A Tótum Revolútum, ens agrada abordar aquells debats que sovint surten en sobretaules o cafès improvisats, i el món de la música no n’és cap excepció. Amb l’explosió de formats musicals al llarg de les dècades, sempre ha planat una pregunta: quin sona millor? Desgranem els avantatges, els inconvenients i, sobretot, les emocions que ens transmeten el vinil, el CD i els formats digitals.
El vinil: la màgia d’un ritual atemporal
Escoltar música en vinil és molt més que prémer un botó: és un acte carregat de romanticisme. Des de treure el disc de la funda fins a col·locar l’agulla amb precisió, tot el procés es converteix en un ritual que ens connecta amb la música de manera gairebé física. És un moment únic, dedicat exclusivament a gaudir-ne.
Tècnicament, el vinil ofereix un so analògic amb matisos i una calidesa difícil d’igualar. Però també és un format imperfecte, susceptible al desgast, als sorolls de fons i a la qualitat de l’equip. Tot i això, per a molts, aquestes petites “imperfeccions” són precisament el que fa del vinil una experiència autèntica i irrepetible.
Procés d’enregistrament i reproducció del vinil
- Gravat analògic: Els vinils es fabriquen mitjançant un procés d’enregistrament analògic, en el qual el so original es transfereix directament a una matriu. Les oscil·lacions del so es converteixen en solcs físics tallats al disc.
- Freqüència de resposta: Els vinils tenen una freqüència de resposta que pot anar aproximadament de 20 Hz a 20 kHz, similar a l’abast de l’oïda humana. No obstant això, factors com la qualitat de la gravació, el premsatge i l’estat del disc poden afectar aquesta resposta.
- Relació senyal-soroll: El vinil té una relació senyal-soroll al voltant de 55-70 dB, inferior al CD, que pot arribar als 96 dB. Això significa que el vinil pot tenir un nivell de soroll de fons més alt, com el característic “crec-crec”.
Reproducció
- Agulla i càpsula: L’agulla (generalment feta de diamant) llegeix els solcs del disc i les vibracions es converteixen en senyals elèctriques mitjançant una càpsula fonocaptora.
- Pre-amplificació RIAA: El senyal del tocadiscos necessita ser corregit i amplificat per complir l’estàndard RIAA, que compensa les freqüències greus i altes alterades durant el procés de gravat.
- Rang dinàmic: El vinil té un rang dinàmic limitat, d’uns 60-70 dB, en comparació amb el CD (que pot superar els 90 dB). Això implica que els sons molt suaus o molt forts poden perdre alguns detalls.
Limitacions tècniques
- Desgast: Cada vegada que es reprodueix un vinil, es produeix un lleuger desgast als solcs, cosa que pot degradar la qualitat del so amb el temps.
- Soroll de superfície: Imperfeccions físiques com el pols o ratllades poden introduir sorolls addicionals que afecten l’experiència auditiva.
El CD: la precisió de la fidelitat digital
Amb l’arribada del CD als anys 80, la música va entrar en una nova era. Amb una freqüència de mostreig de 44,1 kHz i una profunditat de 16 bits, el CD ofereix una precisió sonora que garanteix que escoltem les cançons tal com els artistes les van enregistrar, sense distorsions ni sorolls externs.
Tot i la seva netedat i claredat, alguns puristes de la música troben que el CD és massa “fred” o “clínic” en comparació amb el caràcter càlid del vinil. Malgrat això, segueix sent una elecció fiable per als qui busquen una qualitat de so consistent.
Dades tècniques del CD
- Format digital: El CD (Compact Disc) utilitza l’àudio digital codificat mitjançant PCM (Pulse Code Modulation), amb una freqüència de mostreig de 44,1 kHz i una profunditat de bit de 16 bits. Això significa que cada segon de música es divideix en 44.100 mostres, amb una precisió de 16 bits per mostra, capaç de capturar una àmplia gamma de freqüències i dinàmiques.
- Freqüència de resposta: Gràcies a la seva codificació, el CD pot reproduir freqüències des de 20 Hz fins a 20 kHz, cobrint tot l’espectre audible per l’ésser humà.
- Rang dinàmic: El CD té un rang dinàmic d’aproximadament 96 dB, molt superior al vinil (60-70 dB), la qual cosa permet una representació més precisa dels sons més forts i més suaus sense distorsió.
- Relació senyal-soroll: El CD té una relació senyal-soroll d’entre 90 i 96 dB, eliminant pràcticament tot el soroll de fons percebut en altres formats analògics.
Procés de lectura i reproducció
- Disc òptic: El CD és un disc òptic que utilitza un làser per llegir les dades codificades en la seva superfície. Les oscil·lacions del làser es tradueixen en informació digital que és descodificada en senyals d’àudio.
- Correcció d’errors: Els CD inclouen mecanismes de correcció d’errors (com el CIRC, Cross-Interleaved Reed-Solomon Code) que permeten recuperar dades malmeses per ratllades o pols, garantint una reproducció consistent i precisa.
Avantatges tècnics
- Alta fidelitat: La reproducció del CD està lliure de sorolls de superfície i degradació física, sempre que el disc estigui en bones condicions.
- Llargada de reproducció: Pot emmagatzemar fins a 74-80 minuts d’àudio sense comprimir, en comparació amb els vinils que solen tenir un límit per cara.
- Durabilitat: Si s’emmagatzema adequadament, el CD pot mantenir la seva qualitat sonora durant dècades, ja que no està subjecte al desgast físic de la lectura com el vinil.
Limitacions tècniques
- Resolució limitada: Malgrat la seva alta qualitat, els 16 bits i 44,1 kHz poden no ser suficients per a audiòfils que busquen una resolució encara més gran, com la que ofereixen els formats d’alta resolució (per exemple, FLAC o DSD).
- Fragilitat física: Els CD són sensibles a ratllades, calor i llum ultraviolada, que poden malmetre la superfície i fer que siguin il·legibles.
Bluetooth i MP3: comoditat versus qualitat
Els formats digitals, com el MP3 o l’àudio per Bluetooth, han revolucionat l’accés a la música. Portem milers de cançons al mòbil i les compartim sense cables, però això sovint comporta una compressió que elimina detalls del so original.
Malgrat els avenços en tecnologies com aptX o LDAC, que milloren la qualitat de transmissió, el Bluetooth encara no pot competir amb la fidelitat d’un CD o un vinil. Això sí, la comoditat que ofereix és innegable i ha democratitzat l’accés a la música arreu del món.
Característiques tècniques del Bluetooth
- Compressió de dades: Per transmetre àudio via Bluetooth, sovint s’utilitzen codecs de compressió que redueixen la qualitat de l’àudio per garantir una transmissió eficient. Els codecs més comuns són:
- SBC (Sub-Band Codec): Estàndard per a la majoria dels dispositius. Tot i ser fiable, té limitacions en qualitat de so, amb una freqüència de mostreig màxima de 48 kHz i una taxa de bits que oscil·la entre 192 i 320 kbps.
- aptX i aptX HD: Ofereixen millor qualitat, amb aptX HD permetent fins a 24 bits/48 kHz i una taxa de bits màxima de 576 kbps.
- LDAC: Codec d’alta resolució desenvolupat per Sony, capaç de transmetre àudio a 990 kbps amb una qualitat de 96 kHz/24 bits.
- Latència: Un desavantatge notable del Bluetooth és la latència, que pot oscil·lar entre 100 i 200 ms segons el codec, afectant l’experiència d’escolta en aplicacions com jocs o vídeos.
- Rang dinàmic: Depèn del codec utilitzat, però sovint és inferior als formats físics com el CD, a causa de les limitacions de compressió.
Avantatges i limitacions
- Avantatges:
- Portabilitat i absència de cables.
- Compatible amb la majoria de dispositius mòbils i altaveus sense fils.
- Limitacions:
- Qualitat d’àudio inferior en comparació amb formats físics o digitals sense pèrdua.
- Dependència de la qualitat del codec i de l’amplificador dels dispositius.
Escoltar música en format MP3
L’MP3 (MPEG-1 Audio Layer III) és un format d’àudio digital amb compressió amb pèrdua. Va ser dissenyat per reduir la mida dels fitxers d’àudio sense sacrificar la qualitat perceptiva del so per a l’oïda humana.
Característiques tècniques del MP3
- Taxa de bits: La qualitat de l’MP3 es mesura en kbps. Les configuracions més comunes són:
- 128 kbps: Qualitat estàndard però amb pèrdua notable de detalls sonors.
- 192-256 kbps: Qualitat més alta amb una millor reproducció de les freqüències mitjanes i altes.
- 320 kbps: La taxa de bits més alta per a l’MP3, amb una qualitat gairebé indistinguible de l’àudio original per a la majoria dels oients.
- Freqüència de mostreig: Pot arribar fins a 48 kHz, tot i que les freqüències altes sovint es retallen per minimitzar la mida del fitxer.
- Compressió: El MP3 elimina freqüències inaudibles o menys perceptibles per reduir la mida del fitxer, sacrificant informació de l’àudio original.
Avantatges i limitacions
- Avantatges:
- Fitxers petits que permeten emmagatzemar grans col·leccions musicals.
- Àmpliament compatible amb dispositius i reproductors.
- Limitacions:
- La compressió introdueix pèrdues de qualitat, especialment en rangs dinàmics i detalls subtils.
- No és adequat per a àudio d’alta fidelitat o experiències auditives exigents.
Consells Tótum
- Bluetooth: Ideal per a comoditat i ús diari, però amb limitacions tècniques depenent del codec utilitzat. Els codecs avançats com LDAC o aptX HD són recomanables per millorar la qualitat.
- MP3: Excel·lent per a portabilitat i ús en entorns quotidians, però insuficient per a audiòfils o reproducció en equips d’alta gamma.
Hi ha qui diu que el vinil sona millor perquè ens obliga a parar, a dedicar-li temps i atenció. És cert que, tècnicament, ni el vinil ni el CD ni cap altre format digital poden replicar exactament el que passa en un estudi d’enregistrament. Però la música no només es tracta de perfecció tècnica: és una qüestió d’emocions.
Escoltar un vinil és com llegir un llibre de paper, mentre que el CD o els formats digitals serien l’equivalent a un Kindle. Tot té el seu moment: una vetllada tranquil·la amb un vinil pot ser igual de satisfactòria que un viatge amb una llista de reproducció en streaming.
Tria el que et faci sentir més viu
Al final, el millor format no és el que sona millor, sinó el que et connecta més amb la música i amb les emocions que et desperta. Tant si ets un romàntic dels vinils com si busques la precisió del CD o la comoditat dels formats digitals, el més important és gaudir-ne.
A Tótum Revolútum, celebrem la música en totes les seves formes, perquè més enllà del debat tècnic, la música és l’única cosa capaç de posar banda sonora als moments més importants de la nostra vida.
Redactor : Jordi Amela