Jazz
Dodicilune · 20 de maig del 2026
El Beaver Inn d’Appledore és un pub de la costa nord de Devon, i el 13 de maig del 2025 hi va gravar un trio d’orgue: Tommaso Starace al tenor, Martin Jenkins a l’orgue i Pip Harbon a la bateria. Cinquanta-set minuts i tres quarts, set temes i una presentació parlada de trenta-vuit segons, que és com arrenca el disc. Starace és milanès, viu a Anglaterra des del 1994 i té el so que demana aquesta formació: cos, atac i un gir harmònic que deu molt als tenors dels anys cinquanta i seixanta que ell mateix dona per model.
El repertori és tot de casa d’altri. «We See» de Monk per obrir, «Firm Roots» de Cedar Walton, «Stablemates» de Benny Golson (onze minuts i mig, el tall més llarg), «Voyage» de Kenny Barron, el calipso «Fungii Mama» de Blue Mitchell i la «Misty» d’Erroll Garner tocada en balada, amb vuit minuts i mig per a una cançó que de vegades no arriba als quatre. El trio hi estira sense por: a «Voyage» hi ha un intercanvi de tenor i bateria que no sembla pactat, i l’orgue de Jenkins fa la feina que toca en una formació així, que és sostenir el greu i no sortir a buscar protagonisme.
Sis dels set temes són estàndards que qualsevol trio d’orgue té a la butxaca, i de línia pròpia, al disc no n’hi ha ni una, i el disc s’ho juga tot en com sonen aquella nit i aquella sala: sense material nou, el que queda és el document d’un vespre concret amb un públic a prop. Surt per Dodicilune amb el número de catàleg Ed619.
Valoració: 7.0/10
Text d’Aina Torrents