Jazz
Earshift Music · 3 d’abril del 2026
«Riff» (8:07) obre el disc i és la peça llarga. Comença amb la guitarra sola, passa per línies a l’uníson amb el piano i acaba en terreny obert, i és el tall que millor explica l’abast d’Hilary Geddes; també és el que menys s’assembla a la resta. Redleaf són vuit peces i quaranta-sis minuts, i bona part viuen més de la textura que de la frase: notes de piano que cauen comptades, cordes deixades sonar, pulsacions lentes de contrabaix i refranys repetits.
El quartet és el mateix de Parkside (ABC Jazz, 2021), el disc de debut: Matthew Harris al piano, Maximillian Alduca al contrabaix i Alexander Inman-Hislop a la bateria. Harris i Geddes es reparteixen la feina a parts iguals i el disc s’aguanta sobretot per com acompanyen, més que pels solos: l’ornamentació del piano a «The Needling» (5:59), la ressonància de «After Rain», que amb 3:05 és el tall més curt. La manipulació del so de la guitarra, amb pedals i sense, ja no deu res al Bill Frisell que es notava al debut.
El calendari de Redleaf explica part del que s’hi sent. Les peces es van compondre poc després de Parkside, el copyright de la gravació és del 2025 i el disc no surt fins al 3 d’abril del 2026, precedit per dos senzills, «First» a l’octubre del 2025 i «The Needling» al febrer. Arriba, doncs, com un document del moment immediatament posterior al debut i no del punt on és avui la guitarrista, i es nota allà on la fórmula del quartet es repeteix: cinc dels vuit talls caben entre 5:14 i 6:46 i tots cinc dibuixen la mateixa corba.
Vuit talls, quaranta-cinc minuts i cinquanta-un segons, editats per Earshift Music. Geddes és australiana, ha tocat amb l’Earshift Orchestra de Jeremy Rose i Redleaf és el seu segon disc com a líder.
Valoració: 7.3/10
Text d’Aina Torrents