«Chester Rose», el disc que Alice Cooper i Dick Wagner no van arribar a gravar, surt el 30 d’octubre cantat per Maryann Cotton

Rock clàssic

Maryann Cotton's Chester Rose (Deko Entertainment)

«Maryann Cotton’s Chester Rose» surt el 30 d’octubre per Deko Entertainment. Són dotze cançons escrites per Alice Cooper, Dick Wagner i Maryann Cotton, i expliquen la història d’una estrella del rock que es converteix en assassí en sèrie.

Cooper i Wagner el van concebre anys enrere com un disc conceptual teatral, a la manera de «Welcome To My Nightmare», pensat alhora per a disc i per a televisió, i des del primer moment el van imaginar cantat per algú més jove. Wagner va trobar Cotton, el va acollir i el va presentar a Cooper; el cantant danès va deixar Copenhaguen i es va traslladar a Los Angeles per treballar-hi. Se’n va fer la preproducció i se’n van desenvolupar diverses versions, però no es va arribar a gravar: Wagner va morir el 30 de juliol del 2014, als 71 anys, poc abans que el projecte entrés a l’estudi.

Cotton hi va tornar fa dos anys. Va obrir les sessions originals de Pro Tools i en va recuperar els riffs i els solos de Wagner, netejant-los i tornant-los a mesclar. Steve Hunter, l’altra meitat de la parella de guitarres de Cooper als setanta, hi ha treballat de cap a peus, i Tommy Henriksen, dels Hollywood Vampires, hi ha gravat guitarra rítmica i solista. És l’últim enregistrament publicat on toquen Hunter i Wagner alhora.

El primer senzill, «Thief Of Hearts», ja es pot sentir, amb Wagner i Henriksen a les guitarres. «Va ser una de les primeres cançons que Dick Wagner i Alice Cooper van escriure per al concepte, i una de les primeres que en Dick em va posar mai», diu Cotton. «Volia mantenir-me tan fidel com fos possible a les línies vocals i al fraseig originals de l’Alice, de la versió que em van ensenyar. Recordo haver-la sentit per primer cop i haver-me quedat de pedra. Com a fan de tota la vida d’Alice Cooper, em va portar de seguida a algun punt entre el 1975 i el 1977.»

El repertori s’acaba amb «Blood Lust» i «The Funeral Song».

Text d’Enric Vilaplana

Desplaça cap amunt