Jazz
Justin Pierce Music · 14 d’agost del 2026
La idea del disc és sempre la mateixa i a «All Blues», quatre cinquanta-set, és on li surt millor: el tema de Miles Davis, que és un blues en sis per vuit amb tot el temps del món, aquí arriba disparat i amb un balanceig de Nova Orleans a sota. Justin Pierce hi toca el tenor sense buscar-hi cap exhibició; tot el pes de la revisió el porta la secció rítmica. «Sway» va sortir el 14 d’agost pel seu propi segell i és el seu primer disc.
El quintet es va gravar a Dallas el 5 de maig del 2025 i és una història de conservatori: Sean Giddings al piano, Young Heo al baix i Matt Young a la bateria venen de la One O’Clock Lab Band, on Pierce era primer alt, i qui canta és Ashley Pierce, la seva dona. Pierce té ofici de sobra —ha tocat amb Arturo Sandoval, amb Bob Mintzer i amb Randy Brecker— i al disc es queda gairebé sempre al tenor. La veu d’ella és neta i sense cap afectació, i «Honeysuckle Rose», cinc vint-i-tres, s’obre amb un duet de baix i veu abans que entri ningú més, que és el passatge més bonic dels quaranta-vuit minuts.
On la fórmula es veu massa és a «Meglio Stasera», cinc vint-i-set, el tema de Mancini convertit en samba i cantat en italià, i a «Just the Two of Us», cinc quinze, la de Bill Withers passada per un sedàs de soul-jazz. Les altres dues instrumentals són «The Jody Grind» de Horace Silver, quatre dinou, amb el tempo movent-se per dins, i «In a Sentimental Mood» d’Ellington, cinc divuit, amb un saxo molt d’aire.
El límit del projecte es veu en un sol tall. L’operació del disc és sempre la mateixa, agafar un estàndard i moure’l cap a un ritme llatí o cap a Nova Orleans, i hi ha un cas on l’operació no es pot fer: «Moon River», tres cinquanta-nou, hi arriba presentada com un vals, i Mancini ja la va escriure en tres per quatre. L’arranjament no hi fa res i el tall queda de saló. És el risc de construir un debut sencer amb estàndards del Great American Songbook: quan la troballa rítmica no hi és, no queda res més que la cançó, i d’això el quintet no en té la culpa perquè no n’ha escrit cap. De tot el disc no se’n pot deduir què escriurien ells.
Valoració: 6.5/10
Text d’Aina Torrents