Jazz
European Echoes · 3 de juliol del 2026
L’orgue elèctric de David Maranha entra des del primer compàs amb un brunzit lleugerament dissonant i ja no se’n va: és la superfície sobre la qual passen els quaranta-un minuts i vint-i-dos segons de «Desolation Row», un sol tall sense talls interiors. El tenor de Rodrigo Amado hi navega per damunt amb un so gros i una emissió molt neta, i només dues o tres vegades en tot el trajecte força la mecànica de l’instrument fins a treure’n soroll.
És un directe. El van gravar Pedro Freixo a l’ADAO del Barreiro el 3 d’octubre del 2025, dins de la vint-i-dosena edició de l’OUT.FEST que organitza l’associació OUT.RA, i tots dos músics en firmen la mescla i la producció; el màster és de Dave Zuchowski i les notes del llibret, de Stuart Broomer. El digital va sortir el 3 de juliol i l’edició limitada en CD d’European Echoes, el 7 d’agost.
El duo ja havia publicat «Wrecks» el 25 d’octubre del 2024, i la diferència amb aquell es nota de seguida: aquí Amado toca amb una mà més melòdica i Maranha treu de l’orgue un so menys aspre, de manera que el que allà era una paret aquí és un corrent. La peça fa una pujada llarga, s’estén pel mig sense pressa i tanca amb un tram de tensió que es desfà de cop en uns últims compassos molt suaus.
El que no es mou en tota l’hora llarga és l’harmonia. Maranha manté el mateix camp harmònic de la primera nota a l’última, i això descarrega tota la responsabilitat del canvi sobre el saxo: quan Amado respira, la música no respira amb ell, continua rodant igual. En un directe de quaranta minuts, aquesta asimetria fa que el disc depengui d’una sola veu més del que convé a un duet, i es nota sobretot al tram central, el més llarg i el que menys passa.
Valoració: 7.9/10
Text d’Aina Torrents