Post-rock
Autoeditat · 10 de setembre del 2026
Els sis talls es diuen «death», «is», «just», «another», «path I» i «path II», i llegits seguits fan «Death is just another path». La frase és de Gandalf, que la diu a Pippin a la pel·lícula d’«El retorn del rei», i el títol del disc surt del mateix parlament: «White shores… and beyond. A far green country». La portada hi va a joc —una barca petita remant cap a una escletxa de llum entre dues muntanyes fosques— i el disc comença, efectivament, pel final: «death» són vuit minuts i mig que arrenquen en clau lluminosa i amb les guitarres cantant.
hubris. són de Friburg, a Suïssa, i es van formar el 2014 tocant metalcore. Dotze anys després són un quartet instrumental (Matthieu Grillet i Jonathan Hohl a les guitarres, Lucien LeClerc al baix, Léo Juston a la bateria) i aquest és el cinquè disc, després d’«Emersion» (2015), «Apocryphal Gravity» (2017), «Metempsychosis» (2020) i «The One Above» (2023). El publiquen ells mateixos el 10 de setembre. «just» és la peça que els justifica: nou minuts i mig on la guitarra neta va hipnotitzant fins que la relleven els riffs, amb un clímax ple que no s’escuda en el mur de so de costum.
El problema d’un disc instrumental que confia una frase sencera a la seqüència és que no té cap altra manera de dir-la que la dinàmica, i la dinàmica aquí és la que el post-rock fa servir des de fa vint anys: calma, acumulació, descàrrega. «path I» comença amb un ritme que promet un altre camí i al cap de poc torna a entrar al solc. El disc sona celestial, i això és exactament el problema: en cinquanta minuts no hi ha ni un moment que posi l’oient en dificultats. El llistat de referències que el grup dona —Jakob, This Will Destroy You, Tides of Man, Jon Hopkins— explica la producció, que és esplèndida, i també explica per què no hi ha cap gir que no s’hagi sentit abans.
Tanca «path II», que és el tall que més s’acosta al metal d’on venien: èpic, gros i sense gaires reserves. En vinil, les dues parts de «path» van ajuntades en una sola peça; en digital van separades, que és com el grup l’ha publicat.
Valoració: 7.3/10
Text de Marçal Bonastre