Pizarnik i Postludic Manifesto inauguren el nou curs de Tótum Revolútum a Calàbria 66

Rock Progressiu

Dues propostes personals, liderades per dones, i una bona assistència que va anar més enllà del cercle habitual de seguidors del col·lectiu.

Tótum Revolútum reafirma una temporada més la seva aposta pel rock progressiu amb Postludic Manifesto i Pizarnik. L’Auditori Joan Bordetas, a Calàbria 66, a Barcelona, va acollir el dissabte 24 d’octubre una nova cita del seu cicle de concerts. L’associació, que porta anys treballant per donar visibilitat a bandes i projectes de música original, manté una programació regular que permet acostar al públic diferents expressions del rock progressiu, el post-rock i altres territoris musicals menys presents als circuits comercials.

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Xavier Folch, que va anunciar les properes dates, entre les quals el 50è aniversari de Klamm. Folch va subratllar que les dues formacions estaven capitanejades per dones i que les seves propostes eren potents i personals. Tot seguit va donar pas a Postludic Manifesto, primer grup de la nit.

Postludic Manifesto: música i performance

El grup va desplegar el seu univers entre el rock progressiu, l’experimentació i la psicodèlia. La combinació de guitarra, teclats i sintetitzadors oferia un ampli marge per explorar textures i recursos sonors, i els loops de peces com «Torno a mi» i «5ª Dimensión» formaven part d’aquest vessant experimental.

Elisenda Amartis, líder del grup, va mantenir una actitud performativa durant tota l’actuació, de manera que la seva presència escènica formava part de la proposta artística. El concert no es limitava a l’execució musical: la presència continuada d’Amartis aportava una dimensió visual i expressiva a la vetllada, en sintonia amb el caràcter experimental de la formació, i reforçava la identitat escènica del grup.

El set va incloure moments de text parlat i repetitiu que reforçaven el caràcter conceptual del projecte. En peces amb missatges com «Despierta / Conecta con tu esencia / Reconecta», el grup construïa un discurs de despertar de la consciència, amb referències a «Matrix» i a la idea que «todos somos uno». Altres fragments parlaven de la sagrada indiferència, del temps («no se puede concebir el tiempo sin un antes y un después») i de la realitat com a construcció cerebral. Aquestes intervencions, combinades amb loops i textures instrumentals, van fer del directe una experiència immersiva més que un simple encadenament de cançons.

El setlist va incloure vuit peces: «Umbilical Industrial», «Despertador», «Torno a mi», «Avestruz», «Faristol», «Pachita», «5ª Dimensión» i «Isla». Gràcies, Elisenda, per regalar-me el vostre setlist, decorat i divertit!

Pizarnik: piano i veu en una atmosfera pròpia

Després de Postludic Manifesto va arribar el torn de Pizarnik, una formació que s’endinsa en un territori musical a cavall del post-rock i de sonoritats fosques i atmosfèriques, properes al dark prog. La selecció de peces permetia recórrer diferents paisatges sonors, des de composicions més breus fins a d’altres que ofereixen més espai per al desenvolupament musical.

El grup aposta per crear atmosferes i construir una identitat pròpia dins l’escena alternativa barcelonina. El repertori va incloure temes com «Discordia», «Luvina», «Preludio», «Reparación», «Pájaros», «Desierto», «Luna» i «Viejeces». La vocalista Verónica va combinar el piano amb intervencions vocals puntuals, alternant moments instrumentals amb passatges en què la veu s’incorporava a la música. Aquesta combinació aportava varietat al desenvolupament del repertori i afegia diferents matisos expressius a la interpretació.

El set va arrencar amb lletres desoladores i intimistes. A «Luvina», basat en el conte de Juan Rulfo, tal com van explicar des de l’escenari, la veu recorre imatges de pedra grisa, vent esmorteït i pluja estèril, amb un to d’angoixa existencial. Altres temes com «Pájaros» («¿Dónde fuiste, dónde has ido? Las estrellas se han rendido…») o «Desierto» («En el desperdicio del tiempo… todo es vacío e infierno») reforcen un univers de pèrdua, absència i paisatges interiors desolats.

El contrast entre els passatges instrumentals i els moments en què la veu pren protagonisme va ser un dels trets més identificatius del directe.

Les dues bandes comparteixen l’interès per anar més enllà de les estructures convencionals, però ho fan des de perspectives diferents: Pizarnik s’apropa al vessant més fosc i atmosfèric del rock alternatiu, mentre que Postludic Manifesto explora les possibilitats de la psicodèlia i de l’experimentació progressiva. Aquesta diversitat va donar sentit a una vetllada concebuda per descobrir propostes que, com apuntàvem al començament, no sempre tenen cabuda en els circuits habituals de música en directe.

Una escena que necessita espais

La bona assistència, amb públic que no es limitava als seguidors més fidels de Tótum Revolútum, va ser un dels aspectes destacables de la nit. Aquesta presència evidencia l’interès que poden despertar aquestes propostes quan disposen d’espais on presentar la seva música i arribar a nous oients. Amb iniciatives com aquesta, Tótum desenvolupa la seva tasca de suport i difusió del rock progressiu: connecta bandes i públic i manté un espai de trobada per a les diverses expressions de l’escena alternativa a Barcelona.

La coincidència de les dues bandes va permetre presentar dues aproximacions a un territori musical ampli. Postludic Manifesto es va recolzar en la performance, els loops i els textos conceptuals sobre consciència i realitat; Pizarnik va treballar des d’una atmosfera més fosca i narrativa, amb el piano i la veu com a eix central.

Ens veiem de nou el 28 de novembre a Calàbria 66?

Joan Francesc Gras · Sudando Rock

Més sobre aquesta nit: la prèvia del concert, la fitxa de Pizarnik i la crònica de la seva primera nit al Tótum, el febrer del 2025.

Crònica: Joan Francesc Gras, en col·laboració amb Sudando Rock. Fotografies: Josep Maria Llovera.