Moonrise – No Rewind
Vuit talls i cinquanta-dos minuts del projecte de Kamil Konieczniak, que ho toca gairebé tot: el neoprog polonès set anys després de «Travel Within», amb dues veus convidades i una sola de pròpia.
Radar de Novetats Discogràfiques
The Lovecraft Sextet – Penance
Trenta-vuit minuts de darkjazz i black metal de Jason Köhnen, amb el saxo de Colin Webster i la soprano de Lilian Tong, a partir del quadre dels germans De Witt del Rijksmuseum.
The Tangent – Was
Dos discos i cent minuts per explicar dues vegades la mateixa infantesa: una amb lletra i l’altra en forma de suite instrumental, amb la «Five Bridges» de The Nice com a punt de partida.
ÄTZ – LIBRO I: dei deliri e delle profezie
Sis talls i seixanta-dos minuts fets sencers en una habitació de Càller: el debut d’ÄTZ acaba en una suite de vint-i-cinc minuts en tres danses.
Stephen Byth – Growth in Stasis
Deu composicions pròpies del saxofonista australià establert a Nova York, amb un quartet que en quatre talls s’eixampla a vuit i una frase de Wayne Shorter al darrere.
Great Falls – The Bite That Grows Up
Vuit talls del trio de Seattle amb un bombo trencat, una cadena per plat i les últimes veus que va gravar Peter Clement Lund, de Kollapse, abans de morir.
Iapetus – The Mother Void
Set talls i seixanta-nou minuts per tancar una trilogia que es va obrir el 2017: el duo nord-americà torna amb la veu de Fabienne Erni i amb divuit minuts de peça final.
Jon Raskin – Live at Celeste
Un sol tall de trenta-un minuts gravat un dilluns al Celeste de Viena: Raskin al saxo alt, el sintetitzador analògic de Thomas Lehn i el contrabaix de Matija Schellander.
Ron Carter & Yotam Silberstein – Duets
Vuit peces i poc més de trenta-quatre minuts, gravades en una sola jornada al Van Gelder Studio: Carter torna al duo de baix i guitarra cinquanta-dos anys després del primer amb Jim Hall.
Umus – Voidlit
Primer disc del trio rus: quatre talls en digital, cinquanta-un minuts i cap peça per sota dels onze; la cinquena composició només arriba amb el CD o el vinil.
Unité Douleur – Sun Burns
Tercer EP en deu mesos i tercer de quatre talls: vint-i-tres minuts de post-metal de Caen on la cançó més curta que la banda ha gravat mai arriba en segona posició i no hi torna.
Kris Davis Trio – Lost in Geneva
Segon disc del trio de Kris Davis amb Hurst i Blake: Hurst i Blake hi escriuen, hi entra un Feldman i la improvisació lliure és el tall més curt de tots.
Michel St-Père – Like Father Like Son
Primer disc en solitari del guitarrista de Mystery: quinze versions, cap composició pròpia i un «Shadow of the Hierophant» dos minuts i mig més curt que el de Hackett.
Nick Fletcher – An Unfolding Of Miracles
Sisè disc en solitari en sis anys i segon seguit sortit de la lectura de Jung. Nou instrumentals de fusió, dos teclistes que no es creuen i una veu que no arriba fins al final.
Graveyard – Fever
El setè disc de Graveyard: nou cançons, trenta-vuit minuts i cap productor de fora. El signa una formació que es va trencar el 30 de juny.
Sari Schorr – Running Wild
El primer disc d’estudi en solitari en vuit anys, fet per quatre persones a Lucid Studios. La veu hi arriba intacta; el que no hi ha enlloc és algú que li faci de contrapès.
Tim Morse – The Fourth Crossing
Dotze instrumentals i una sola persona als crèdits, al paisatge de l’escola de Berlín. Les dues peces que havien de sostenir el disc són també les dues més curtes.
Tommy Smith – Four
Un sol micròfon estèreo davant del quartet i una gravadora de MiniDisc: Smith publica el segon set del Gateshead del 1999 tal com va sonar, sense taula de mescles ni retocs.
The Holland Court Jazz Trio – Inverted Tango
El primer disc de Frank Wagner es ven com un disc de trio, i en cinc dels vuit talls hi toca el violí convidat de Ben Sutin: l’homenatge a Piazzolla i el Hendrix final, inclosos.
Nicki Adams & Michael Eaton – Arrival
Un trio sense contrabaix: el piano de Nicki Adams fa la feina del baix i la seva alhora, i això deixa els nou talls amb molt poc aire per respirar.
Rahsaan Barber – Eternal
Nou talls gravats en dos dies a Nashville, amb una guitarra dins del quintet i una sola treva: l’única peça on el disc baixa la intensitat és una versió de Marvin Gaye.
Nymue – Born From Dark Waters
Un debut neerlandès de dos compactes i dinou talls sobre Morgana, gravat als estudis del conservatori d’Enschede amb orquestra, cor i sis veus convidades. «Se’ns ha escapat una mica de les mans», diu la cantant.
Giantsky – III
Erlend Viken, el cantant de Soup, hi toca gairebé tot i firma fins a la portada. El que no es pot fer sol són les cordes, i són justament la part que decideix el disc.
Fernando Ferrarone – Beautifully Different
Saxo alt al primer i a l’últim tall, trompeta a tots els del mig i un quintet amb tres músics argentins: el multiinstrumentista de Florida tanca el disc millor que no l’omple.
Kee Avil – Vapor
Vicky Mettler va publicant cada cançó a mesura que la tancava i al final les ha reunides: vint-i-cinc minuts, vuit títols en minúscula i un canvi de segell després de dos discos a Constellation.
Let It Eat You For Fun – Upon the Forest Floor
Aaron Richardson ho toca, ho mescla i ho masteritza tot sol, i el seu primer disc dona quaranta-sis minuts de post-rock de manual molt ben executat: set talls, cap sorpresa.
Nine Days’ Wonder – Nine Days’ Wonder (1971)
Quatre nacionalitats a Mannheim el 1971, dues suites de quinze i tretze minuts i una coberta de goma escuma verda: el segell torna a posar en circulació un dels debuts més rars del krautrock.
Bushman’s Revenge – Ah, Les Vaches!
El trio noruec anuncia un disc «pop» i el que entrega són quaranta-quatre minuts amb dos interludis d’un minut i mig i una versió de «Purple Rain» que arriba per via sueca.
Jeffrey Lasky – Along the Midway Plaisance
Trenta-set senzills en quatre anys i cap disc: el guitarrista de Chicago publica el primer, i vuit dels onze talls ja havien sortit d’un en un.
Ensemble neoN & Benedicte Maurseth – Always and Never the Same
El hardingfele de Benedicte Maurseth dins d’un ensemble de música contemporània: vuit peces i quaranta-un minuts que venen d’una obra estrenada al festival Ultima d’Oslo el 2023.
Elin Forkelid – Plays For Trane, Vol. 2
La saxofonista sueca torna al Coltrane dels últims anys amb un quintet sense piano: cinc peces en quaranta-dos minuts, obertes per un bloc de quasi setze.
Gorm Askjær Trio – Microverse I
El guitarrista d’Aarhus torna sis anys després del debut del seu trio i hi suma clarinet i violoncel: dotze peces breus en trenta-nou minuts, entre cambra escrita i improvisació col·lectiva.
VIII Strada – Città Totale
Tercer disc dels milanesos VIII Strada: dotze minuts de música nova, cinc talls en directe i la reedició remasteritzada del debut del 2008, en un doble de cent cinc minuts.
Wage War – Landfall
Segon llançament en un any dels de Florida: tretze talls on la veu neta de Cody Quistad i els greus de Briton Bond es reparteixen el terreny, amb dues cançons que ja venien de l’EP d’abril.
Kevin Haynes Grupo Elegua – Inner Outer Alignment Vol. 1
Hard bop, ritmes cubans i tambors batà yoruba en cinc talls: el saxofonista i sacerdot d’Ifá reuneix Moses Boyd, Daniel Casimir i Deschanel Gordon al voltant d’un alt que corre molt.
Punkt.Vrt.Plastik – Kompress
Draksler, Eldh i Lillinger desmunten el trio de piano per quarta vegada: un interval de Ligeti, un salm suec del 1589 i un piano de club desafinat que repeteix com un vinil mal llegit.
Toundra – Siete
El primer disc sense Esteban Girón i el primer que s’editen ells mateixos: set talls mesclats per Santi García on els sintetitzadors fan de columna i la bateria de «Costa Roja» és electrònica.
Early Moods – Ready For The Grave
Tercer disc dels de l’est de Los Angeles, produït per Toshi Kasai, que hi posa banjo, theremin i teclats. Doom de rel clàssica tocat de pressa, amb portada de Mariusz Lewandowski.
Taihr – Allicanto
Septet alemany i xilè de Colònia, segon disc i primer per a Tonzonen: set cançons compostes una per cap, amb vents nous i un ocell de la mitologia xilena clavat per una fletxa a la portada.
Ok Goodnight – stop/go
Tercer disc del quartet de Boston sortit de Berklee: prog amb saxo, clarinet i flauta convidats, deu cançons encavalcades i la veu de Casey Lee Williams sostenint-ho tot.