Chavez
Chavez, el grup novaiorquès de math rock i indie rock dels noranta.
Post-rock: instrumentals extensos, crescendos i textures que construeixen l’emoció sense lletra. Tótum Revolútum Press segueix les novetats discogràfiques i els concerts del gènere a Catalunya, des dels referents que el van definir fins als projectes que hi aporten sons nous.
Chavez, el grup novaiorquès de math rock i indie rock dels noranta.
Slint, el grup de Louisville l’àlbum Spiderland del qual és pedra fundacional del post-rock i el math rock.
Polvo, el grup de Carolina del Nord pioner del math rock dels noranta.
American Football, el grup fundacional del emo i el math rock dels noranta.
Caspian, el grup nord-americà de post-rock instrumental de Massachusetts.
65daysofstatic, el grup britànic que fusiona post-rock i electrònica glitch.
God Is an Astronaut, el grup irlandès de post-rock instrumental format pels bessons Kinsella.
This Will Destroy You, el grup texà de post-rock atmosfèric i instrumental.
Explosions in the Sky, el grup de Texas referent mundial del post-rock instrumental.
«The Spiritual Sound, Live in Europe 2026» surt en digital el 2 d’octubre i en vinil i CD el 27 de novembre. Set dels deu talls són del festival de Tilburg.
Russian Circles, el trio instrumental de Chicago, entre el post-metal i el post-rock.
Rosetta, el grup nord-americà de post-metal atmosfèric de Philadelphia.
Cult of Luna, el grup suec de post-metal, referència del gènere amb Somewhere Along the Highway.
Neurosis, el grup fundador del post-metal, referència directa d’Isis, Cult of Luna i Rosetta.
Isis, un dels grups fundadors del post-metal, referència d’Oceanic i Panopticon.
Deafheaven, el grup nord-americà que va portar el black metal atmosfèric al públic indie amb Sunbather.
Alcest, el projecte francès de Neige, pioner del blackgaze, fusió de black metal i shoegaze.
El trio de Manchester torna a l’estudi tres anys després de Rewilding amb cinc talls que munten una base immòbil i hi deixen la guitarra a sobre. Funciona, fins que es repeteix.
Toundra, el grup madrileny referent del post-rock instrumental en llengua espanyola.
Mono, el grup japonès de post-rock orquestral, conegut per la intensitat dinàmica dels seus directes.
Godspeed You! Black Emperor, el col·lectiu canadenc fundador del post-rock instrumental més èpic i polititzat.
Mogwai, un dels grups fundadors i de referència del post-rock instrumental escocès.
Sigur Rós, el grup islandès referent mundial del post-rock atmosfèric i el falsete en «hopelandic».
Intronaut, el grup nord-americà que combina metal progressiu tècnic amb atmosferes de post-rock.
Gazpacho, el grup noruec d’atmosferes fosques a cavall entre el rock progressiu i el post-rock.
Tot el que sona en aquest disc surt d’un violoncel, processat fins que no ho sembla. Gravat a Banyuls-sur-Mer, amb Matt Elliott cantant-hi i un tall final de títol català.
El quintet instrumental de Richmond torna amb set talls, tres dels quals ja es poden sentir. Dos passen dels set minuts.
Tres improvisacions de desembre del 2024 muntades en peces de quinze, catorze i dinou minuts. El quartet escocès posa la bateria al davant i deixa els sintetitzadors de fons.
El violoncel·lista francès el va fer amb el productor Basile3 en un estudi construït a mida. «Colaïdo» porta el nom del veler del seu pare.
Cinc talls de synth-rock saturat produïts per Juho Vanhanen, d’Oranssi Pazuzu. N’han avançat «Arms Of None», amb vídeo.
Deu anys, la malaltia del productor, la pandèmia i un ictus enmig de les veus. El sisè dels Blueneck són vuit talls de piano, electrònica i guitarres que van de la foscor a la llum.
Quaranta-quatre minuts fets només amb un violoncel acústic, pedals i bucles: el violoncel·lista de Leprous s’hi fa la percussió, el baix i la melodia tot sol.
El sisè disc dels de Bristol va sortir el 10 de juliol, deu anys després de «The Outpost». «Si no el traiem ara, em puc morir i aquests talls no es podran sentir mai», diu Attwood.
«Deconstructing Towers» són més de cinc-centes pàgines sobre el segell que Aaron Turner va obrir el 1993 i que no va tancar fins al 2020. L’escriu Shane Mehling, baixista de Great Falls.
Vuit temes produïts amb Sonny Diperri i tocats amb gent de Chelsea Wolfe, Baroness i Tera Melos. Surt per Errant Child, el segell que porta ella.
El sisè disc del trio de Chicago torna en vinil i CD cap a l’11 de desembre, deu anys després, i el mateix dia surt la reedició de «Blood Year».
«Solaris» surt el 25 de setembre per Pelagic: vuit temes, prop de setanta minuts i una formació amb dues veus noves i dos guitarristes nous.
Novè disc de Russian Circles, «Nine», produït per Kurt Ballou: post-metal instrumental fet a consciència, sense sorpreses però sense fissures.
Debut instrumental del duo francès Ølyp: post-metal atmosfèric per parlar de crisi ecològica sense dir ni una paraula, amb un quartet de corda convidat.
El quartet italià el va enregistrar en directe al local d’assaig en set dies, i el publica el segell dels Ufomammut.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →