Jazz
Burning Ambulance Music · 25 de setembre del 2026
«Dark Matter, Particles of Light, Mirror of the Unseen» ocupa 22:06 dels cinquanta-nou minuts del disc i n’és el centre declarat. Arrenca amb el trio que obre l’àlbum (Sylvie Courvoisier al piano, Marcus Gilmore a la bateria) i va creixent fins a l’octet: el vibràfon de Bobby Naughton, la guitarra elèctrica de Lamar Smith, els baixos elèctrics de Bill Laswell i Melvin Gibbs, les percussions de Mauro Refosco i Brian Jarawa Gray i la bateria de Pheeroan akLaff. L’entrada i la sortida de músics no acompanya la peça: la peça és això. Quan la massa és més densa, la trompeta de Smith es queda a dalt de tot, en un agut que travessa la resta sense competir-hi.
«Dark Energy» (13:53) obre en trio i amb la trompeta sordinada, gairebé queixosa, abans que Courvoisier i Gilmore l’empenyin cap amunt. És el tall que fixa la regla del disc: Smith toca poc i deixa que el temps passi entre nota i nota, i els altres dos omplen o no aquell espai segons els sembla.
«Lake Tanganyika» (2:51) és l’únic tall curt de l’àlbum i fa d’articulació. Hi manen la guitarra de Lamar Smith, net del trompetista, i la doble percussió de Refosco i Gray, amb akLaff a la bateria, i el color s’aclareix de cop respecte al que hi ha just abans i just després. Tres minuts escassos, col·locats exactament allà on el disc necessitava respirar.
«Deep Canyons On Mars» (13:42) és la peça més elèctrica: Laswell i Gibbs hi toquen tots dos el baix elèctric alhora, amb akLaff, i el pols s’acosta al rock més que en cap altre moment del disc. «Meditation On Love» (6:40) tanca en calma, amb el vibràfon de Naughton i la percussió, i respon a la pregunta que planteja tota la resta. Smith ho ha dit així: «L’amor és més poderós que la llum, perquè l’amor mateix és la raó que la llum sigui possible.»
El material ve de sessions gravades entre el 2017 i el 2022 amb quatre formacions (trio, quintet, sextet i octet) i s’ha muntat després a l’estudi, amb un procediment que el mateix Smith anomena «collage». Ell té vuitanta-quatre anys i porta mig segle fent d’aquesta manera de tractar el silenci una gramàtica pròpia, de manera que el muntatge no s’hi nota com una solució d’emergència.
L’ordre, en canvi, sí que es nota. Tres peces llargues seguides (13:53, 22:06 i 13:42) amb només els 2:51 de «Lake Tanganyika» entre les dues primeres deixen quaranta-nou minuts de disc treballant en el mateix registre de densitat, i l’únic canvi real de temperatura arriba quan queden sis minuts i mig per acabar. Si «Deep Canyons On Mars» i «Dark Matter» haguessin anat separades, el tram central no demanaria tant al qui escolta.
Cinc talls, cinquanta-nou minuts, Burning Ambulance Music. L’edició en CD és de cinc-centes còpies amb portada desplegable dissenyada per I. A. Freeman, i el vinil surt per Kabell, el segell del mateix Smith. 25 de setembre.
Valoració: 8/10
Text d’Aina Torrents