Les novetats, cròniques i concerts de metal que segueix Tótum Revolútum Press: del metal extrem als projectes que aposten per la producció més elaborada i ambiciosa, sense oblidar els clàssics que van fundar el gènere. Cobertura en català, amb crítica de discos i reportatge fotogràfic des de la primera fila.
El baixista, de setanta-quatre anys, era l’últim fundador que quedava al grup. Es retira per una artritis en estat avançat i el rellevarà Davey Rimmer, que ja va tocar per ell a Londres el 21 de setembre.
Onze talls escrits amb Charlie Benante, amb John 5 i Zakk Wylde de convidats. El primer avanç, «Already Dead», porta un vídeo rodat en una morgue.
Music For Nations i Sony tornen a treure «Deliverance», d’Opeth, el 27 de novembre en CD i en doble vinil transparent limitat. Les reserves ja són obertes.
L’EP recull «Hunter», «Three Princes» i «Sorry Laid the Hearth». El títol surt d’un llibre de fotografies del 1987 sobre la gent que fabrica armes nuclears.
Tres talls, vint-i-tres minuts i un final de dotze minuts i quaranta-set. L’EP sorpresa amb què Deafheaven s’acosten més al black metal del que havien fet mai.
Onze talls i quaranta-dos minuts set anys després de «The Throne Within». Els suecs deixen la metafísica i es posen a parlar de qui aguanta pressió fins que diu prou.
Black metal amb un instrument de vent improvisant-hi a dins: sis moviments d’«Epoché», un interludi encaixat entre el quart i el cinquè, i trenta-quatre minuts en total.
«Built From Stardust» recull el concert del 15 de març del 2025 al Revolution Music Room de Little Rock, l’endemà de sortir el disc d’estudi. Són sis talls i el publica Relapse en vinil i plataformes.
Surt per Roadrunner amb Josh Wilbur a la producció i Jacob Hansen a la mescla. És el primer disc gravat a The Hangar, el local del grup a Orlando, i el primer amb Rüdinger de membre.
Set anys sense teclista i un disc contra la guerra amb versos de Whitman, Dickinson, Elitis i Ritsos: els atenesos omplen el buit amb corda, cor i paraula dita.
De l’Aix-en-Provence del 13 de març a l’Estrasburg del 4 d’abril, passant per Istanbul, Sofia i Bucarest. Cap data a l’Estat, i a la primera no hi van els teloners.
El vídeo el dirigeix Thomas Mignone i el guitarrista Mike Schleibaum el situa entre «Raging Bull» i el clip de «Mama Said Knock You Out». És l’onzè disc del grup de Washington.
El disc va sortir el 7 d’octubre del 1986: deu temes en 28 minuts i 58 segons. L’edició la ven en exclusiva Sound Of Vinyl i no se n’ha publicat ni el preu ni el tiratge.
Del 30 de juliol a l’1 d’agost al Magna de Sheffield. El capçalera, ja anunciat, és Mick Gordon, que hi toca la banda sonora de «Doom» sencera per primera vegada.
El segon avanç és el tema que dona títol al disc, amb veu convidada. És el primer treball del grup danès des de «Call Down the Sun», del març del 2022.
El diagnòstic és del febrer del 2026 i acabava de perdre la feina de vint anys. Demana 150.000 dòlars per a una immunoteràpia a Mèxic que el centre encara ha d’aprovar.
Nuclear Blast en treu el segon avanç, «The Myth». El disc es va fer a casa de l’Anselmo durant el 2025, amb Keenan i Windstein gravant les guitarres alhora.
Vint-i-sis minuts de sludge d’un duo britànic: nou talls, un violí desafinat al final d’«Ache» i un minut d’aigua que puja fins que algú talla el so de cop.
El quart disc ja està gravat i l’esperen per a l’hivern. El tall surt en flexi disc limitat durant la gira europea amb Suffocation, que para a Barcelona.
«Helios» va sortir el 2 d’octubre a AOP Records: dotze talls amb violí, dos convidats i una versió de Bathory per tancar.
Primer tema del grup des del 2021 i primera gira de la seva història: Londres el 21 de novembre i quinze sales pel Regne Unit i Irlanda al gener.
Set talls a Church Road Records, amb «Pedestal» com a segon avanç després de «Landslide». És el primer disc del quartet de Wigan des del 2021.
Quaranta anys després, la banda sonora de «The Transformers: The Movie» es torna a gravar en clau de metal, amb Stan Bush tornant a cantar «The Touch» i «Dare».
Deu talls, trenta-sis minuts i cap cançó que arribi als cinc. El sisè disc dels milanesos és el més compacte que han fet i el que menys s’atura a explicar la història que anuncia el títol.
Setze cançons del 21 de gener del 1982, quatre només al CD. «Vam sortir i els crits eren tan forts que ens pensàvem que érem els Beatles.»
Dues de la línia Fender i una del Custom Shop, totes amb humbuckers DiMarzio i pont Floyd Rose. «No sé si la Telecaster em va triar a mi o jo a ella.»
El baixista suec arriba de Grave, Necrophobic i Dismember. El 16 d’octubre surt «Pound Of Flesh», primer tall del segon disc del grup.
Vuit talls gravats al Hellfest del juny del 2022, en digital i en doble vinil limitat. L’avançament és «Protection», amb vídeo de la interpretació.
És la tercera data europea anunciada de la tornada de Faith No More, després del Mystic de Gdańsk i el Rock For People. Les entrades surten el 9 d’octubre a les 10.00.
El disc surt divendres per Fearless Records i el 25 d’octubre comencen la gira «Emergency Broadcast» amb We Came As Romans, Varials i Cane Hill.
L’EP va néixer per al Terror Tram d’Art the Clown als Universal Studios. El disc nou es dirà «The Silver Scream 3: Every Flick In The Book».
Els de Bordeus deixen el death tècnic a mig camí i es passen al progressiu en vuit talls i quaranta-tres minuts. El vuitè disc, i el primer que es pot escoltar sense comptar compassos.
És el tall més dur de «XIII: Sárga erdő», que surt el 20 de novembre per Season of Mist. Hi canta Gábor Veres i hi toca la flauta Dario Cei.
Christos Antoniou va caure la vigília de començar la gira amb Arch Enemy i The Black Dahlia Murder. No hi ha substitut ni data de tornada.
«Holding My Breath» surt per Permuted Press, escrit amb Dave Erickson. La primera meitat és el thrash de la badia; la segona, el càncer dels 38 anys.
Alexander Dreymon hi fa de Rudolf Schenker i Dominic West de Doc McGhee. De moment només hi ha data alemanya: no se n’ha anunciat cap d’internacional.
Trenta-set minuts a dues bandes: quatre talls dels Ogives Big Band i un de sol de POHL, disset minuts de stoner amb solo de saxo pel mig. Un split que no busca el punt mitjà.
«Totally Twisted» surt per BMG i Rhino en caixa de cinc vinils de colors i de cinc CD. Va d’«Under The Blade» (1982) a «Love Is For Suckers» (1987).
Autumn Tomb són Moore amb Bryan Richie i Jimmy Vela III. Cinc talls per Spaceflight Records, gravats entre Albany i Texas, i el visualitzador de «Crumbling Thrones» ja és fora.
La segona nit de la residència va portar un repertori sencer diferent del de la primera. «The Outlaw Torn» tampoc no sonava des del 2019.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →