Jazz
Intakt Records · 28 d’agost del 2026
El disc comença amb una cita i amb un cop. A «Yogen», tres zero quatre, Kaja Draksler pica a la zona greu el segon interval de la «Musica Ricercata II» de Ligeti i el va escampant per dues pistes de piano més agudes, mentre Petter Eldh sosté un ostinato de quatre per quatre deliberadament tosc i Christian Lillinger se’l passa pel sedàs amb contratemps. La jerarquia del trio de piano hi queda desmuntada des del primer minut: el baix hi fa de veu melòdica i de percussió alhora, i mai d’àncora de greus.
Al quart disc hi deixen entrar formes reconeixibles per poder-les contradir, cosa que als tres anteriors no feien. «Granular Navigation», quatre vint-i-nou, arrenca amb un swing de tempo ràpid de debò, i tot seguit se li posen acords en clúster al damunt i se li canvia el compàs cada pocs temps. «Nar Varldens Hopp Fortvinat Stod», cinc vint, és l’arranjament d’un salm suec del 1589 que es desfà en cadenes de trinats a la manera de McCoy Tyner sense perdre el caràcter de cantilena. I «Mera Punkt», cinc cinquanta-un, deixa un piano de club lleugerament desafinat les repeticions del qual van a salts, com un vinil mal llegit.
La contrapartida de tanta precisió és que no se sap mai què és mà i què és taula. A «EKV», dos cinquanta-nou, cada cop dispara una cua de reverberació enorme que acosta el tall al trip-hop, i Draksler fa servir alteracions tímbriques i microtonals que la contraportada no recull: allà hi continua dient piano, baix i bateria. Un disc que es presenta com a trio acústic i que sona manipulat electrònicament té dret a fer-ho, però els crèdits haurien d’explicar d’on surt cada cosa, i aquí no ho fan ni ells ni les notes d’Ulrich Stock.
Dura quaranta-tres minuts repartits en onze peces i es tanca amb «Vrt», dos cinquanta, que vol dir jardí en eslovè: un tema de capsa de música a una velocitat absurda que, després d’una última cadena de trinats, deixa caure la tapa. Stock llegeix el títol com una compresa, «alguna cosa que amorteix una ferida», i aquesta part del programa no la compleix el disc: el que fa és comprimir, estrènyer i no deixar respirar gairebé mai. Qui hi vingui buscant consol trobarà el contrari.
El van gravar els dies 18 i 19 de gener del 2025 al Bonello Studio de Berlín, amb Tobias Ober als micròfons, i no va sortir fins dinou mesos més tard: Eldh i Lillinger el van mesclar ells mateixos i Michael Brändli el va masteritzar el maig passat als Hardstudios de Winterthur. Aquest temps d’estudi es nota, i és exactament el que fa que el disc sigui alhora el més accessible dels quatre i el més difícil de desxifrar.
Valoració: 8.0/10
Text d’Aina Torrents