Stefano Panunzi – Caravaggio

Rock Progressiu

Portada de «Caravaggio», de Stefano Panunzi

SPmusic · 1 de maig del 2026

«Caravaggio», el tall que obre el primer disc, arrenca amb David Torn sol a la guitarra acústica, i els teclats de Panunzi s’hi queden molt enrere. Grice hi canta en un registre baix i contingut fins que Torn torna amb l’elèctrica i un final carregat d’efectes que estira la peça fins als 9:54.

A partir d’aquí el disc va alternant peça cantada i peça instrumental, i no se salta l’ordre ni un sol cop. A «I No Longer Know Who You Are» (6:25) la guitarra de Nicola Lori va per sobre del contrabaix de Fabio Trentini, de Le Orme, i la bateria d’Alessandro Inolti queda alta a la mescla jugant amb el temps en comptes de marcar-lo. «Hidden Ties» (6:52) és de Tim Bowness, que hi canta amb la mateixa veu de No-Man, i de la flauta i el saxo de Theo Travis.

La llista de convidats passa de la vintena. Jakko Jakszyk canta i toca la guitarra a «Every Drop Of Your Love (Reprise)»; Markus Reuter firma la guitarra de l’instrumental «Don’t Touch Me» (5:24), on Travis bufa el saxo fins a quedar-se sense aire; Travis obre «Hold» (8:58) amb una flauta de gir oriental i tot seguit hi mana el baix de Colin Edwin; 05Ric canta «Endless» i a «Simple Man» hi posa guitarra, stick i percussió. Al segon disc, «If It’s Not Love, What Is?» el porta la trompeta de Luca Calabrese, i «Gaza» (6:32) tanca amb baix, trompeta i sintetitzadors i prou.

Vint-i-quatre talls, dues hores i trenta-quatre minuts: a l’hora i mitja, el que es recorda ja no són les peces sinó qui hi passava. L’alternança es manté de cap a cap i gairebé tot es mou entre els cinc i els nou minuts al mateix tempo contingut, de manera que només dues peces curtes («In Those Your Words», 2:56, i «Tribal Innocence, Part 2», 4:18) trenquen el bloc. Panunzi manté els seus teclats fora del focus a consciència, i el preu és aquest.

És el cinquè disc a nom seu, després de «Timelines» (2005), «A Rose» (2009), «Beyond the Illusion» (2021) i «Pages from the Sea» (2023). Va sortir l’1 de maig pel seu propi segell, SPmusic, i el DPRP no l’ha ressenyat fins al número del 19 de setembre.

Valoració: 7,5/10

Text de Guillem Cardós

Desplaça cap amunt