Andy Williams, guitarrista fundador d’Every Time I Die i lluitador professional, ha mort als 48 anys després d’esfondrar-se durant una vetllada de lluita lliure a Pittsburgh. Hi actuava per a la promotora Enjoy Wrestling i, segons els testimonis presents, els serveis mèdics li van practicar compressions toràciques i van fer servir un desfibril·lador abans de traslladar-lo a l’hospital, on va morir aquella mateixa nit. La notícia va córrer primer pels canals de la lluita lliure i es va confirmar poques hores després.
Williams va fundar Every Time I Die el 1998 a Buffalo, amb el guitarrista Jordan Buckley i el bateria Michael Novak, i va ser l’únic membre que va tocar en absolutament tot el que va publicar el grup: des de l’EP de debut «The Burial Plot Bidding War» fins a «Radical» (2021), que va acabar sent el disc de comiat. La banda es va dissoldre el 2022 enmig d’un enfrontament intern que es va ventilar en públic, i ell va continuar amb un projecte nou, Atomic Rule. En paral·lel hi havia la segona carrera, que no era cap afició: va debutar sobre el ring el 2016 i el desembre del 2019 va entrar a All Elite Wrestling amb el personatge de The Butcher, amb qui va treballar fins que el contracte li va expirar aquest juny passat.
Every Time I Die són una de les bandes que expliquen per què el hardcore dels anys dos mil no es va quedar on era. Sortits de Buffalo, una ciutat industrial del nord de l’estat de Nova York sense cap escena de prestigi, van agafar l’angulositat del mathcore —compassos trencats, riffs que giren sobre si mateixos— i hi van deixar entrar una cosa que aleshores era gairebé una provocació dins del gènere: el swing del rock del sud i del blues. «Hot Damn!» (2003) va ser el disc que va fer que la resta de l’escena els mirés, i el que va fixar el repartiment de papers: la retòrica literària i etílica de Keith Buckley al davant i, al darrere, una màquina de riffs on Williams era la part pesant, la que ancorava a terra tot allò que els altres desmuntaven. Nou discos després, aquella fórmula continua sense tenir imitadors convincents.