Els californians van celebrar el quarantè aniversari del seu tercer disc de la manera més literal possible: tocant-lo sencer. Va passar divendres 4 de setembre al Mystic Lake Amphitheater de Shakopee, a Minnesota, en el primer concert que feien en un any, amb Down, Suicidal Tendencies i Hatebreed obrint la nit.
El repertori va arribar als vint-i-tres temes: una primera part convencional —«South of Heaven», «War Ensemble», «Seasons in the Abyss», «Dead Skin Mask»— i, a partir d’«Angel of Death», els deu talls de «Reign in Blood» en ordre fins a «Raining Blood». Aquí és on hi havia la carn per als seguidors de fa temps: «Piece by Piece», «Necrophobic», «Criminally Insane» i «Epidemic» no s’havien tornat a sentir en directe des del 2014, «Altar of Sacrifice» des del 2015 i «Jesus Saves» des del 2019. La formació és la mateixa amb què van tornar el 2024: Tom Araya, Kerry King, Gary Holt i Paul Bostaph. Del calendari que els queda enguany —Rocklahoma, Ciutat de Mèxic, Fort Worth, dues nits al Kia Forum d’Inglewood i una tanda sud-americana al desembre per Bogotà, Santiago, Buenos Aires i São Paulo— no en penja cap data europea.
«Reign in Blood» va sortir el 7 d’octubre del 1986 i dura vint-i-nou minuts. Va ser el primer treball de la banda amb Rick Rubin, i aquesta és la clau de tot: on abans hi havia reverberació i brutícia, Rubin hi va deixar un so sec, frontal i sense adorns que va acabar fixant com havia de sonar el thrash metal per als quaranta anys següents. La publicació es va endarrerir per les reticències amb la portada i amb les lletres —«Angel of Death» parla de Josef Mengele— fins al punt que la distribució va haver de resoldre’s per una altra via, i la revista Kerrang! el va acabar definint com el disc més pesat de tots els temps. Que quaranta anys després la banda l’estigui tocant íntegrament, un any després d’haver acomiadat Black Sabbath a Villa Park i sis anys després d’anunciar la seva pròpia retirada, diu força de quina mena de comiat era aquell.