L’any 1973, un Steve Vai de tretze anys va començar a rebre classes de guitarra d’un professor de disset anys anomenat Joe Satriani, a Long Island. Cinquanta-tres anys, dues carreres com a solistes i incomptables gires «G3» després, els dos guitarristes publiquen finalment el disc conjunt que sempre havien anat ajornant: «The Sea of Emotion», sota el nom SATCHVAI, sortirà el 6 de novembre via earMUSIC. En avancen «Mayhem», un primer single que no s’amaga de ser pur rock de guitarres.
El curiós és que, després de mig segle compartint influències i escenari, els dos van descobrir que composen de maneres completament diferents — i que aquesta fricció és precisament el que fa interessant el disc. Els acompanya una secció rítmica de luxe (entre d’altres, els bateries Kenny Aronoff i Mike Mangini, i el baixista Billy Sheehan), i el disc inclou fins i tot un fragment enregistrat d’una de les seves classes originals dels anys setanta.
Els deu talls del disc —entre ells «Bronco Freight Train», «Dancing» o la suite en tres parts que li dona nom, «The Sea of Emotion»— confirmen que no és un simple exercici de virtuosisme entre amics. És, més aviat, el punt de trobada natural d’una relació que ja s’havia insinuat durant anys en la mateixa gira «G3» que Satriani va idear el 1996 i que, amb formacions rotatòries de guitarristes convidats, s’ha convertit en un referent obligat per a qualsevol aficionat al rock instrumental i a la guitarra progressiva.