Jim Snidero dedica «House of Trane» a la casa de Dix Hills on Coltrane va escriure «A Love Supreme»

Jazz

Jim Snidero, fotografiat a la casa de John i Alice Coltrane a Dix Hills

Jim Snidero publica «House of Trane» el 30 d’octubre per Savant Records. És el vint-i-setè disc del saxofonista alt com a líder i el grava en quartet, amb Stefan Karlsson al piano, Nat Reeves al contrabaix i Jason Tiemann a la bateria. Surt l’any del centenari de John Coltrane, que va néixer el 23 de setembre del 1926.

El punt de partida del disc és la casa. John i Alice Coltrane s’hi van instal·lar amb la família el 1964, a Dix Hills, a Long Island; ell hi va compondre «A Love Supreme» i hi va viure fins que va morir, el 1967. Alice s’hi va quedar amb els fills fins al 1973 i feia servir el soterrani com a estudi de gravació. A començaments dels anys dos mil l’edifici anava cap a l’enderroc, i la campanya que el va salvar la va encapçalar Steve Fulgoni, un activista del jazz local. El National Trust for Historic Preservation la va declarar «tresor nacional» i ara s’està condicionant com a museu i centre educatiu, amb un estudi de gravació en funcionament al soterrani.

Snidero hi va arribar per casualitat el 2022: anava cap a Southampton, va buscar l’adreça i va sortir de l’autopista. Va trobar la reixa oberta i es va asseure al jardí. Hi va tornar l’abril passat i Fulgoni li va ensenyar l’interior. «I was literally in tears», diu. «I was struggling with exactly what I was going to do for my next record. After I left that house, I said: I’m writing about this, because I can feel it.»

Els títols venen de racons concrets. «Ascent» és l’escala que puja a l’habitació petita on va escriure «A Love Supreme»; «Free to Be», l’estudi del soterrani; «Glass Ring», el vitrall circular que comunica la sala d’estar amb la de meditació. «Hearth Felt» són dues notes, un si natural que puja a un do. La relació de Snidero amb aquesta música ve de gairebé cinquanta anys enrere, del North Texas de finals dels setanta: «He had only passed away about 10 years earlier, so the music was on all of our minds.»

Text d’Aina Torrents

Desplaça cap amunt