolepsia, el grup de Cornellà de Llobregat de post-rock instrumental amb paisatges emotius i atmosferes intenses.
Otxque!, el grup de rock simfònic de la Canonja (Tarragonès) actiu als noranta, reunit al Tótum Revolútum el 2025.
Maat, grup barceloní de post-rock i math rock instrumental.
Pardals, el projecte de post-rock instrumental de quatre músics eivissencs, amb Toundra i Böira com a referents.
Vincent Black Shadow, veterans del hard rock i el garatge de Barcelona des del 2001.
Regna, grup barceloní de rock progressiu sorgit de l’antiga banda de thrash Full of Anger.
Aran Prog Project, projecte de rock progressiu conceptual nascut a Barcelona del baixista italià MarFi Gentilini.
White Chameleon, el grup de Mataró de neo-prog amb sis discos d’estudi.
Orella d’Ós, el grup de Matadepera de pop-rock progressiu amb influències de Porcupine Tree i Radiohead.
