Bad Brains
Bad Brains, el grup fundador del hardcore punk nord-americà, amb arrels de reggae i jazz-fusió.
Enciclopèdia de bandes: història, formació i discografia, per estils.
Bad Brains, el grup fundador del hardcore punk nord-americà, amb arrels de reggae i jazz-fusió.
Vulfpeck, el grup nord-americà que ha revifat el funk instrumental a l’era d’internet.
Average White Band, el grup escocès de funk que va sorprendre el públic nord-americà als setanta.
Rufus, el grup de Chicago que va llançar Chaka Khan, referència del funk i el soul dels setanta.
Cameo, el grup novaiorquès de funk conegut per l’himne «Word Up!» i l’estètica visual dels vuitanta.
Kool & the Gang, el grup de Jersey City conegut per «Celebration» i dècades de funk ballable.
Earth, Wind & Fire, un dels grans grups de funk i soul, coneguts pel seu directe espectacular.
The Meters, el grup fundacional del funk de Nova Orleans, banda base d’innombrables gravacions clàssiques.
Tower of Power, el grup d’Oakland de referència de la secció de metalls del funk.
Parliament-Funkadelic, l’univers funk de George Clinton, referència directa del hip-hop posterior.
Sly and the Family Stone, el grup fundacional del funk modern, pioner d’una formació interracial i mixta.
Ougenweide, el grup alemany de folk medieval elèctric, referència de l’escena centreeuropea dels setanta.
Malicorne, el grup francès que va electrificar la cançó tradicional francesa als anys setanta.
Alan Stivell, l’artista bretó que va revifar l’arpa cèltica i va impulsar el renaixement de la música celta.
Värttinä, el grup finès de folk contemporani amb arrels de la Carèlia, veus femenines a l’uníson.
Dead Can Dance, el duo australià de Brendan Perry i Lisa Gerrard, fusió de músiques del món i neoclassicisme.
The Chieftains, l’ambaixada oficiosa de la música tradicional irlandesa arreu del món.
Planxty, el grup fundacional del folk irlandès modern, referència de tota l’escena posterior.
Pentangle, la fusió de folk anglès i jazz de Bert Jansch, John Renbourn i Jacqui McShee.
Steeleye Span, el grup britànic de folk-rock elèctric amb Maddy Prior a la veu des del 1969.
Fairport Convention, els fundadors del folk-rock britànic, amb Sandy Denny com a veu de referència.
Tedeschi Trucks Band, el projecte del matrimoni Tedeschi-Trucks, blues-rock amb arrels de southern soul.
Gary Clark Jr., guitarrista d’Austin que combina blues, soul i hip-hop, aclamat com un dels grans del segle XXI.
Joe Bonamassa, guitarrista nord-americà, figura central del renaixement del blues-rock contemporani.
Rory Gallagher, guitarrista irlandès de blues-rock, referència del directe i la senzillesa sense artificis.
Freddie King, un dels «tres King» del blues, referència directa dels guitarristes de blues-rock britànics.
Albert King, guitarrista de blues zurdo, influència directa de Stevie Ray Vaughan i Eric Clapton.
Howlin’ Wolf, un dels grans del blues de Chicago, veu grave i presència escènica inconfusibles.
Muddy Waters, el pare del blues elèctric de Chicago, influència directa del rock del segle XX.
Russian Circles, el trio instrumental de Chicago, entre el post-metal i el post-rock.
Rosetta, el grup nord-americà de post-metal atmosfèric de Philadelphia.
Cult of Luna, el grup suec de post-metal, referència del gènere amb Somewhere Along the Highway.
Neurosis, el grup fundador del post-metal, referència directa d’Isis, Cult of Luna i Rosetta.
Isis, un dels grups fundadors del post-metal, referència d’Oceanic i Panopticon.
Battles, el grup novaiorquès de math rock experimental format per veterans de Don Caballero i Helmet.
Tera Melos, el grup nord-americà de math rock experimental de Sacramento.
TTNG (abans This Town Needs Guns), el grup britànic de math rock melòdic.
Hella, el duo de guitarra i bateria de Sacramento, referència del math rock més extrem.
Don Caballero, un dels grups fundadors del math rock instrumental nord-americà.
Altar of Plagues, el grup irlandès de black metal atmosfèric, dissolt el 2014.