Rock Progressiu
Autoeditat · 10 de setembre del 2026
L’obertura de Cold In Cold Out és un homenatge declarat. «Tongue of the Hollow» va néixer d’una afinació en drop D amb les cordes a l’aire fent de bordó, i quan Doug Harrison se la va escoltar hi va sentir «Something in the Way», de Nirvana. En comptes de desfer la semblança, la va perseguir: va escriure una part de sintetitzador que imita el violoncel de l’original, i el tècnic de mescla, Sheldon Zaharko, hi va afegir un doblador a la veu principal com el de Cobain.
La guitarra que hi sona és una nylon que Harrison va comprar per vint lliures en una botiga de beneficència d’Anglaterra: to prim, sec i sense greus, sostenint tot sol quatre minuts de cançó. La lletra hi explica la mort lenta d’un home enllitat, envoltat de gats que reclamen menjar perquè no entenen què passa, amb algú del pis de dalt cantant al vespre.
Slug Comparison és el que Harrison fa quan no és el cantant i guitarrista de Fen, el grup de rock progressiu canadenc. Cold In Cold Out arriba un any després de A Battle to the End Fought on the Edge of a Knife (2025), amb la intenció declarada d’escurçar els intervals: el disc anterior a aquell és del 2019. Ho signa gairebé tot —veu, guitarres, baix i programació— i només deixa la bateria a Randall Stoll, que també toca a Fen.
Els sis talls van al mateix pas. «To Whom Would You Answer» posa el protagonista en un interrogatori i «Burden of Life» el deixa al llit sense ganes ni de menjar; hi canvia la lletra, i el registre acústic, el tempo i la veu al centre de la mescla són pràcticament idèntics. «Cold In Cold Out», cinc minuts i mig i el tall més llarg, és l’únic que es permet un canvi de dinàmica i passatges de guitarra solista.
L’homenatge del principi és tan ben resolt que es menja el que ve després: cap de les altres cinc cançons té una decisió de producció tan concreta com el sintetitzador de violoncel i el doblador de veu del primer tall.
Sis talls, vint-i-sis minuts i quaranta-dos segons. Zaharko va gravar la bateria i va mesclar l’EP, Brock McFarlane el va masteritzar a CPS Mastering i el dibuix de la portada és d’Inkantation. Va sortir el 10 de setembre, sense segell al darrere.
Valoració: 7/10
Text de Guillem Cardós