Post-rock
Toundra han publicat aquest divendres «Siete», set talls i quaranta-un minuts que arriben quatre anys i vuit mesos després d’«Hex» i que el grup s’ha editat ell mateix. El disc es va barrejar als Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols, amb Santi García a la taula i Víctor García a la masterització. La portada és un quadre de Mercedes Bellido: entre els bocins d’una estàtua caiguda, una mà de pedra sosté una esfera esquerdada d’on ha sortit un brot verd.
És el primer disc sense Esteban J. Girón. El guitarrista, membre fundador, va deixar el grup el gener del 2025 per motius personals, després d’un any sense aparèixer i amb tots els concerts cancel·lats, i els altres tres es van quedar mirant si allò tenia continuïtat. «Al principi la idea general era fer una pausa», explica David López «Macón». El que va desencallar-ho no va ser cap decisió sinó la feina: «A mesura que vam començar a compondre temes nous, ens vam adonar que era una ximpleria no continuar amb la banda. Les cançons noves continuaven tenint el nostre estil i ens pertanyien.»
Qui hi va fer de revulsiu va ser Jorge García, que ha entrat a les guitarres i als sintetitzadors i que feia anys que voltava pel grup: n’havia fet vídeos i disseny, i és amic de Macón des de fa més de vint anys, dels temps d’ADRIFT i d’El Páramo. Amb ell han entrat al vocabulari de Toundra els sintetitzadors i l’electrònica analògica. La formació la completen Alberto Tocados al baix i Álex Pérez a la bateria.
«Siete» és també el primer que publiquen sense segell, després de deixar InsideOut, i ho expliquen sense cap retret: diuen que sempre hi han tingut llibertat creativa i que el que ha canviat són els números. «Temps enrere, un segell podia permetre’s afrontar, no sé, les despeses de gravació, per exemple. Però a dia d’avui… Un segell serveix per publicar-te el disc, i poc més.» I hi posen la data que ho matisa: «Si ens haguessin proposat autoeditar-nos el 2012, amb només tres discos publicats, segurament li hauria sentat molt malament al projecte. Però ara, amb el que portem a l’esquena, la independència era la sortida més natural.» La distribució la fan amb Ditto Music.
Santi García hi ha fet més que la mescla. El grup li atribueix el canvi de format: va ser ell qui els va empènyer a simplificar les estructures, a escurçar les cançons i a contenir el costum d’encadenar canvis de direcció. «La idea era intentar fer cançons més senzilles, més curtes, amb menys canvis», diuen, sense acabar de creure’s que se n’hagin sortit. El tall més llarg de «Siete», «Eina», fa set minuts i vuit segons; a «Hex» la primera cara era una sola peça de vint-i-dos minuts.
De l’estudi n’ha sortit una altra cosa. «30960» remet al far de Sant Feliu de Guíxols, el poble on el grup s’ha estat tots aquests anys cada cop que ha entrat a gravar. «Nosaltres no ens l’hem tatuat, com sí que fan altres, però dedicar-li una cançó a aquest lloc és gairebé com si ho haguéssim fet.»
El disc es pot escoltar sencer i de franc a Bandcamp i a les plataformes; el digital val deu euros i el vinil vint-i-tres al web del grup. La gira de presentació passa per dotze ciutats entre aquest octubre i el març del 2027 i arrenca el 23 d’octubre a Barakaldo. A Barcelona hi toquen l’11 de desembre a la Razzmatazz 2, dins de l’aniversari de la sala.
Text de Marçal Bonastre