Atomic Kings – Too
Atomic Kings, amb el baixista Greg Chaisson (ex-Badlands), publiquen «Too» el 19 d’octubre per FireRock Music Group: segon disc, amb nou peces.
Els clàssics del rock —rock clásico— que van obrir el camí abans que el gènere es ramifiqués en el progressiu, el metal o el punk: de les grans bandes dels seixanta i setanta a qui encara en beu directament avui. Tótum Revolútum Press hi recull ressenyes, novetats i concerts.
Atomic Kings, amb el baixista Greg Chaisson (ex-Badlands), publiquen «Too» el 19 d’octubre per FireRock Music Group: segon disc, amb nou peces.
Maryann Cotton publica «Chester Rose» el 30 d’octubre per Deko Entertainment: dotze cançons escrites per Cotton, Dick Wagner i Alice Cooper.
Malcolm Bruce, Kofi Baker i Rob Johnson publicaran al gener el primer disc, amb Marshall Records: sis cançons de Cream i sis de noves, enregistrades a la fàbrica d’amplificadors de Milton Keynes.
Queen, grup londinenc format el 1970 per Freddie Mercury, Brian May i Roger Taylor, autor d’A Night at the Opera (1975) i que actua des del 2011 amb Adam Lambert.
David Bowie, cantant i compositor londinenc que va passar del glam de Ziggy Stardust a la trilogia berlinesa de Low, «Heroes» i Lodger, i va morir el 2016, dos dies després de publicar Blackstar.
Saturna, el quartet de Barcelona de hard rock psicodèlic format el 2010, que ha publicat el sisè àlbum, Light and Shadow, el 17 de setembre del 2026.
Black Sabbath, el grup de Birmingham format el 1968 per Ozzy Osbourne, Tony Iommi, Geezer Butler i Bill Ward, amb un darrer concert de la formació original a Villa Park el 2025.
Birth Control, el grup de Berlín que combina krautrock, rock dur i progressiu, amb Operation (1971) i Hoodoo Man (1972), i que es va reorganitzar el 2016 després de la mort del bateria Bernd Noske el 2014.
Atomic Rooster, el grup britànic fundat el 1969 pel teclista Vincent Crane i el bateria Carl Palmer, que es va dissoldre el 1975, va tornar el 1980 i es va refundar el 2016; el 2025 va publicar Circle the Sun.
Wishbone Ash, el grup de Torquay format el 1969 amb dos guitarristes solistes, que va publicar Argus el 1972 i continua en actiu amb Andy Powell com a únic membre fundador.
Es dirà «Nicke Andersson And Nobody Else» i el bateria d’Entombed i guitarrista dels Hellacopters hi signa els instruments, la producció i la portada. El segell no n’ha donat data.
El quartet que fa rock dels setanta amb el bateria de Cannibal Corpse i el guitarrista de Deicide treu el segon avanç de l’EP, el més llarg dels dos que n’ha publicat.
«The Fifth Force Of Nature» va sortir el 12 d’octubre amb vídeo. El disc arriba el 26 de març del 2027 per Frontiers i hi tornen a coincidir Bonnet i Roger Glover.
El cantant i baixista, de 75 anys, ho ha explicat després de vuit dies ingressat a l’UCLA de Los Angeles. A l’agost havia anunciat que es retirava dels escenaris.
Tretze cançons per a BMG, amb sessions començades el 2022 a Nova York. El single «Spectral Eyes» el firma Johnny Marr, que també hi toca la guitarra.
Sis vinils i sis CD, el 13 de novembre, amb un àlbum de rareses titulat «Motorvatin’!!!». Michael Monroe hi explica com Ian Hunter els va escriure tres lletres en una nit.
Tres marques del segell de Lleida recuperen l’àlbum que Pathé Marconi va premsar el 1981 i no va distribuir mai, el disc promocional d’una xocolatina i tres rareses més.
El setè disc de Graveyard: nou cançons, trenta-vuit minuts i cap productor de fora. El signa una formació que es va trencar el 30 de juny.
L’edició ampliada del disc de juliol hi afegeix quatre temes inèdits i «Bad Luck Hideaway», que el grup va gravar el 2015 amb Charlie Watts. Surt en vinil vermell i en doble CD.
El primer disc d’estudi en solitari en vuit anys, fet per quatre persones a Lucid Studios. La veu hi arriba intacta; el que no hi ha enlloc és algú que li faci de contrapès.
«K-Reinkarnate» es va enregistrar en directe a cinta de dues polzades, amb la formació original. Recupera tres cançons de les sessions del 1996 que s’havien quedat fora.
L’edició del cinquantè aniversari surt el 20 de novembre en doble vinil, doble CD i digital. «Street Kids» ja es pot escoltar.
Tretze talls i cinquanta-vuit minuts tres anys després d’«Starcatcher», amb Mike Elizondo a la producció. El disc on la banda es defensa de l’acusació de no haver canviat i no acaba de desmentir-la.
«California, Dream On: Aerosmith & Friends» són dues nits amb The Black Crowes, Run-DMC, Heart, Slash, Sammy Hagar i Tom Morello. L’últim concert del grup va ser el 9 de setembre del 2023.
Zappa Records i Universal hi posen el que havia de ser el doble LP del 1976, les mescles velles i dos CD amb un concert parisenc del març d’aquell any.
«The Cleopatra Sessions» surt el 4 de desembre en vinil marbrejat porpra limitat a vuitanta-cinc còpies, amb Marky Ramone, Cheetah Chrome i Mick Box entre els convidats.
Quaranta anys després, la banda sonora de «The Transformers: The Movie» es torna a gravar en clau de metal, amb Stan Bush tornant a cantar «The Touch» i «Dare».
Setze cançons del 21 de gener del 1982, quatre només al CD. «Vam sortir i els crits eren tan forts que ens pensàvem que érem els Beatles.»
Ho explica a «The Times»: fa divuit mesos que va prendre la decisió. Tenia un xou esbossat per a l’Sphere i l’ha deixat córrer per la IA.
Es diu «Glitter» i va en un senzill de set polzades que només es ven amb l’edició signada del llibre d’Alex Van Halen: mil cinc-centes còpies numerades.
El cantant que va passar vint anys a Foreigner substitueix John Corabi, que hi havia estat dues vegades. Jimi Crutchley entra al baix i el disc s’està gravant.
Bowie80 va arrencar aquest dilluns i dura tot el 2027: exposicions a Manchester, Brighton i Hamburg, i una obra simfònica amb Philip Glass.
Alexander Dreymon hi fa de Rudolf Schenker i Dominic West de Doc McGhee. De moment només hi ha data alemanya: no se n’ha anunciat cap d’internacional.
Onze talls de glam de Birmingham amb orgue, flauta i prou referències dels setanta per omplir-ne tres discos. El segon de Bobbie Dazzle a Rise Above, gairebé dos anys després del primer.
«Too» són nou cançons i es ven des de la web del grup. Surt per FireRock Music Group i l’avança «I’m A Mover».
«Zebra V» surt per Flatiron Recordings amb onze cançons i cinc produïdes per Jack Douglas. El trio de Nova Orleans no publicava res d’estudi des del 2003.
«Santamental» torna el 7 de novembre en CD i digital, i en vinil més tard. Era del 2003, estava descatalogat i no havia sortit mai ni en digital ni en vinil.
Va morir divendres 2 d’octubre, envoltada de la família. Al setembre havia cancel·lat la resta de l’any per una «afecció mèdica greu» que mai no es va concretar.
Primer concert l’1 d’octubre a Oklahoma, catorze cançons, amb Rudy Sarzo al baix. Substitueix Jizzy Pearl, que va plegar al juliol.
Dotze talls enregistrats a l’estudi 2 d’Abbey Road, el primer disc des de «Justice» del 2010. De la formació original del grup no en queda cap músic viu.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →