AlternatiuPost-rock
10k Global · 9 d’octubre del 2026
«Chuckhole» dura quatre minuts i trenta i és el tall més llarg d’«Iftangible»: deu peces i trenta minuts i quaranta-quatre segons, cap de les quals arriba a cinc minuts. Jesper Vervoort, que signa com a Jespfur i treballa des d’Amsterdam, hi fa conviure electrònica actual, gra de lo-fi i guitarres de shoegaze, i el que li surt no és cap de les tres coses per separat: el disc està fet d’espai, de com els sons —les veus incloses— reboten els uns contra els altres dins d’una sala que es va fer gran i petita segons el tall. Va sortir el 9 d’octubre per 10k Global.
El tema és l’habitatge, i no de manera abstracta: el disc ressegueix una vida en trànsit entre Los Angeles, Amsterdam i el poble d’on ve, amb una crisi d’habitatge de fons. Vervoort diu que va acabar fascinat per la idea que el disc li estigués construint la casa. Es sent sobretot als títols i a la manera de posar-los: «cleaners from Rockbottom» (un cinquanta-vuit), «(blanket)» (dos trenta-nou), «heiat,» (dos cinc) amb la coma dins del nom. El senzill «Higher» (tres vint-i-cinc) és la peça més resolta i la que millor ensenya el mètode: una base electrònica neta, una capa de guitarra deformada a sobre, i la veu posada al fons com si cantés des de l’habitació del costat.
Deu talls de tres minuts de mitjana volen dir que el disc presenta constantment idees noves i gairebé mai no les desenvolupa, i a la segona meitat se’n paguen les conseqüències: «sniper» i «keys after Keys» fan tres minuts justos cadascuna, totes dues són textura més que cançó i, l’una darrere l’altra, no es distingeixen. Amb la tipografia passa una cosa semblant: les minúscules, les cometes, els parèntesis i les comes finals fan molta feina de significat que en algun tall la música no acaba de fer.
És el segon disc de Vervoort, després de «Pedestrians of Bright Silence» (gener del 2024), i es nota que ve de tocar en grups d’altres: és membre de la MIKE’s Band of the Century, la banda que va acompanyar el raper al Tiny Desk d’NPR, i ha passat pel hardcore i pel shoegaze. Aquell currículum explica per què «bare talk» (tres trenta-sis) pot obrir amb un so de disc de rock i «Falcons Flight (onride)» (tres dinou) tancar amb un de disc electrònic sense que el conjunt es trenqui.
Valoració: 7.0/10
Text de Marçal Bonastre