Obús
Obús, un dels grups fundadors del heavy metal espanyol dels vuitanta.
Les novetats, cròniques i concerts de metal que segueix Tótum Revolútum Press: del metal extrem als projectes que aposten per la producció més elaborada i ambiciosa, sense oblidar els clàssics que van fundar el gènere. Cobertura en català, amb crítica de discos i reportatge fotogràfic des de la primera fila.
Obús, un dels grups fundadors del heavy metal espanyol dels vuitanta.
Barón Rojo, un dels grups fundadors del heavy metal espanyol amb Volumen Brutal.
Saurom, el grup gadità de folk metal amb temàtica èpica i de fantasia.
Mägo de Oz, el grup madrileny de folk metal més popular de l’escena espanyola.
Deep Purple, un dels grans fundadors del hard rock, amb «Smoke on the Water» com a himne universal.
Russian Circles, el trio instrumental de Chicago, entre el post-metal i el post-rock.
Rosetta, el grup nord-americà de post-metal atmosfèric de Philadelphia.
Cult of Luna, el grup suec de post-metal, referència del gènere amb Somewhere Along the Highway.
Neurosis, el grup fundador del post-metal, referència directa d’Isis, Cult of Luna i Rosetta.
Isis, un dels grups fundadors del post-metal, referència d’Oceanic i Panopticon.
Altar of Plagues, el grup irlandès de black metal atmosfèric, dissolt el 2013.
Deafheaven, el grup nord-americà que va portar el black metal atmosfèric al públic indie amb Sunbather.
Alcest, el projecte francès de Neige, pioner del blackgaze, fusió de black metal i shoegaze.
Agalloch, el grup nord-americà de black metal atmosfèric i folk fosc, dissolt el 2016 i reunit el 2023.
Wolves in the Throne Room, el grup nord-americà de black metal atmosfèric i ecologista.
Eyehategod, un dels grups fundadors del sludge metal de Nova Orleans.
Acid Bath, el grup de Louisiana de sludge metal, referència de culte amb Dax Riggs a la veu.
Yob, el grup nord-americà de doom metal atmosfèric liderat per Mike Scheidt.
Pallbearer, el grup nord-americà de doom metal melòdic, referència de la nova generació del gènere.
Candlemass, el grup suec que dona nom al doom metal èpic amb Epicus Doomicus Metallicus.
Cathedral, el grup britànic de doom metal de Lee Dorrian (ex-Napalm Death), amb un so cada cop més psicodèlic.
Sleep, el grup californià de stoner-doom conegut per l’obra extrema Dopesmoker, un únic tema d’una hora.
Electric Wizard, un dels grups fundadors del doom metal modern, referència de Dopethrone.
Sithu Aye, projecte instrumental de metal progressiu d’un sol músic, escocès d’origen birmà.
Mestis, el projecte instrumental de Javier Reyes (Animals as Leaders), de metal progressiu amb influències d’Amèrica Llatina.
Intervals, el projecte instrumental canadenc d’Aaron Marshall, dins l’escena del metal progressiu djent.
Vola, el grup danès de metal progressiu atmosfèric, entre el djent i el pop electrònic fosc.
Devin Townsend Project, la banda estable del músic canadenc entre el 2009 i el 2018.
Native Construct, el grup nord-americà de metal progressiu tècnic d’un sol disc de culte, Quiet World.
Ne Obliviscaris, el grup australià de metal progressiu extrem amb violí com a instrument protagonista.
Persefone, el grup andorrà de metal progressiu tècnic, referència de l’escena de parla catalana.
Planet X, el supergrup instrumental de fusió tècnica de Derek Sherinian, Virgil Donati i Tony MacAlpine.
Christian Muenzner, Alex Weber i Gabe Seeber van coincidir a la gira d’«A Valediction» el 2022. Vuit talls de thrash tècnic per Season of Mist, amb «Vortex Divinium» com a avançament.
Setè disc de Kevin Starrs, publicat el 18 de setembre per Killer Candy Records després d’anys a Rise Above. L’argument surt de «The Masque of the Red Death», de Poe.
Botch, un dels grups fundadors del mathcore nord-americà dels noranta.
Converge, un dels grups fundadors del metalcore, admirats per la seva evolució tècnica i artística amb «Jane Doe».
The Dillinger Escape Plan, el grup nord-americà que va portar el mathcore extrem a límits tècnics inèdits.
Deftones, el grup nord-americà que va portar el metal alternatiu cap a un terreny atmosfèric i experimental.
Scale the Summit, el grup instrumental nord-americà de metal progressiu d’inspiració paisatgística.
Polyphia, el grup instrumental de Dallas que ha portat el djent-pop a xifres de streaming massives.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →