Novetats del mes de novembre
Aquí tenim un extracte de les novetats de novembre. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Les novetats, cròniques i concerts de metal que segueix Tótum Revolútum Press: del metal extrem als projectes que aposten per la producció més elaborada i ambiciosa, sense oblidar els clàssics que van fundar el gènere. Cobertura en català, amb crítica de discos i reportatge fotogràfic des de la primera fila.
Aquí tenim un extracte de les novetats de novembre. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Cinc anys d’espera, amb un aperitiu pel mig en forma de banda sonora elaborada per Mr. Akerfeldt en solitari («Clark»), i tres àlbums d’estudi de White Stones (projecte d’en Martin Mendez), han provocat que hi hagi veritable expectació per la nova observació d’estudi dels Opeth.
Cada nova entrega del prolífic canadenc és un enigma. En Devin Townsend ja ens té acostumats a fer canvis de projectes amb diferents orientacions, conceptes i tractaments musicals. Tant ens pot fer una entrega de demolidors temes com ens presenta una trastornada òpera space-rock.
Aquí tenim un extracte de les novetats d’octubre. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Aquí tenim un extracte de les novetats de setembre. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Aquí tenim un extracte de les novetats d’agost. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Aquí tenim un extracte de les novetats de juliol. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Aquí tenim un extracte de les novetats de juny. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Els estadounidencs Haishen debuten amb un treball de llarga durada. No ens havien arribat ecos del seu primer extended play homònim, i publicat el 2020. Aquest cop sí que podem fer noticia d’una banda emergent que ens deixa bocabadats amb les seves composicions sublims.
“Awaken the Endless Deep” es centra en temàtiques de mitologia xinesa; no en va Haishen significa Déu del Mar. Fet que no es comú trobar en bandes de heavy prog o metal prog com aquesta. Xuhao s’encarrega de les guitarres i les veus, Justin Montione del baix i cors, i Randy Rowe Jr. de les bateries
Aquí tenim un extracte de les novetats dels mesos d’abril-maig. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Finlàndia és cantera de nombrosos grups de Prog en els darrers anys. I bona mostra és el tercer treball discogràfic de Wheel, banda formada per: James Lascelles (veus i guitarra), Santeri Saksala (bateria) i Jussi Turunen (guitarra). El baix se l’han anat repartint entre Lascelles i Turunen.
Segurament, és el seu àlbum més dens i més dur dels elaborats fins ara; tot i que la banda sempre ha destacat per la seva força. Un magnífic treball del que donem quatre pinzellades.
Aquí tenim un extracte de les novetats del mes de març. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Un té la sensació que aquesta banda ha estat feta a corre cuita per Derek Sherinian (Dream Theater, Planet X, Black Country Communion) i Ron ‘Bumblefoot’ Thal (Guns ‘n’ Roses, Bumblefoot), davant la espantada de Mike Portnoy al tornar als braços dels seus amics de Dream Theater i la de Billy Sheehan que es va donar pressa a preparar la gira de comiat de Mister Big, per la seva part. Gira que, per cert, aquests darrers dies de març passen per les nostres contrades.
Així que els van deixar penjats en el projecte Sons of Apollo, dels que tots quatre formaven part i possiblement per això han escollit aquest nom per la banda. Perquè són aquells destruïts pels “déus”, i són els que s’han hagut de buscar la vida.
Sigui com sigui, ambdós han escollit grans talents, com el de Dino Jelusick (guanyador d’Eurovisió Junior, Whitesnake) a les veus, Yas Nomura (The Resonance Project) al baix i Bruno Valverde (Angra) a la bateria.
Quelcom diferent serà aquesta ressenya, ja que el compositor noruec Ihsahn ens ofereix un àlbum complert d’onze talls, complementat amb la seva corresponent versió orquestral. Bàsicament, aquí no trobem una reinterpretació dels temes, sinó més bé una col·lecció d’arranjaments meritoris. Especialment quan veiem que els signa Vegard Sverre Tveitan, que és el nom real del mateix Ihsahn, fent gala de la seva extensa i sòlida formació musical.
Val a dir que no està acreditada cap orquestra en l’elaboració de l’àlbum i, per tant, és deduïble que en realitat és una orquestra virtual; almenys fins on ha pogut investigar aquesta redacció, ja que no disposem de nota de premsa de l’autor tampoc.
A vegades no cal presentar a una banda. Aquest és el cas de Saxon, una banda fonamental en el metal, malgrat que mai han estat en el top de les bandes més influents, però ningú pot negar que sí han estat uns referents, com mostra la seva entrada de la viquipèdia.
Biff Byford (veu), Nibbs Carter (baix), Nigel Glockler (bateria), Paul Quinn (guitarra) i Doug Scarratt (guitarra) demostren que la famosa frase sobre els vells rockers que va popularitzar Miguel Ríos, és totalment vàlida.
El cavall es deia Incitatus. Per un cop que sé una pregunta de trivial me la deixareu dir. Oi?Sisè àlbum d’aquesta banda australiana que el seu corpus està composat per Jim Grey (veus), Josh Griffin (bateria), Dale Prinsse (baix i cors) i Sam Vallen (guitarres). La seva proposta per aquest 2024 segueix els camins del rock progressiu de l’estil de Haken, Leprous i similars; però els hi ha sortit poc variat en quant a composició. Anem a veure:
Últimament els àlbums més interessants de prog s’han desplaçat cap a l’est, deixant terres sueques per establir-se a Finlàndia. Estem veient nous grups i artistes finesos que estan parint música molt i molt engrescadora. I aquí hi ha un nou exemple en el debut de Gardenhead.
Els seus components són: Antti Lammi (baix), Jonne Nyberg (veus i guitarres), Antti ”Andy” Silkelä (bateria) i Eero Silkelä (guitarres).
Pels amants del metall fosc i amb guturalitat, però alhora amb una sensibilitat especial per les harmonies clàssiques, els italians Wake Arkane ens porten una de les últimes novetats del 2023. “Awakenings” és una mostra del que ells anomenen Death Metal with Pathos, que és una mena d’expressar les passions a través de la teatralitat intentant apartar el públic del seu Ethos o estat convencional. Es veu que van estudiar quelcom de teatre clàssic grec i ho volen aportar.
Vaja, que intenten ser una mica histriònics. Per tant, segurament deu ser més enriquidor veure els seus espectacles en directe. Posarem una espelma a Santa Cecília a veure si ens porta per les nostres terres a Chicco De Zanni (bateria), Andrea Grumelli (baix), Mike Lunacy (Veu) i Riccardo Rebughini (guitarres, cors i piano).
Des de Baltimore ens arriba el nou treball de Polkadot Cadaver, que no deixarà indiferent a ningú per divertit, extravagant i bisbètic. D’aquests que has d’escoltar un cop sí o sí, i després us sorgirà la pregunta de: M’ha agradat?
Des de terres castellanes ens arriba el nou treball del duo TodoMal, que está molt bé. Javier Fernández (guitarres, baix, teclats i bateria) i Christopher B. Windman (veus, guitarres i teclats) van obtenir bones crítiques pel seu primer àlbum: “Ultracrepidarian” (2021). I, segurament aquest “A Greater Good“ també en recollirà.
Podríem definir-los com un projecte d’Epic Doom, però amb una línia més suau i sofisticada, i no tan metal. Així que els que xalàveu amb Candlemas o Solitude Aeternus gaudireu força. El problema el tindrem per fer la ressenya sense dir la paraula “èpica”.
Des de Bulgària ens arriba el sisè treball de Odd Crew, que és la continuació de “Dark Matters” (2022). Tal com està el món musical és una sàvia decisió dividir el contingut que tingui una banda en el màxim d’entregues possibles. L’època dels vinils dobles i triples ja ha passat.
És destacable que des de la seva fundació al 1998 no hagi hagut cap canvi de membre a la banda. Així que caldrà felicitar pel seu vint-i-cinquè aniversari a Boyan «Bonzy» Georgiev a la bateria, Vasil Parvanovski a la guitarra i cors, Vasko Raykov a les veus i Martin Stoyanov al baix i cors.
S’acabarien els adjectius per lloar a un dels millors bateries que ha donat el rock en tota la seva història. Mike Mangini (dempeus) publica el seu primer àlbum en solitari després de la seva sortida de Dream Theater al tornar el senyor Mike Portnoy (dempeus) a aquesta banda.
Arriba l’esperat debut de Temic. Els components són el guitarrista Eric Gillette (Neal Morse Band, Mike Portnoy Shattered Fortress), el cantant Frerik Klemp (Maraton), el bateria Simen Sandnes (Arkentype) i el teclista Diego Tejeida (ex-Haken, Mike Portnoy Shattered Fortress). Com a currículum, déu n’hi do.
L’any passat vaig trobar-me amb l’àlbum debut “Stoned Statues” (2022) d’aquesta banda finesa formada per Markus Hakala (Guitarra i Veus), Jenna Julie (Veus i baix), Allu Tanskanen (Bateria). Immediatament vaig quedar enamorat, així que no us espereu un exercici d’objectivitat. I menys encara quan aquesta quitxalla fa música de tremenda qualitat i estant intentant guanyar-se la vida i fer-se un nom. Gent com aquesta cal recolzar-la i donar-li altaveu.
Per mi encara és millor “Guardian” que el seu primer treball i és un grup que val molt la pena seguir-lo de ben a prop.
Una de les millor bandes de Trash metal del planeta no està formada per Johanssen, Andersen, Thorgenssen o similars. Guillermo Izquierdo (veu i guitarra), José J. Izquierdo (baix), Davish G. Álvarez (guitarra) i Víctor Valera (bateria). D’Albacete que son i així es presenten als seus directes.
El passat dimarts dotze de novembre, gràcies a la col·laboració entre Piñata Music, The Project i el 56è Festival de Jazz de Barcelona, els poc més de quatre-cents assistents vam tenir l’enorme plaer d’assistir a un concert estratosfèric, el del baixista, cantant i compositor , Dywane Eric Thomas Jr., més conegut com MonoNeon.
En una tarda freda d’hivern, entre setmana, triem dedicar les darreres hores que li queden al mes de gener a ser espectadors d’una remorosa nit de Death Metal. Sabíem del cert que el pla ens obligava a descendir a uns inferns de metall, on la música es mesura en tones, on el públic es mou en cercles diabòlics i on Satanàs només sap cantar en gutural. Per aquesta raó, es va fer fa més desconcertant que mai que les portes de l’avern, en aquesta ocasió traslladat a la Sala Salamandra de l’Hospitalet, s’obrissin a les sis de la tarda i encara amb llum del dia.
A la Sala Apolo 1 amb prou feines hi cap una agulla. En concerts on toquen tres bandes, no hi sol haver tantíssima gent des del principi. Però es nota que els melòmans metal·lers de Barcelona tenen set d’aquest còctel que els Resurrection Fest els ha preparat.
La música de Deathstars es caracteritza per fusionar elements de metal industrial, gothic metal i electrònica. El seu so sovint presenta riffs de guitarra pesats, sintetitzadors foscos i lletres amb temes foscos i provocadors. La banda ha citat influències que van des del metal industrial dels anys 90 fins a la música electrònica i el metal gòtic. El concert de Barcelona va ser una constant mostra d’energía pura.
La banda sueca Live Sin, omple d’energia l’Apolo 2 de Barcelona. Liv Jagrell encomana el seu Heavy Metal intravenós.
Saxon és una banda britànica de heavy metall formada el 1976 a Barnsley, Regne Unit, considerats com a líders de la Nova onada del heavy metall britànic al costat d’Iron Maiden i Def Leppard. Van tenir un breu, però excel·lent període de popularitat al seu propi país durant la primera meitat dels anys vuitanta gràcies …
Scorpions és una banda alemanya de hard rock i heavy metall fundada a Hannover el 1965. Al llarg dels seus més de cinquanta anys de carrera, han publicat desenes d’àlbums d’estudi, senzills, àlbums en directe, recopilacions i DVD en viu. A més, han rebut diversos premis i condecoracions, que els converteix a la banda de …
BIO OFICIAL Format el març del 2000, Angelus Apatrida s’ha guanyat la seva reputació com a grans del thrash metal modern. Una de les poques bandes espanyoles que va gaudir d’un reconeixement internacional sostingut, la banda va irrompre a l’escena mundial amb el seu debut el 2006 Evil Unleashed i mai no ha mirat enrere. …
Against Myself és una banda espanyola de metall progressiu simfònic fundada l’any 2009. Tenen 3 àlbums al mercat (Sky Ashes, Odyssey To Reflexion i Unity) i 2 senzills (The Hidden Truth i The Tempest) rebent bones crítiques i vendes tant a nivell nacional com internacional. . Van actuar a Leyendas Del Rock el 2018, un …
daeriaoficial.com Daeria Promotora : Madness Live Sala : La Nau Fotografía : Jordi Amela (@amela_photo_concert)
Time Lost Promotora : Assocació Musical Tótum Revolútum Sala : Calàbria 66 Fotografía : Jordi Amela (@amela_photo_concert)
La Banda francesa va tocar juntament amb ORK. Un Metall Progressiu d’altíssima qualitat demostrant que amb un trio es poden fer coses maravelloses. Lizzard va participar en el Tótum Revolútum Fest. Lizard Promotora : Madness Live Sala : Razzmataz 3 Fotografía : Jordi Amela (@amela_photo_concert)
Des de la seva aparició fins a l’any 2000, Enrique Mompó i Francisco Javier Nula van començar la composició del disc El último caballero. Un cop conclosa, van començar a buscar músics adequats per gravar les cançons. El primer a formar part del grup va ser Fernando Asensi (bateria i productor), que aviat va passar …