Spiritbox
Spiritbox, grup canadenc fundat el 2017 per Courtney LaPlante i Mike Stringer (ex-iwrestledabearonce), fusiona metalcore amb elements electrònics i progressius.
Les novetats, cròniques i concerts de metal que segueix Tótum Revolútum Press: del metal extrem als projectes que aposten per la producció més elaborada i ambiciosa, sense oblidar els clàssics que van fundar el gènere. Cobertura en català, amb crítica de discos i reportatge fotogràfic des de la primera fila.
Spiritbox, grup canadenc fundat el 2017 per Courtney LaPlante i Mike Stringer (ex-iwrestledabearonce), fusiona metalcore amb elements electrònics i progressius.
Jinjer, banda ucraïnesa formada el 2008 a Donetsk, combina metalcore progressiu amb la veu de Tatiana Shmayluk; cinc discos d’estudi publicats entre 2014 i 2025.
Oceans of Slumber, banda de Houston formada el 2011, fusiona rock progressiu amb death i doom metal; sis discos d’estudi publicats entre 2013 i 2024.
Klone, grup de Poitiers format el 1999 (abans anomenat Sowat), fusiona metal progressiu amb textures psicodèliques i electròniques en vuit discos d’estudi.
Twelve Foot Ninja, grup de Melbourne format el 2007, barreja metal, funk i reggae; es van dissoldre el 2024 i es van reformar el 2025.
Soen, banda sueca de metal progressiu fundada el 2010 pel bateria Martin Lopez (ex-Opeth), amb set àlbums d’estudi publicats entre 2012 i 2026.
Sis talls per Greyscale Records, de la banda canadenca que porta Stuart Ross, de Comeback Kid i Misery Signals, a una de les guitarres.
El bateria no farà la gira europea. Diu que ja no connecta amb el repertori i que, quan s’ho repensava, el grup ja havia contractat un altre bateria.
Sis talls gravats al seu propi estudi d’Olympia, amb la bateria registrada en una antiga església d’Anacortes. El disc passa mil anys després del final de la civilització.
«Death Of A Dead Day MMXXVI» surt el 4 de desembre per Cooking Vinyl. El remescla Adam «Nolly» Getgood, de Periphery, que el 2006 penjava versions del disc a YouTube.
Del 19 al 21 d’agost a Todenham Manor Farm, a Gloucestershire. Neurosis hi arriben amb Aaron Turner cantant i cap dels dos capçaleres no hi havia tocat mai.
Una edició surt de les cintes analògiques originals i l’altra és una mescla nova de les multipistes feta per Tom Allom. Les dues recuperen l’ordre de temes que el grup volia el 1976.
Onze talls produïts per Chris «Zeuss» Harris, amb John Tardy d’Obituary cantant en un i «Poison Planet» de Corrosion Of Conformity al final. Sis anys després de «Weight Of The False Self».
Vuit talls per BMG, amb Jørn Lande cantant i coescrivint-los tots, Becky Baldwin al baix i Karl Brazil a la bateria. És el primer disc propi d’Iommi des de «Fused», del 2005.
Tres talls i trenta-nou minuts, tretze anys després de «Sole Creation». El suec David Johansson hi toca gairebé tot i firma el disc més llarg i més lent de Kongh.
Vincent Black Shadow, veterans del hard rock i el garatge de Barcelona des del 2001.
Face The Maybe, el grup barceloní de metal progressiu amb quinze anys de trajectòria.
Onyric Joy, el trio barceloní de rock psicodèlic i stoner amb arrels a la filosofia estoica grega.
Time Lost, el grup barceloní de metal progressiu autor de la sèrie conceptual «Stages of Grief and Loss».
Alice in Chains, el grup de Seattle amb el so més fosc del grunge, marcat per la mort de Layne Staley.
Soundgarden, el grup de Seattle pioner del grunge, amb Chris Cornell a la veu.
Code Orange, el grup de Pittsburgh que fusiona hardcore, metal industrial i noise.
In Extremo, el grup alemany de folk metal medieval amb instruments d’època.
Kamelot, el grup nord-americà referència del power metal amb toc simfònic i gòtic.
Angra, el grup brasiler pioner del power metal llatinoamericà.
Helloween, un dels grups fundadors del power metal europeu.
Blind Guardian, el grup alemany de power metal èpic, referència de les lletres inspirades en Tolkien.
Nightwish, el grup finlandès referent del metal simfònic mundial.
Sepultura, el grup brasiler que va portar el thrash i el groove metal a l’escena mundial.
Anthrax, el grup novaiorquès dels quatre grans del thrash metal, referència del gènere als vuitanta.
Megadeth, el grup de Dave Mustaine (ex-Metallica), un dels quatre grans del thrash metal.
Slayer, un dels quatre grans del thrash metal nord-americà, referència d’agressivitat i velocitat.
Metallica, el grup de Los Angeles que va portar el thrash metal a l’estadi.
«Heavy Metal’s Big Four» el signa Daniel Bukszpan, autor de «Rush At 50» i «Iron Maiden At 50», i repassa any per any Metallica, Megadeth, Anthrax i Slayer.
El grup tunisià amb base a França ha publicat la versió enmig de la gira de «Wilderness of Mirrors», que té cinc dates a l’Estat i tanca el tram europeu el 28 d’octubre a Villeurbanne.
Tercer capítol de l’òpera metàl·lica dels francesos, produït per Joost van den Broek. El tall que n’avancen era el més fluix de les maquetes fins que hi van entrar els riffs.
«The Spiritual Sound, Live in Europe 2026» surt en digital el 2 d’octubre i en vinil i CD el 27 de novembre. Set dels deu talls són del festival de Tilburg.
És la primera data europea de la tornada, anunciada amb un «Sorpresa! Som vius!». El grup no toca des de l’agost del 2016 i al gener i al febrer fa quatre concerts a Austràlia i Nova Zelanda.
Vuit talls per Relapse, escrits al llarg de catorze anys i gravats en tres. És el primer disc des de «Live the Storm», del 2008, i l’últim amb la veu de Tomas Lindberg i la bateria de Marcus Andersson.
Gravat a Abbey Road en tres dies i publicat pel seu propi segell: el setè disc d’Uncle Acid torna al terreny conegut, amb el saxo de Rachel Burnett com a millor novetat.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →