Eric Forrest ha tornat a cantar amb Voivod tres dècades després de la seva etapa al grup, i no per a una aparició simbòlica: ha fet la gira europea sencera. Denis «Snake» Bélanger es va haver de quedar a casa per un assumpte familiar i va ser ell mateix qui va proposar de trucar a Forrest. El van avisar amb una setmana i mitja de marge, amb la idea que serien «potser vint concerts o així», i l’endemà el bateria Michel «Away» Langevin li va confirmar que en realitat es tractava de tot el calendari. «Va ser un honor de debò, un privilegi i una sorpresa», resumeix el cantant: «una de les millors gires que he fet mai a la vida, de llarg».
Forrest va ocupar el lloc de Snake entre el 1994 i el 2001 i hi va deixar dos discos d’estudi, «Negatron» (1995) i «Phobos» (1997), a més del directe «Voivod Lives» i la recopilació «Kronik». Aquesta vegada s’ha trobat amb un grup que no havia conegut per dins: Away, l’únic membre que hi ha estat sempre, el guitarrista Daniel «Chewy» Mongrain i el baixista Dominic «Rocky» Laroche. En paral·lel, Forrest està acabant «Voivod Revisited», un disc del seu projecte E-Force amb regravacions de material de «Negatron» i «Phobos», temes propis nous i versions.
Voivod són, des del 1982 i des de Jonquière, al Quebec, una de les rareses més irreductibles que ha donat el metal: acords dissonants que no s’assemblen als de ningú més, ciència-ficció post-nuclear i una manera de tocar que va convertir el thrash en una altra cosa a «Killing Technology» (1987), «Dimension Hatröss» (1988) i «Nothingface» (1989), aquell disc que es va atrevir a versionar «Astronomy Domine» de Pink Floyd i a fer que semblés seva. L’etapa de Forrest va ser la més fosca i industrial de totes, i es va acabar de la pitjor manera: la furgoneta del grup va tenir un accident a Alemanya el 1998 i el cantant en va sortir greument ferit. Que trenta anys després el seu retorn el proposi el mateix home a qui va rellevar diu força coses d’un grup que ha sobreviscut a tot, també a la mort del guitarrista Denis «Piggy» D’Amour el 2005, que hauria estat el final natural de qualsevol altra banda.
Text de Guillem Cardós