MetalRock clàssic
Reigning Phoenix Music · 24 de juliol del 2026
El disc obre amb Stan Bush cantant «The Touch», que és la mateixa cançó que va cantar el 1986 i que aquí dura quatre minuts justos. La veu hi arriba sencera, amb les notes altes al seu lloc, i el que ha canviat és el que hi ha a sota: guitarres més gruixudes i una producció que empeny molt més que l’original. Al tall 4 repeteix amb «Dare», i aquesta porta Vince DiCola convidat.
DiCola és qui va compondre la música de la pel·lícula, i és l’altre nom que aguanta l’operació. «Death Of Optimus Prime» hi és amb el seu nom al davant, quatre minuts i quaranta-dos segons, i es manté fúnebre i cinematogràfica. «Autobot/Decepticon Battle», en canvi, la refà la banda de la casa, i allà els elements simfònics i progressius de la partitura original es converteixen en una peça de grup.
La banda de la casa són The Knights of Unicron: Matt Harvey, Gus Rios i Ross Sewage, amb convidats diferents a cada cançó. Brittney Slayes (Unleash the Archers) canta el tema de la sèrie que va popularitzar Lion; Mark Osegueda (Death Angel) es queda «Hunger», que era de Kick Axe; Sebastian Bach fa «Nothin’s Gonna Stand In Our Way»; Francesco Cavalieri (Wind Rose) es posa amb «Instruments of Destruction», de N.R.G., que és el segon tall. Tanca el disc «Dare To Be Stupid», la paròdia de «Weird Al» Yankovic, cantada aquí per Torch.
El disc del 1986 tenia sis artistes de sis mons diferents posats un darrere l’altre sense cap intenció de quadrar: una cançó de Weird Al al costat d’una de Kick Axe. L’edició nova conserva les deu cançons i les passa totes pel mateix filtre, amb la mateixa secció rítmica i el mateix so de guitarra. Al tram central costa distingir una cançó de la següent si no és per la veu, i l’estranyesa de l’original ha desaparegut.
Deu talls, trenta-nou minuts, publicats per Reigning Phoenix Music el 24 de juliol del 2026. La banda sonora original del 1986 continua editada a part.
Valoració: 6.2/10
Text de Roger Estivill