Rock ProgressiuAlternatiu
Tonzonen Records · 19 de juny del 2026
La portada avisa del disc abans que soni: un ocell d’estampa modernista, clavat per una fletxa i dret damunt d’un matoll d’espines, amb una grapa d’or a les urpes. L’alicanto és l’ocell de la mitologia xilena que guiava els miners fins a les vetes de plata i d’or i que castigava els qui el seguien amb massa delit. «Kiss», quatre minuts justos, obre amb un ritme a cops i una veu molt reverberada que a estones canta i a estones narra, amb irrupcions de vents damunt d’un riff espès. Taihr hi ha incorporat els vents, que a «Cambio», el del 2024, no hi eren, i han estirat el grup cap al funk i cap al jazz sense treure’l mai del tot de l’indie.
«Pisco Fury», quatre zero cinc, es belluga entre el dream pop i una pulsació de discoteca i porta el nom de l’aiguardent xilè. «Playing Cards», cinc cinquanta-dos, canvia del castellà a l’anglès dins de la mateixa cançó i gira cap a un set per vuit a la segona meitat. «Skeleton Hoofs», cinc quaranta-cinc, és la més llatina de les set. Canta Génesis Trinidad Gálvez Jaramillo, i el septet viu a Colònia amb músics alemanys i xilens.
Cada una de les set cançons la va compondre un membre diferent del grup, una per cap, i el disc sona exactament a això: set peces ben resoltes que no es passen cap idea l’una a l’altra. Que la segona meitat sigui més fosca i més complexa que la primera surt de l’ordre en què s’han posat, no de cap desenvolupament. Trenta-quatre minuts i cinquanta-sis segons, set talls, segon disc del grup i primer per a Tonzonen Records, en vinil, CD i digital des del 19 de juny.
Valoració: 7.0/10
Text de Guillem Cardós