Jazz
Mahakala Music · 24 de setembre del 2026
«Memory Is Subjective» és una nit sencera: el 12 d’octubre del 2025, al 210 Gallery and Art Center de Sandstone, Minnesota, el saxofonista Nathan Hanson i el bateria Steve Hirsh van tocar tres improvisacions llargues —de setze, divuit i setze minuts— i Mahakala Music les va publicar tal com van sortir el 24 de setembre, numerades I, II i III. Hanson toca el soprano a la primera i passa al tenor a les altres dues. Caleb Paul Anderson firma la gravació, la mescla i el màster, i la portada és de Lara Hanson.
En cinquanta minuts de duo de saxo i bateria no hi ha ni una sola baralla. El format arrossega una tradició de combat —Coltrane amb Rashied Ali, Paul Flaherty amb Chris Corsano, Ingrid Laubrock amb Tom Rainey— i aquí no apareix en cap moment: Hirsh no discuteix cap de les direccions que proposa Hanson, les acompanya, busca el pols que cada tram demana i deixa que el gest s’estiri. El canvi de soprano a tenor entre la primera improvisació i la segona és l’únic gir de debò que fa el disc, i ni tan sols aquell el treu del mateix registre. Hirsh en sap, de discutir: amb Joel Futterman respon amb la mateixa intensitat que rep. Aquí fa deliberadament l’altra feina. La gravació hi ajuda, perquè col·loca qui escolta més a prop del públic d’aquella nit que dels dos músics.
Mirada des de l’altra banda, aquella mateixa decisió costa cara. Un duo que renuncia sistemàticament a la fricció renuncia justament a la cosa que aquest format fa i cap altre no pot fer, i el resultat és que la intensitat del disc és sempre de la mateixa classe: la de la concentració. Cinquanta minuts de concentració sostinguda són molts, i no hi ha res a l’interior del disc per mesurar-los —cap moment en què els dos músics vagin a llocs diferents— de manera que el que aguanta l’atenció acaba sent la confiança que es tenen, que és admirable, però que no arriba a ser un argument.
Valoració: 7.4/10
Text d’Aina Torrents