Folk i món
Radie Peat ha publicat «Hares on the Mountain», que obre «No Human Tongue Can Tell», el seu primer disc en solitari. Surt el 13 de novembre per Rough Trade, el produeix John «Spud» Murphy i en són nou cançons. Peat canta a Lankum i és una quarta part d’ØXN.
L’origen del disc és una pel·lícula. «Quan tenia vint-i-pocs anys vaig veure un documental sobre com Mike Oldfield feia “Tubular Bells”», explica. «La idea se’m va quedar: que volia provar de gravar així, escrivint i tocant totes les parts que es creuen. Em va semblar molt atractiva la idea d’estar limitada per la meva pròpia ment i les meves pròpies capacitats, amb tots els punts cecs i les preferències personals.»
Són totes cançons tradicionals, arranjades i en algun cas reescrites per ella. «Hares on the Mountain» la va aprendre de Shirley Collins, que la va gravar el 1959, el 1964 i el 2023. «Still I Love Him» la va trobar als arxius de música tradicional irlandesa. Les altres són «The Moon and Stars», «Willow Garden», «Luisne», «Same Old Man», «Bonnie Boy» i «Cailín Deas».
De «The Moon and Stars», l’altre avanç, en diu que «hi ha referències codificades a embarassos no desitjats i a avortaments dins de la cançó, i també a la ruda, una herba que es feia servir per provocar un avortament». I explica què hi buscava: «Volia representar aquestes experiències des del punt de vista de la dona, connectar-nos amb la seva experiència.»
Les dates anunciades són la Union Chapel de Londres el 3 de novembre, que consta exhaurida, el Vicar Street de Dublín el 20, el Paradiso d’Amsterdam el 31 de gener del 2027, La Trabendo de París l’1 de febrer i el Barbican de Londres el 19 de maig. No n’hi ha cap a l’Estat.
Text d’Alba Puiggròs