Rock ProgressiuMetal
Zero Hour publiquen el 16 d’octubre «No Man’s Land», un EP amb dues cançons noves —«Codes Of Violence» i el tall que li dona títol— i les versions instrumentals de totes dues. Surt en CD i en digital per CynNormal Lab Recordings, el segell del mateix grup. El portal The ProgSpace n’estrena la versió instrumental de la cançó títol, i les reserves ja són obertes amb «Codes Of Violence» en escolta.
El firmen els dos membres originals, el guitarrista Jasun Tipton i el cantant Erik Rosvold, amb el baixista Andreas Blomqvist i el teclista Jeremy Villucci. La bateria la posa Roel van Helden, que la nota de premsa presenta com a músic de sessió per a aquest EP.
«No Man’s Land va ser la primera cançó que vaig escriure per a l’EP, i Codes Of Violence va venir després», explica Tipton. «Vaig fer una pausa llarga després d’escriure-les, perquè la música d’aquests dos temes ja recollia el paisatge i la mirada del disc. La base rítmica del Roel i de l’Andreas és una bogeria: enlluernen a cada passatge de la cançó. Deixa respirar les guitarres en alguns moments i, tot i així, tot acaba encaixant i queda clavat.»
El grup el va gravar ell mateix. La bateria la va enregistrar Kai Stahlenberg al Kohlekeller Studio i Matt LaPlant en va fer la mescla i la masterització al Madtown Mix Studio. La portada és de Wayne Joyner, que ha treballat per a Dream Theater, Ayreon i Devin Townsend.
Zero Hour es van formar a la badia de San Francisco als anys noranta per iniciativa de Jasun Tipton i del seu germà Troy, amb la idea de barrejar els anys de Rainbow amb Dio, el Pat Metheny Group i Dream Theater. Van publicar sis discos entre el 1998 i el 2008: els dos primers autoeditats i els quatre següents per Sensory Records. Es van dissoldre després de «Dark Deceiver» quan una lesió al braç va impedir a Troy Tipton continuar tocant el baix, i van tornar catorze anys més tard amb «Agenda 21», editat per Frontiers el 2022.
Text de Guillem Cardós