Alternatiu
Errant Child · 18 de setembre del 2026
Hi ha vuit cançons i a la primera, «Powerless», Emma Ruth Rundle no toca el solo: el fa Nick Reinhart. És una decisió petita i diu com està construït el disc. Després d’«Engine of Hell» (2021), que era ella sola amb un piano i una guitarra, «These Killing Times» torna a tenir banda fixa —Jess Gowrie a la bateria i Troy Zeigler al baix— i convidats que entren per a una cosa concreta i se’n van: Patrick Shiroishi amb el saxo a «God’s Picture», Camille Getz al violí i Jason Adams al violoncel a «Anvil», Amelia Baker a les segones veus.
Ella l’ha presentat com un gir cap enfora: una decisió deliberada de fer un disc esperançat en comptes de tancar-se, amb la comunitat i la resistència com a tema. Els crèdits, però, diuen una altra cosa: «all songs written and performed by Emma Ruth Rundle», amb Gowrie i Zeigler tocant-hi i prou. El gir és de matèria, no de manera de treballar, i es nota en cançons com «Anvil» o «Don’t Delay Heaven», on la banda executa una idea que ja venia tancada de casa. Quan això es trenca —el tram acústic d’«Enough» que de cop es posa elèctric— el disc respira d’una altra manera.
El disc va sortir el 18 de setembre per Errant Child, que és el seu propi segell: no és cap edició de Sargent House, que és qui li reedita el fons i qui tornarà a posar «Marked for Death» i «On Dark Horses» a les botigues el 4 de desembre. El produeix amb Sonny Diperri, que també el grava i el mescla, entre els estudis LMNL de Santa Monica i Octopus Beak de Los Angeles, i el masteritza Stephen Marcussen. La portada, de Mason Rose, és una fotografia vermella i desenfocada d’ella cantant darrere d’una tela, i és bastant literal: el disc sona com si tot passés a l’altre costat d’aquella tela, la veu inclosa. «Catherine Wheel» és el que més s’hi acosta a un senzill de grunge; tanca «Oceans of Time», dos minuts i vint-i-dos.
Valoració: 7.4/10
Text de Marçal Bonastre