Per fi tornem a tenir a Noah Histeria als escenaris, un lloc on us hi trobeu molt bé i disfruteu molt. Hi havia ganes? Moltes? La gent del Tótum Revolútum està esverada amb la vostra tornada (vau estar a la tercera edició, la més boja en quan a número de bandes, 18!).
Ganes es queda curt. Hem estat 5 anys per haver de tornar als escenaris, 5 anys en els que hem tingut la sensació de no haver parat, però el canvi de formació arran del Resurrection, la pandèmia i derivades psicològiques, fills pel mig, un àlbum al qual semblava que mai es podria donar fi, tindre una gira ja tancada i dir que no per problemes de salut greus… Semblava que no es podria, jo ja tenia assumit que mai tornaríem a pujar a l’escenari. Però hi som de nou ací, el dissabte estem a Barcelona per vuitena vegada, la ciutat en diferència on més hem tocat i que millor ens ha acollit des del primer dia. I damunt amb el Tótum a la Calàbria, que la de fa 6 anys va ser molt especial. Com dic, ganes es queda molt curt.
2. La setmana passada vau estar a Madrid, dissabte us tindrem al Tótum Revolútum i també teniu 3 dates més al País Valencià (30 d’abril a Gandia, 7 de juny a Xàtiva i 22 de juny a València). Sembla que tot torna a la normalitat del que hauria de fer una banda. Com us vau trobar en aquest retorn?
Sabíem que tornar és una cursa de llarga distància, hem de tornar a convéncer als que ens han perdut la pista i tractar de trobar a gent que als últims 5 anys, pels motius que siga, ha connectat en este tipus de música al que alguns es refereixen com progressiu, encara que siga un calaix de sastre en el que hi cap qualsevol cosa que tinga llibertat per a desenvolupar idees sense que ningú et cronometre. Hi ha joves que estan traguent el cap vora este món i volem ser la porta d’entrada a este gènere, per què no?
I sí, serà una nova normalitat, com es deia en pandèmia, la intensitat no pot ser la mateixa perquè al menys jo ja vaig cumplint anys, però estem per a gaudir-ho, com ho vam gaudir a Madrid en les dues dates que vam fer. Sensacions molt bones, estrenem un nou sistema de rack, tot per in-ears, sense monitors, i poder tindre una mescla individualitzada i customitzada és glòria beneïda. A fer esta mini-tanda de concerts (després ixiran uns altres), tractar d’estar forts al directe i, en un temps, tornar a dornar-mos l’oportunitat de fer nova música, tenim esbossat el camí i molta curiositat per vore si estem en ixe puntet en què, de tant en tant, pot sorgir la màgia.
3. Presenteu Ojepse, nou disc publicat al 2022. Tinc la sensació que ha estat una producció difícil (es va composar el 2020-2021, gravar el 2022 i amb una segona mescla el 2023). Què ens pots explicar d’aquest part tant lent? I perquè una segona mescla?
La pandèmia, com a tantíssimes bandes, ens va matar. Vam quedar tres persones en peu: dos guitarristes i servidor a la veu, i no va haver manera de conformar una banda de directe. Vam decidir que tractaríem de fer l’àlbum pel nostre compte, gravat des de casa, i ja voríem si el podíem acabar. Teníem tres cançons amb una estructura prou sòlida construïda als assajos i les altres tres es van fer mirant-mos les cares enfront del portàtil. Esperem no tornar a repetir ixa experiència, la música no s’hauria de fer així, al menys per a nosaltres va ser un procés molt tortuós. Li vam passar un monstre de pistes a Raúl Nácher, que ja va mesclar l’Hautefaye, el nostre anterior àlbum. Va tornar a fer màgia, o ixa és la meua opinió.
No ho faig massa, però alguna vegada l’he escoltat al cotxe per vore si el disc fa olor de ranci o manté una certa frescor. Seguisc pensant que sona molt, però vaig treballar en alleugerir-lo retallant algunes parts, introduïnt alguns elements probablement imperceptibles per a qui no siga jo mateix i llevant una cançò la inclusió de la qual mai vam tindre clar però amb la qual vam voler arriscar en el seu moment. Crec que esta nova versió, el Doc’s Cut (la gent que sap li diu Redux Version) fluïx més, és més musical, però perd valentia i demana menys a l’oient. Que cadascú es quede en la que vulga.
3b. Ojepse, OJEPSE o com es posen les lletres al revès???? Em torna boig això…
Ara el referim com OJEPSE, però volíem que quedara com el reflexe a l’espill: OႱƎꟼꙄƎ. Coses de l’art, que a vegades el volem tan elevat que no caiguem en què la gent ha de saber escriure el títol del teu àlbum. A la pròxima serà més fàcil.
4. Tot el concepte del disc convida a que la presentació sigui una interpretació íntegra d’aquest álbum, trobo que encaixa molt bé en la definició de disc conceptual però també té alguns punts de connexió amb els vostres treballs anteriors, alguns en diuen estil o marca. Hi haurà alguna picada d’ull als discos anteriors o aposteu 100% exclusivament al nou disc?
Gran part de la gent que hi estarà a la Calàbria (esperem que en siga molta) ens coneix per l’Hautefaye, que ha sigut el nostre disc més exitós, també perquè vam poder girar molt i estàvem en un punt en què els caps estaven per a la música i per tractar de fer créixer Noah tots cinc junts. No decebrem a la gent que ve a escoltar les cançons d’ixe àlbum, però crec que durant el concert entendran les connexions més enllà de la part lírica entre l’Hautefaye i l’OJEPSE, i potser l’EP, perquè per a nosaltres conformen una trilogia mautoreferencial, que no tinc clar que s’haja tancat ja, però almenys era la idea. OJEPSE havia d’haver sigut un Hautefaye II, la història d’una derrota i el seu cicle dels 43 dies. Al final no va ser així perquè les persones que ho van fer no eren les mateixes. Però és més continuació del que sembla, i d’alguna manera creiem que en el directe així es percebrà, i també la seua connexió amb Blade Runner. Crec que valdrà la pena.
5. També celebrem el 10è aniversari del vostre primer EP homònim, no sou precisament ràpids a l’hora de fer discos… l’anterior Hautefaye era del 2017. Sou molt perfeccionistes o directament la vida diària fa que no us veieu tant com voldrieu per composar i assajar els temes?
Va haver-hi una època, durant la composició de l’Hautefaye, en què la gent estava bolcada, però el més al que podíem aspirar era assajar dos i, puntualment, tres dies a la setmana. Però en la primera etapa de Noah pràcticament només es podia fer un assaig setmanal, i això que érem tots de Xàtiva. Ara més del mateix. Estant 4 o 5 hores junts a la setmana és impossible traure amb una certa celeritat coses que per a nosaltres siguen bones i damunt per consens. Sembla que anem lents, però crec que més aviat som prou àgils. Potser sí que li donem moltes voltes, però és que les cançons són les que queden per sempre (o fins que els suports magnètics no donen més de si i tot s’acabe perdent com a llàgrimes en la pluja), a més del que costen de gravar en temps i diners, així que moralment no pots permetre’t fer alguna cosa que no t’impressione, almenys durant els primers mesos de la vida de les cançons. Després el temps les posa en el seu lloc, et faça més o menys mal, però és així.
6. No arriba més lluny qui més corre sinó qui no deixa de caminar, amb nous companys de viatge (tens una banda nova de gent amb molt de talent). Tots són de Xàtiva?
M’he quedat com a únic de Xàtiva, i ja ni tan sols visc allí! Em va fer gràcia entrar l’altre dia a Instagram (per sort, ja no he d’entrar molt en xarxes, s’encarrega el bo de Xavi) i trobar-me a la descripció: “Rock progressiu des de Xàtiva”. Els nous companys són una benedicció. Ja ho veureu, però toquen que fa por, no sé com he pogut enganyar gent que toca tant perquè estiguen amb mi. A més, tenen ànima i sensibilitat i les posen en cada arranjament. És que hem tornat a arreglar pràcticament totes les cançons en un format de dues guitarres, estic enamorat dels canvis harmònics que hem introduït. És gent que ja entén què és Noah, de fet, no van tardar a penes res a enxampar-ho i ara li ho gaudixen. Estan hipermotivats i jo només faig que dir-los que no ho estiguen tant, que les estreles que brillen més intensament són les que abans s’apaguen. Però el que he dit, un regal, no me l’esperava, ha tardat però m’ha acabat caient del cel. Tant de bo que dure, però que ens lleven el ballat: hem tornat.
7. Dissabte fareu doblet amb els Aberhosan Mystery, amb qui ja heu coincidit (a nivell de membres) a Barcelona al mític concert del Nota 79. Una jornada que recordem perquè també va coincidir amb un altre Tótum Revolútum i molta gent va fer doblet de sales aquell dia. Com es presenta la jornada? NOTA: a nivell de producció, us heu estat entenent molt bé desde el minut 0.
Tinc moltes ganes de veure quina trama Àlex Miralles, és un guitarrista espectacular i s’ha ajuntat amb talents. Continue al·lucinant amb el nivell de les bandes amb les quals he tingut la sort de tocar, em sent bastant impostor tocant al costat de músics professionals de veritat. Nosaltres vam anar aprenent a força de tocar, però quan toques amb pros només et queda quedar-te amb els ulls com a plats i xopar-te tot el que pugues del seu art. Crec que en això sí hem sigut bons, a ser esponja de les influències que ens han passat de prop.
De fet, amb Àlex i el seu germà tocant en Poire vam coincidir en 2017, això és, en el Nota 79, que Javi (teclista) no va poder vindre. Recorde que acabava d’eixir l’Hautefaye, a penes portava dies, i també quedava molt proper l’1 d’octubre. I mai ha sigut tan emocionant això del “Pueblo levántate” de Coloso, mai ens l’han cantada tan fort, jo vaig posar el micro al públic i… màgia. A poques bandes que facen prog li poden cantar d’ixa manera, veritat? Pèls de punta recordant-ho. Tant de bo que el dissabte siga semblant perquè, ja ho avance, Coloso cau, i cau en sorpresa.
8. Si vols afegir qualsevol altre comentari o cosa important, per animar la gent a que vingui dissabte…
Afegir que espere que la gent vinga, però si algú s’ho perd per feina o pel motiu que siga, avise que la idea es tornar prompte, que estan per ací Moonloop i Face the Maybe amb qui duguem quasi 6 anys tractant de muntar un concert i s’ha d’aconseguir sí o sí. Gràcies al Tótum i, especialment a tu, Xavi, i també a Jordi Amela per recolçar-nos des del primer dia.
Fotos : Alberto Rubio Mediavilla