Rock ProgressiuAlternatiu
Spencer Park Music · 11 de setembre del 2026
«Loungeside» obre amb quatre minuts i dotze segons de distorsió i riffs tallats que es van obrint cap a una guitarra més expressiva, i abans d’arribar al final hi ha teclats sostenint la melodia i una veu portant el tema. Tom Hunt és el primer teclista que entra a la banda com a membre de ple dret, i es nota en com queden col·locades les guitarres de Matt Stevens i Steve Cleaton, que ara acompanyen una línia de cant en comptes de construir-la elles.
Els londinencs van néixer instrumentals i van posar veus per primera vegada a «News from the Invisible World» (2023); aquest és el cinquè disc i el primer que es permet escriure tornades, amb Kevin Feazey cantant des del baix. «The 1234» (3:15) és la més dura de les tres cançons que es van avançar com a senzills, «Shake Hands & Exit» (4:55) la més oberta, amb passatges ambientals pel mig, i «Somehow» (3:40) la que es queda entre totes dues amb una tornada que s’aferra de seguida.
La segona meitat és on les cançons es despengen més del format. «Superbia» (5:02) acaba amb una melodia feta de picar de mans; «Dream Sequence» (3:51) es queda en ombres i ressonàncies gairebé tot el trajecte i només explota al final; «Thrash» (3:44), contra el que anuncia el títol, és un dels talls més continguts de tots; i «Hypernormalisation» (4:12) alterna pes i atmosfera dins del mateix tema. «Signal Bleed» (4:39) tanca amb cors i gairebé sense distorsió, que és el lloc on el disc queda més lluny d’on ha començat.
Cap dels deu talls no arriba als cinc minuts i mig. La banda va passar més d’una dècada construint per acumulació i aquí ha canviat el desenvolupament llarg per la immediatesa; «Dream Sequence» és l’únic lloc on encara se sent l’altra manera de fer, i hi disposa de tres minuts i cinquanta-un segons, prou per insinuar-la i no per desplegar-la.
Spencer Park Music, 11 de setembre del 2026. Deu talls, 39:52. Portada de Mark Buckingham, dibuixant de Marvel i DC, com la del disc anterior.
Valoració: 8.0/10
Text de Guillem Cardós