Geddy Lee, que ja sabeu que va ser vocalista, baixista i teclista de Rush, està fent una gira presentant la seva biografia “My Effin’ Life”, escrita per Harper Collins. Aquest mes de desembre el trobareu a diversos teatres del Regne Unit, on a més de parlar del llibre també ha deixat anar que no és impossible que ell i Alex Lifeson tornin als escenaris com a Rush, amb un nou bateria per ocupar el lloc que va deixar el tristament desaparegut Neil Peart.
Tots sabem que és insubstituïble un dels bateries més influents de la història del Rock. Però des de Tótum Revolutum hem començat a deixar volar coloms i entre els socis i sòcies hem fet un petit joc en forma d’enquesta: Qui t’agradaria com a bateria de Rush?
Evidentment, son noms que alguns no son del tot possibles. Alguns per estil, d’altres perquè tenen projectes consolidats, d’altres que han estat anades d’olla com proposar la tornada als escenaris de Duran i Lleida, que pels més joves era un polític català equivalent al que seria avui Isabel Ayuso, versió nostrada. Però anirem parlant d’ells, dels bateries, i el darrer que llistem serà el que la majoria dels socis i sòcies escollirien:
Mike Thorne
Nascut a Scarborough (Ontario), i Rush és de Toronto (Ontario). Actualment és el bateria de la banda Saga, que és canadenca com Rush, i l’any 2018 va ser el bateria de directe de Spock’s Beard. Ell sempre ha destacat que una de les seves fonts d’inspiració és Neil Peart i en el seu estil podem reconèixer algunes particularitats que s’adaptarien excel·lentment al que necessita la banda. Aquesta seria una opció valenta perquè tothom esperaria un bateria amb un nom de primera línia. És a dir poc factible.
Estepario Siberiano
I per què no? Aquest famós bateria/youtuber ha demostrat les seves magnífiques habilitats tècniques i pel simple fet de dir-se Jorge Garrido, ser de València i tenir 24 anys no vol dir que no sigui la mar de vàlid. A més, fa quatre dies que el llegendari bateria Dennis Chambers va dir que l’impressionava la seva tècnica i ja va demostrar que pot ser el bateria de bandes consagrades com Saratoga. Tot i que serà difícil ja que està molt involucrat amb la seva pròpia marca i veient el seu kit habitual, dista una mica del de Neil Peart. És a dir poc factible.
Simon Phillips
Un altre noi que comença, més o menys. Als seus 66 anys té una trajectòria espectacular a les seves esquenes que heu de passar per la viquipèdia i flipareu. I continua en actiu viatjant per tot el mon. Ara bé, en els darrers anys sembla molt més interessat pel jazz i jazz rock com veiem en el seus projectes: Protocol, Hiromi Trio, Octarine Sky. És a dir poc factible.
Danny Carey
L’avantatge que té és que va tocar amb Rush a l’homenatge a Taylor Hawkins i va ser amb qui més a gust es van trobar Geddy i Alex en aquella petita actuació. Magnífic bateria conegut per la seva contundència i tècnica que sempre ha mostrat amb Tool. Però precisament per la seva peculiaritat artística i que Tool ha tornat a la vida en els darrers anys funcionant com mai, es fa difícil veure’l agafant el relleu. És a dir poc factible.
Terry Bozzio
I el fabulós Terry Bozzio va saltar a la fama formant part de la banda de Frank Zappa. I en els darrers anys ha estat un dels bateries més innovadors i musicals que ha donat aquest instrument. A més, no seria cap problema tenir un kit com el de Neil Peart per què se li quedaria petit. Ara bé, als seus 73 anys sembla que està retirat dels escenaris ja que no actua des de 2019. És a dir poc factible.
Mike Portnoy
Segurament el més fan de Rush de tots els de la llista i el que més s’aproxima a l’estil de Neil Peart. L’hem vist en innumerables ocasions fent covers de Rush en infinitats de bandes, per què aquest senyor des de que va deixar Dream Theater no ha parat; vaja, que s’apuntava a un bombardeig. Però resulta que ara ha tornat a Dream Theater i no sembla que després de tant de temps esperant aquesta reunió, torni a deixar la banda per anar amb Rush. És a dir poc factible.
Marco Minnemann
L’home que fa que sembli fàcil el difícil amb el seu somriure executant les major barbaritats amb la bateria. La classe d’aquest alemany està fora de tot dubte i per això sempre se’l rifen per participar a qualsevol projecte de qualitat, així que seria un meravellós relleu. Tot i que ara mateix està girant, gaudint i començant a triomfar amb The Aristocrats. És a dir poc factible.
Gavin Harrison
I arribem al preferit pels socis i sòcies de Tótum Revolutum: L’elegantíssim Gavin Harrison. Un dels bateries més exquisits de les darreres dècades i referència del món del rock progressiu. A més que té la experiència de participar en un grup mític i llegendari com King Crimson, i fins i tot ha estat capaç de portar-lo a majors fites. Però el seu estil és més subtil que el que feia Neil Peart i, a més, sembla més interessat en projectes de tall més anglo-saxó. És a dir poc factible.
Molt bé. I si no és factible l’escollit Gavin Harrison. I tampoc és factible qualsevol dels altres: Qui ens queda?
Doncs, potser, l’escollit serà un bateria de reconegut nom, acostumat als escenaris, que no l’importi viure llargues temporades fora de casa, d’una edat similar a Alex Lifeson i Geddy Lee, i que ara mateix es trobi sense projecte musical en actiu. Sí amics: Duran i Lleida comença a semblar una opció.
Enllaç a un polític fent el ridícul, i a més intentant tocar la bateria. Advertim que aquestes imatges poden ferir la sensibilitat dels espectadors.