Jazz
Pi Recordings publica el 30 d’octubre «Hurry Red Telephone», el disc del Marc Ribot Quartet. Són sis talls i surten de dues sessions amb dues formacions diferents: l’única constant, a banda del guitarrista, és Chad Taylor a la bateria i la percussió.
A «New Monster», «Gnat» i «Rara» el contrabaix és d’Hilliard Greene, i els dos saxos tenors no es creuen mai: James Brandon Lewis toca al primer tall i a l’últim, i Brian Settles només a «Gnat». La gaita de David Watson sona un sol cop a tot el disc, a l’obertura. A «Faucets of Terrible», «Ghost of Sleeping» i «Nan Guinan», el baix és de Sebastian Steinberg i el saxo alt de Briggan Krauss.
Quatre de les composicions són de Ribot i dues són de Frantz Casséus, el guitarrista i compositor haitià que li va fer de mestre. Una és «Rara», que Ribot ja havia gravat sol el 1993 a «Marc Ribot Plays Solo Guitar Works of Frantz Casseus»: allà era un minut i quaranta-quatre segons de guitarra sola i aquí en fa cinc i trenta-sis amb el quartet.
El nom del grup ve d’un vers del poema «Several Tremendous», de Richard Siken, que explica com el poeta va refer la seva capacitat d’escriure i de parlar després que un ictus l’hi prengués. El segell en diu que és música «composta, però mai continguda», i que les seves estructures són «plataformes d’enlairament per a la improvisació».
El disc surt en vinil negre, en vinil vermell, en CD i en digital.
Text d’Aina Torrents