Radar de Novetats

Saxon, “Hell, Fire and Damnation”

A vegades no cal presentar a una banda. Aquest és el cas de Saxon, una banda fonamental en el metal, malgrat que mai han estat en el top de les bandes més influents, però ningú pot negar que sí han estat uns referents, com mostra la seva entrada de la viquipèdia.
Biff Byford (veu), Nibbs Carter (baix), Nigel Glockler (bateria), Paul Quinn (guitarra) i Doug Scarratt (guitarra) demostren que la famosa frase sobre els vells rockers que va popularitzar Miguel Ríos, és totalment vàlida.

Slift, “Ilion” (2024)

Només es necessiten tres coses per gaudir com un nan d’aquest àlbum, que pot ser dels més importants del 2024: Auriculars, recolliment i ment oberta. Només així podreu, a l’acabar, agafar-vos el mentó i amb expressió de suficiència dir: “Mmmm, interessant”, o bé exclamar: “Això és la put… poll…”
Canek Flores (bateria) era amic de l’escola dels germans Fossat: Jean (guitarra, veu i teclats) i Remi (baix). Tots tres de Toulouse. Van fundar la banda al 2016 i des de llavors, amb “Ilion”, ja han publicat tres treballs de llarga durada. I amb aquest s’han sortit.

Caligula’s Horse, “Charcoal Grace” (2024)

El cavall es deia Incitatus. Per un cop que sé una pregunta de trivial me la deixareu dir. Oi?Sisè àlbum d’aquesta banda australiana que el seu corpus està composat per Jim Grey (veus), Josh Griffin (bateria), Dale Prinsse (baix i cors) i Sam Vallen (guitarres). La seva proposta per aquest 2024 segueix els camins del rock progressiu de l’estil de Haken, Leprous i similars; però els hi ha sortit poc variat en quant a composició. Anem a veure:

Gardenhead, “Gardenhead” (2024)

Últimament els àlbums més interessants de prog s’han desplaçat cap a l’est, deixant terres sueques per establir-se a Finlàndia. Estem veient nous grups i artistes finesos que estan parint música molt i molt engrescadora. I aquí hi ha un nou exemple en el debut de Gardenhead.
Els seus components són: Antti Lammi (baix), Jonne Nyberg (veus i guitarres), Antti ”Andy” Silkelä (bateria) i Eero Silkelä (guitarres).

Mary Halvorson, “Cloudward” (2024)

Mary Halvorson es una guitarrista nord americana de jazz avant-garde. Es parla de jazz de avantguarda a tot allò que es va inventar als anys seixanta i setanta, així que potser tocaria revisar aquest terme. Però, independentment, és cert que és una de les guitarristes més reputades del panorama jazzístic internacional
Per aquest treball torna a comptar amb músics de la seva confiança: El trompetista Adam O’Farrill, la trombonista Jacob Garchik, la vibrafonista Patricia Brennan, el bateria Tomas Fujiwara, i el baixista Nick Dunston.

Neal Morse, “The Restoration – Joseph, Part Two”

Advertència: Si ets fan de Neal Morse, aquesta ressenya pot ferir la teva sensibilitat.
Sota la sempre pretensiosa etiqueta d’òpera rock ens arriba la segona entrega de la història del clarivident Josep, explicada en el llibre del Gènesi de la Bíblia. Venut com esclau pels seus gelosos germans i posteriorment empresonat, en cert moment interpreta els somnis del faraó d’Egipte que l’acaba anomenant virrei.

Santacreu, “Cançons d’amor, dol i enyorança”

Santacreu és un trio barceloní que defineixen la seva música com post-metal doom. Enguany han començat portant-nos un molt bon treball que segur que entusiasmarà als fans d’aquests estils propers al noise rock. Guillem Bosch a la bateria, Eugeni Pulido a la veu, guitarra i teclats, i en Kandro Ruiz al baix.
És el seu primer àlbum de llarga durada després d’haver ja publicat un EP: “L’oblit” (2020). I certament s’ha de dir que la millora en la producció és positiva.

Rabea Massaad, “Grinding Gears, Vol. 4”

Estrenar l’any amb un treball com aquest fa trempera. Rabea Massaad, que també té treballs sota l’àlies de The Totemist, és un músic anglès multi instrumentista d’aquests que fa rabieta per què t’ho toca tot a un nivell estratosfèric, especialment la guitarra.
I és un exemple de com els temps canvien, per què té una faceta importantíssima com a youtuber que li permet, a més de demostrar la seva classe, poder fer vídeo blogs i gear reviews, convenient promocionades, clar.
I, el més destacable, és que trenca el axioma de rock progressiu = temes llargs. Tot el contrari, com ja escoltareu.

Marco Minnemann, “Their Colors Fade”

Marco Minnemann té una impressionant carrera musical com a bateria que l’ha fet mereixedor d’una entrada a la viquièdia que us recomano visitar per veure la categoria de la gent que se’l rifa per participar als seus àlbums: Paul Gilbert, Mike Keneally, Joe Satriani, Steven Wilson…
Però també és un multiinstrumentista que aquí ha gravat piano, guitarra, baix i, òbviament, bateria. Rodejant-se d’uns col·laboradors de magnitud estratosfèrica: Les veus de Mikaela Attard, Pauline Cattiaux, Kotono Omori, Yui Takahama i Kendall Yates, els saxofons de Mark Hartsuch, i les guitarres de Kurt James, Alex Lifeson, Loida Liuzzi, Randy McStine (també amb veus) i Martha Pagan.

Wake Arkane, “Awakenings”

Pels amants del metall fosc i amb guturalitat, però alhora amb una sensibilitat especial per les harmonies clàssiques, els italians Wake Arkane ens porten una de les últimes novetats del 2023. “Awakenings” és una mostra del que ells anomenen Death Metal with Pathos, que és una mena d’expressar les passions a través de la teatralitat intentant apartar el públic del seu Ethos o estat convencional. Es veu que van estudiar quelcom de teatre clàssic grec i ho volen aportar.
Vaja, que intenten ser una mica histriònics. Per tant, segurament deu ser més enriquidor veure els seus espectacles en directe. Posarem una espelma a Santa Cecília a veure si ens porta per les nostres terres a Chicco De Zanni (bateria), Andrea Grumelli (baix), Mike Lunacy (Veu) i Riccardo Rebughini (guitarres, cors i piano).

The Haas Company, “Galactic Tide Vol. 1”

Andy Timmons deuria pensar que: a bodes em convides, quan Steven P. Haas li va demanar de fer el treball debut de The Hass Company, tenint crèdits a tots els talls i sortint a la portada amb un featuring destacat. Resulta que el senyor Haas és un ex-executiu nord-americà que havia estat membre del Consell de Direcció de la Cambra de Comerç de Tomball i del Consell de Direcció Houston Greater Better Business Bureau, ambdós a Texas.

Small Strides, “The Ground Beneath Our Feet”

En aquests dies d’excessos gastronòmics hi ha un moment on us vindrà de gust una bona amanida, o unes verdures ben cuites. I això és exactament el que ens ofereixen els alemanys Small Strides en el seu àlbum debut. Un treball fi, pulcre, distingit i refinat.
Els components són Leo Bernard (veu i teclats), Manuel Tesch (guitarra i cors), Sven Heine (baix) i Malin Weber (bateria). Segurament hi ha coses a millorar ja quasi sempre hi ha un procés de maduració al prendre experiència. I així esperem que passi ja que se li veu un potencial atractiu i engrescador.

Art Against Agony, “Sound of Inevitability”

Art Against Agony és un col·lectiu d’artistes que va començar com a banda de jazz i metall progressiu instrumental l’any 2012 a Stuttgart. A més de música, també forma part de la seva obra l’art fotogràfic i videogràfic, i les performances. Tots els membres del projecte utilitzen pseudònims per cobrir els seus noms i màscares per cobrir-se la cara. Guau!, súper original!

Kuervos del Sur, “De la luz”

Kuervos del Sur es una banda xilena de rock oriünda de Curicó. Està formada per Diego Contreras (baix), Pedro Durán (guitarres), Gabriel Fierro (bateria), Jorge Ortiz (charango i quena), Nicolás Quinteros (teclats) i Jaime Sepúlveda (veus).

Moon Safari, “Himlabacken Vol. 2”

Suècia sempre ha destacat per ser cantera de grups de Death Metal i Black Metal. Però tot Yin té el seu Yang, i aquest és el sextet Moon Safari. Actualment està format per: Sebastian Åkesson (teclats, guitarres i cors) Simon Åkesson (veu principal i teclats), Pontus Åkesson (guitarres i cors), Mikael Israelsson (bateria, percussió i cors), Petter Sandström (veu principal, guitarra acústica i harmònica) i Johan Westerlund (baix i cors); aquí canta tot crist.

Verneri Pohjola, “Monkey Mind”

Verneri Pohjola, trompetista finés i fill del reconegut baixista Pekka Pohjola (Wigwam), ha elaborat el seu novè treball i està ple de complexitat i subtileses que el fan més que recomanable escoltar. Per construir-lo ha comptat amb Kit Downes al piano i teclats, Jasper Hoiby al contrabaix i Olavi Louhivuori a la bateria.

Helga, “Wrapped in Mist”

Helga ens presenta el seu primer treball discogràfic de llarga durada. El projecte de la sueca Helga Gabriel (veus) s’ha convertit en banda al traslladar-se a les terres britàniques de York i fer participar a Cameron Gledhill (guitarra), Ryan Fairclough (baix), Sami Javed (bateria) i Cai Sumption (guitarra). Tot i aquesta emigració, continua realitzant cançons en suec, tenint temes en aquest idioma i d’altres en anglès.

TodoMal, “A Greater Good”

Des de terres castellanes ens arriba el nou treball del duo TodoMal, que está molt bé. Javier Fernández (guitarres, baix, teclats i bateria) i Christopher B. Windman (veus, guitarres i teclats) van obtenir bones crítiques pel seu primer àlbum: “Ultracrepidarian” (2021). I, segurament aquest “A Greater Good“ també en recollirà.
Podríem definir-los com un projecte d’Epic Doom, però amb una línia més suau i sofisticada, i no tan metal. Així que els que xalàveu amb Candlemas o Solitude Aeternus gaudireu força. El problema el tindrem per fer la ressenya sense dir la paraula “èpica”.

Saturna, “The Reset”

Des de Barcelona Saturna ens ofereix el seu nou treball: “The Reset”. I el primer que hem de dir és que el salt qualitatiu a la producció, respecte gravacions anteriors, ha estat notable, tant a nivell conceptual com tècnic. Sense perdre la perspectiva del seu estil, han refinat la cruesa que proporcionaven per aconseguir un so impecable.

Peter Gabriel, “i/o”

Després de 21 anys sense publicar cap treball amb composicions noves, per què ja sabeu que “Scratch My Back” (2010) i “New Blood” (2011) no tenien temes nous, Peter Gabriel publica “i/o”, després d’anar-nos ensenyant diversos singles.

Big Bang, “Causas naturales”

Els badalonins Big Bang ens presenten el seu cinquè treball discogràfic. La banda està formada per Siscu Carrasco a la bateria, Frederic DaVeins al baix, Francisco Rubiales a la guitarra i Manuel Rubiales a la veu.

Glass Hammer, “Arise”

El tàndem que formaven Steve Babb i Fred Schendel des de 1992 ha canviat. Aquest cop a Glass Hammer, Steve Babb s’ha fet càrrec dels teclats, guitarres, baix, percussions i veus; Hannah Pyror és la veu principal per quart àlbum consecutiu. Amb Reese Boyd a les guitarres i Randall Williams a la bateria com a noves incorporacions. I com artista convidat tenim al propi Fred Schendel a les guitarres i bateries al tema “Rift At Wasp-12”, certament estrany.

Myele Manzanza, “Crisis & Opportunity. Vol. 4”

El bateria neozelandès Myele Manzanza acaba de publicar el que és el seu desè treball. I un cop més, des de que va començar la sèrie de “Crisis & Opportunity”, ens porta a la seva versió particular d’una línia de jazz. Si al primer volum teníem els sons del jazz modal més clàssic, a l’estil de Herbie Hanckock o Miles Davis, en el segon volum va entrar de ple en uns ambients més del jazz fusió, amb idees properes al jazz rock, folk, passatges experimentals, etc. En el tercer volum, en canvi, explorava els camins sinuosos del acid jazz i el jazz electrònic.
Així que: Què ens depara el volum número quatre?

D’Virgilio, Morse & Jennings, “Sophomore”

Si us va agradar el seu primer treball “Troika” (2022) doncs ho han tornat a fer. Com que no els va perseguir la justícia doncs s’han embravit i han fet “Sophomore” que als Estats Units és una expressió equivalent a dir segon.
Nick D’Virgilio (Big Big Train, ex-Spock’s Beard), Neal Morse (The Neal Morse Band, Transatlantic, Flying Colors, ex-Spock’s Beard), Ross Jennings (Haken). Què podia sortir malament?. Doncs moltes coses perquè, en el fons demostren que són una mica cursis.

Odd Crew, “Dark Matters Part II”

Des de Bulgària ens arriba el sisè treball de Odd Crew, que és la continuació de “Dark Matters” (2022). Tal com està el món musical és una sàvia decisió dividir el contingut que tingui una banda en el màxim d’entregues possibles. L’època dels vinils dobles i triples ja ha passat.
És destacable que des de la seva fundació al 1998 no hagi hagut cap canvi de membre a la banda. Així que caldrà felicitar pel seu vint-i-cinquè aniversari a Boyan «Bonzy» Georgiev a la bateria, Vasil Parvanovski a la guitarra i cors, Vasko Raykov a les veus i Martin Stoyanov al baix i cors.

John Lönnmyr, “Aftonland”

John Lönnmyr és un teclista suec que ens ofereix el seu segon treball en solitari. Per sort, molt diferent al seu primer àlbum “Ristor” (2020), que havia estat totalment creat amb un teclat modular, i així li va sortir. Llavors celebrem que hagi composat “Aftonland”, una obra instrumental basada en el rock progressiu més clàssic. No cal ni esmentar que el protagonisme dels teclats serà predominant, però sabent deixar lloc a d’altres instruments.

Mike Mangini, “Invisible Sings”

S’acabarien els adjectius per lloar a un dels millors bateries que ha donat el rock en tota la seva història. Mike Mangini (dempeus) publica el seu primer àlbum en solitari després de la seva sortida de Dream Theater al tornar el senyor Mike Portnoy (dempeus) a aquesta banda.

Temic, “Terror Management Theory”

Arriba l’esperat debut de Temic. Els components són el guitarrista Eric Gillette (Neal Morse Band, Mike Portnoy Shattered Fortress), el cantant Frerik Klemp (Maraton), el bateria Simen Sandnes (Arkentype) i el teclista Diego Tejeida (ex-Haken, Mike Portnoy Shattered Fortress). Com a currículum, déu n’hi do.

Mariusz Duda, “AFR AI D”

Mariusz Duda, reconegut per ser el baixista i cantant de Riverside, ha publicat el seu nou àlbum titulat “AFR AI D”. Cal diferenciar el seu projecte en solitari anomenat Lunatic Soul, amb un estil més acústic i folk, d’aquest que porta el seu nom i que és quasi totalment electrònic i instrumental.

Colin Edwin & Robert Jürjendal, “The Weight Of A Shadow”

Robert Jürjendal és un guitarrista estoni que, a més d’una formació clàssica, també ha participat als cursos de Guitar Craft que estaven auspiciats durant 25 anys per Robert Fripp; fet important per què això ens farà entendre molts detalls de les seves interpretacions. I Colin Edwin és un baixista australià que ha participar en multitud de projectes i que és reconegut per haver estat a Porcupine Tree de 1993 al 2010.

Michael Peter Olsen, “Narrative of a Nervous System”

Hi ha dies que a un li ve de gust prendre un brou de verdures ben fet. Una cosa lleugera. Per si us agafa un d’aquests moments una bona opció és escoltar “Narrative of a Nervous System”
Michael Peter Olsen és un violoncel·lista, principalment, que ha estat treballant i girant amb grups com Arcade Fire o The Hidden Cameras. A més de ser reconegut pel seu treball a diverses bandes sonores del Canadian Film Centre.

Viven, “Aquí en el infinito”

A l’entrada de la versió anglesa de la Viquipèdia defineix a Pattern-Seeking Animals com a “supergroup”. Home, això ja ho estem venent molt barat últimament.
És cert que tenim quatre excel·lents músics: John Boegehold als teclats i cors, Jimmy Keegan a la bateria (ex-Spock’s Beard), Ted Leonard a les veus i guitarres (Spock’s Beard) i Dave Meros al baix i cors (Spock’s Beard). O sigui, el 75% són d’una banda i afegeixen un component més. Com va dir un gran filòsof alemany dels nostres temps: “No hase falta desirr nada más”.

Pattern-Seeking Animals, “Spooky Action at a Distance”

A l’entrada de la versió anglesa de la Viquipèdia defineix a Pattern-Seeking Animals com a “supergroup”. Home, això ja ho estem venent molt barat últimament.
És cert que tenim quatre excel·lents músics: John Boegehold als teclats i cors, Jimmy Keegan a la bateria (ex-Spock’s Beard), Ted Leonard a les veus i guitarres (Spock’s Beard) i Dave Meros al baix i cors (Spock’s Beard). O sigui, el 75% són d’una banda i afegeixen un component més. Com va dir un gran filòsof alemany dels nostres temps: “No hase falta desirr nada más”.

Gong, “Unending Ascending”

53 son els músics que han passat per Gong des de que Daevid Allen fa formar la banda al 1967. I des de la seva defunció al 2015 va deixar el seu llegat a un grup de músics que des de llavors han portat estabilitat i molt bons treballs discogràfics.

Stoned Statues, “Guardian”

L’any passat vaig trobar-me amb l’àlbum debut “Stoned Statues” (2022) d’aquesta banda finesa formada per Markus Hakala (Guitarra i Veus), Jenna Julie (Veus i baix), Allu Tanskanen (Bateria). Immediatament vaig quedar enamorat, així que no us espereu un exercici d’objectivitat. I menys encara quan aquesta quitxalla fa música de tremenda qualitat i estant intentant guanyar-se la vida i fer-se un nom. Gent com aquesta cal recolzar-la i donar-li altaveu.
Per mi encara és millor “Guardian” que el seu primer treball i és un grup que val molt la pena seguir-lo de ben a prop.

Lalu, “The Fish Who Wanted To Be King”

El teclista francès Vivien Lalu està prolífic, cosa que no ens ha d’estranyar degut a la bona rebuda del seu anterior treball com Lalu que era “Paint the Sky” (2022), i fins i tot us diria que encara resulta millor aquest “The Fish Who Wanted To Be King”, com a mínim en quant en producció.

King Gizzard and The Lizard Wizard, “The Silver Cord”

Un àlbum de King Gizzard and The Lizard Wizard és com una capsa de bombons: Mai saps el que et tocarà. Així que després de fer un sorprenent i excel·lent àlbum de Metall psicodèlic, bordejant les fronteres del Trash metal, que era “PetroDragonic Apocalypse” (2023), ara van i ens planten un treball electrònic, sense guitarres ni bateries acústiques. Podeu passar d’escoltar-lo i anar directament a “PetroDragonic Apocalypse” que és un discarral.

Dear Sherlock, “Object of Ridicule”

Aquesta ressenya m’ha portat a algunes reflexions que us comparteixo, així que prepareu-vos per una xapa que ni el mateix Roger Waters us donaria. Però com que soc més assertiu que el iaio Roger us faig un resum per si voleu passar de les meves cabòries. Si t’agrada Muse llavors escolta alguns temes d’aquesta banda.

Desplaça cap amunt