Rock Progressiu
Unicorn Digital · 15 d’octubre del 2026
De les quinze peces de «Like Father Like Son» la més llarga és «Shadow of the Hierophant», i la decisió que la governa es veu de seguida comparant-la amb l’original: Steve Hackett la va publicar al «Voyage of the Acolyte» del 1975 amb 11:44 i amb la veu de Sally Oldfield, i Michel St-Père la deixa en 9:16 i del tot instrumental. És el primer disc en solitari del guitarrista i fundador de Mystery, i no hi ha ni una composició seva: les quinze són versions.
St-Père hi toca les guitarres elèctriques i acústiques, el banjo, l’ukelele i els teclats, i firma també la realització i la mescla; el baix, amb trast i sense, és de Jonas Reingold (The Flower Kings, i a la banda de Steve Hackett des del 2018) i la bateria de Jimmy Keegan (Spock’s Beard del 2011 al 2016, ara a Pattern-Seeking Animals). Cap dels tres no va gravar amb els altres a la mateixa sala: Reingold ho va fer a Àustria i Keegan a Califòrnia. El bloc més compacte del disc són els talls cinc, sis i set, «Man with a Harmonica», «Farewell to Cheyenne» i «Once Upon a Time in the West», que surten tots tres de la mateixa partitura d’Ennio Morricone del 1968. Al costat hi ha el repertori de guitarra instrumental dels finals dels cinquanta i dels seixanta («Apache», «Pipeline», «Sleep Walk») i quatre sintonies de televisió, des de la de «Star Trek», d’1:23, fins a la de «Space: 1999».
El títol i la presentació expliquen que el pare de St-Père li va ensenyar els primers acords als nou anys i que aquestes quinze cançons són les fites del camí que va venir després, però això no s’escolta en cap moment: no hi ha narració, ni una peça pròpia que faci de pont, ni cap arranjament que posi en relació «Grease» amb Holst. Queda un recull de versions ben tocat i una explicació que viu fora de la música.
«Mars, the Bringer of War», de Gustav Holst, tanca el disc amb 7:30. El conjunt fa 55:06.
Valoració: 7.2/10
Text de Guillem Cardós