The Wilde Flowers
The Wilde Flowers, banda de Canterbury formada el 1964, mai va treure cap disc en vida pròpia però els seus membres van fundar Soft Machine i Caravan, l’origen directe de l’anomenada escena de Canterbury.
Enciclopèdia de bandes: història, formació i discografia, per estils.
The Wilde Flowers, banda de Canterbury formada el 1964, mai va treure cap disc en vida pròpia però els seus membres van fundar Soft Machine i Caravan, l’origen directe de l’anomenada escena de Canterbury.
Wheel, grup de Hèlsinki format el 2015 al voltant del guitarrista i cantant James Lascelles, ha publicat tres discos de metal progressiu entre 2019 i 2024.
Steven Wilson, líder de Porcupine Tree, manté des de 2008 una carrera en solitari pròpia amb vuit discos d’estudi publicats i un novè, Requiem for a Village, previst el 6 de novembre del 2026.
Spiritbox, grup canadenc fundat el 2017 per Courtney LaPlante i Mike Stringer (ex-iwrestledabearonce), fusiona metalcore amb elements electrònics i progressius.
Jinjer, banda ucraïnesa formada el 2008 a Donetsk, combina metalcore progressiu amb la veu de Tatiana Shmayluk; cinc discos d’estudi publicats entre 2014 i 2025.
Oceans of Slumber, banda de Houston formada el 2011, fusiona rock progressiu amb death i doom metal; sis discos d’estudi publicats entre 2013 i 2024.
Klone, grup de Poitiers format el 1999 (abans anomenat Sowat), fusiona metal progressiu amb textures psicodèliques i electròniques en vuit discos d’estudi.
Twelve Foot Ninja, grup de Melbourne format el 2007, barreja metal, funk i reggae; es van dissoldre el 2024 i es van reformar el 2025.
Lonely Robot és el projecte conceptual en solitari del guitarrista i cantant anglès John Mitchell (It Bites, Arena, Kino, Frost*), amb sis discos publicats entre 2015 i 2026.
Agent Fresco, quartet de Reykjavík fundat el 2008, combina rock progressiu, math rock i art rock; el seu disc més recent és Destrier (2015).
Soen, banda sueca de metal progressiu fundada el 2010 pel bateria Martin Lopez (ex-Opeth), amb set àlbums d’estudi publicats entre 2012 i 2026.
Formada el 1990 a Nova Jersey, 3rDegree combina rock progressiu amb ganxos pop i lletres satíriques; es va reformar el 2005 després de vuit anys de dissolució.
Rocket Scientists, projecte de Los Angeles liderat pel teclista Erik Norlander i el cantant Mark McCrite des de finals dels vuitanta, combina rock progressiu simfònic amb influència west-coast.
Salem Hill, banda de Nashville formada el 1991, manté des de fa tres dècades un rock progressiu melòdic amb arrel sureny i veus repartides entre diversos membres.
Fireballet, banda de North Jersey nascuda el 1971, va publicar el 1975 «Night on Bald Mountain», produït per Ian McDonald (King Crimson), abans de dissoldre’s l’any següent.
IZZ, banda novaiorquesa formada el 1996 pels germans Tom i John Galgano, actualitza l’herència de Genesis, Yes i ELP amb ganxos pop i produccions pròpies.
Djam Karet, quartet instrumental de Topanga (Califòrnia) fundat el 1984, combina rock progressiu, drone i improvisació en una discografia extensa i continuada des dels vuitanta.
Happy the Man, banda de Virgínia fundada el 1973 a la Universitat James Madison, va fusionar el rock progressiu britànic amb el jazz-rock d’arrel Canterbury en dos àlbums per a Arista.
Starcastle, banda de Champaign (Illinois) fundada el 1973, és una de les respostes nord-americanes més properes al so simfònic de Yes, amb sis músics i doble guitarra.
Yezda Urfa, banda de Chicago fundada el 1973, combinava la influència de Yes i Gentle Giant; el seu únic àlbum, «Sacred Baboon», enregistrat el 1976, no es va publicar fins el 1989.
Burnin’ Red Ivanhoe, de Copenhaguen, van néixer el 1967 per fondre la improvisació del jazz d’avantguarda amb el rock elèctric de finals dels anys 1960, i són el grup fundacional del rock progressiu danès.
Kingston Wall, d’Hèlsinki, van fondre rock psicodèlic i progressiu amb misticisme oriental en només tres àlbums (1992–1994) abans de dissoldre’s i de la mort del líder Petri Walli el 1995.
Tasavallan Presidentti, d’Hèlsinki, van ser un dels primers i més influents grups de rock progressiu de Finlàndia, amb forta empremta de jazz-rock gràcies al guitarrista Jukka Tolonen.
Wigwam, d’Hèlsinki, són un dels grups fundacionals del rock progressiu finlandès des del 1968; Being (1974) és considerat el seu àlbum central.
Älgarnas Trädgård, de Göteborg, van explorar l’estudi com a instrument en un únic àlbum de 1972 que barreja psicodèlia, progressiu i folk medieval escandinau.
Samla Mammas Manna, d’Uppsala, van fondre rock progressiu, folk suec i jazz amb humor circense; impulsors del moviment Rock in Opposition, es van dissoldre el 2008 amb la mort de Lars Hollmer.
Trettioåriga Kriget, de la zona d’Estocolm, canten íntegrament en suec i combinen riffs de hard rock amb estructures progressives i mellotró des del 1970.
Panzerpappa, d’Oslo, toquen rock progressiu instrumental d’arrel RIO amb un to humorístic, en la línia de Samla Mammas Manna o Henry Cow.
Tusmørke, de Skien, barregen rock progressiu, folk nòrdic i psicodèlia amb un imaginari de mitologia local; van néixer el 1994 com a Les Fleurs du Mal i es van rebatejar el 2009.
Arabs in Aspic, nascuts a Trondheim el 1997 com a grup de versions de Black Sabbath, van derivar cap a un rock progressiu d’arrel setantista marcat per l’orgue Hammond.
Motorpsycho, format a Trondheim el 1989, és un dels grups de rock progressiu més prolífics d’Escandinàvia, amb més de vint àlbums d’estudi entre el rock psicodèlic, el heavy i el progressiu.
Philharmonie, trio de guitarres (quartet des de 1993) format el 1988 pel guitarrista Frédéric L’Épée, antic membre de Shylock, amb una sonoritat deutora de King Crimson; es va dissoldre el 1997.
Minimum Vital, banda de rock progressiu formada el 1982 a Bègles, prop de Bordeus, pels bessons Jean-Luc i Thierry Payssan, que combinen el rock progressiu dels anys setanta amb música medieval i barroca.
Nemo, banda de rock progressiu formada el 1999 a Le Puy-en-Velay per Jean-Pierre Louveton, Guillaume Fontaine i Pascal Bertrand, influenciada inicialment per Genesis i Ange.
Lazuli, banda de rock progressiu del sud de França formada el 1998 pels germans Dominique i Claude Leonetti, coneguts per cantar en francès i per fer servir el léode, un instrument de corda inventat per Claude Leonetti.
Zao, banda de jazz-rock i zeuhl fundada a París el 1972 pels ex-Magma Yochk’o Seffer i François «Faton» Cahen, amb el violinista Didier Lockwood a les files el 1976; es va dissoldre el 2012, després de la mort de Cahen.
Dün, banda de zeuhl de Nantes formada el 1976, coneguda per un sol disc, Eros (1981), concebut com una adaptació lliure de la novel·la Dune de Frank Herbert.
Potemkine, banda de jazz-rock amb influència zeuhl formada a Tolosa de Llenguadoc el 1971 pels germans Goubin; va publicar tres discos entre 1976 i 1978 abans de la mort del seu líder, Charles Goubin, el 1979.
Shub-Niggurath, banda francesa d’avantguarda formada el 1982 pel baixista Alain Ballaud, amb nom pres de la mitologia de Lovecraft; es va dissoldre a la seva mort, el 1995.
Eskaton, banda de zeuhl formada a París el 1970, un dels primers grups del gènere fora de l’òrbita directa de Magma; es va dissoldre el 1985 i es va refer el 2011.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →