Pau Riba
Pau Riba, figura central de la contracultura catalana, referència de la fusió de folk i psicodèlia amb Dioptria.
Enciclopèdia de bandes: història, formació i discografia, per estils.
Pau Riba, figura central de la contracultura catalana, referència de la fusió de folk i psicodèlia amb Dioptria.
Música Dispersa, el quartet de Jaume Sisa, Batiste, Selene i Brabo, referència de la contracultura catalana dels setanta.
Gòtic, el grup barceloní de rock progressiu simfònic, conegut per Simfonia per un Home Nu.
Companyia Elèctrica Dharma, el grup manresà de rock progressiu i folk, referència de la música catalana dels setanta.
Pegasus, el grup barceloní de rock progressiu simfònic de finals dels setanta.
Maquina!, el grup barceloní d’un sol disc, Why?, de culte dins el rock progressiu català.
Fusioon, el grup sabadellenc de jazz-rock progressiu, referència de l’escena catalana dels setanta.
Om, el grup barceloní de rock progressiu vinculat a l’òrbita de la Nova Cançó i el jazz català.
Iceberg, el grup barceloní de jazz-rock referència de l’escena catalana dels setanta.
Cai, el grup gadità de rock andalús que fusionava flamenc i rock progressiu.
Ñu, el grup madrileny de rock progressiu dels setanta, amb Tony Hernández com a líder.
Obús, un dels grups fundadors del heavy metal espanyol dels vuitanta.
Barón Rojo, un dels grups fundadors del heavy metal espanyol amb Volumen Brutal.
Saurom, el grup madrileny de folk metal amb temàtica èpica i de fantasia.
Mägo de Oz, el grup madrileny de folk metal més popular de l’escena espanyola.
Medina Azahara, el grup cordovès de rock andalús, referència de la fusió de rock i música andalusa.
Level 42, el grup britànic de jazz-funk i pop sofisticat liderat pel baixista Mark King.
Mike Stern, guitarrista nord-americà de jazz-fusió, ex-Miles Davis i Blood, Sweat & Tears.
Jaco Pastorius, baixista revolucionari del jazz-fusió, membre de Weather Report als setanta.
Alphonse Mouzon, bateria fundador de Weather Report, figura clau del jazz-fusió dels setanta.
Acoustic Alchemy, el duo de guitarres britànic referència del smooth jazz instrumental.
Spyro Gyra, el grup nord-americà referència del jazz-fusió comercial dels vuitanta.
The Crusaders, el grup de Houston fundador del jazz-fusió i el smooth jazz dels setanta.
Chicago, el grup pioner de la fusió de rock i secció de metalls, amb dècades d’èxits.
Toto, el grup de músics de sessió de Los Angeles conegut per «Africa» i «Rosanna».
Journey, el grup de San Francisco de «Don’t Stop Believin'», referència de l’arena rock dels vuitanta.
Boston, el grup del guitarrista i enginyer Tom Scholz, un dels discos de debut més venuts de la història.
Foreigner, el grup de rock clàssic angloamericà d’himnes com «I Want to Know What Love Is».
Bad Company, el supergrup britànic de Paul Rodgers (Free) i membres de Mott the Hoople i King Crimson.
Free, el grup britànic de blues-rock conegut per «All Right Now», previ de Bad Company.
The Who, un dels grans grups britànics, pioners de l’òpera rock amb Tommy i Quadrophenia.
Led Zeppelin, un dels grups més influents de la història del rock, dissolts arran de la mort de John Bonham.
Deep Purple, un dels grans fundadors del hard rock, amb «Smoke on the Water» com a himne universal.
Have Heart, el grup de Providence de straight edge hardcore dels 2000.
Youth of Today, un dels grups fundadors del straight edge youth crew dels vuitanta.
Gorilla Biscuits, un dels grups clau del hardcore youth crew novaiorquès dels vuitanta.
Rise Against, el grup de Chicago de punk melòdic i lletres polítiques, popular des dels 2000.
Fugazi, el grup post-hardcore d’Ian MacKaye, referència d’ètica DIY i preus d’entrada assequibles.
Minor Threat, el grup fundador del straight edge, referència absoluta del hardcore punk nord-americà.
Black Flag, un dels grups fundadors del hardcore punk nord-americà, amb Henry Rollins com a veu més coneguda.