MetalPost-rock
Pelagic Records · 2 d'octubre del 2026
«I Breathe. I Am.» (6:27) és el tall més llarg del disc i obre «Annihilist» amb el baix de Jakob Fiszer per davant de les guitarres, cosa que al disc anterior no passava mai. Els sis que venen després es queden tots entre 4:14 i 5:46.
Els tres discos del grup tenen set talls. «Meridian» (2021) en sumava 41:53 i «Stasis» (2024), 46:34, amb quatre peces per sobre dels set minuts; aquest es queda en 38:26 i no n’hi ha cap que arribi als set. La compressió és la decisió més visible del disc i es nota sobretot a «Oblivion Walker» (4:14), que canvia de tempo cap al tercer minut amb una soldadura que es veu.
«Builder of Eden» (5:41) la canta Loïc Rossetti al pont. Va deixar The Ocean el juny del 2025, després de setze anys al capdavant del grup, i aquesta és una de les primeres coses que se li sent des d’aleshores: la veu hi entra quan el riff ja ha passat dues vegades i es queda a mig camí entre el crit i la línia neta. Chiaran Verheyden, guitarrista i autor de la música, explica que aquesta vegada va portar el material a l’assaig a mig fer: «Vaig compartir plats a mig coure. Em va agradar tenir els altres implicats des d’abans.» Amb ell hi són Stefan De Graef a la veu, Sander De Rom a la guitarra i la segona veu, Fiszer al baix i Lander De Nyn a la bateria.
El disc tanca una història que ve dels dos anteriors, amb el mateix protagonista sense nom condemnat a reencarnar-se, i el segell ho explica amb detall al material de premsa. A l’escolta no se’n sent res: els set talls funcionen com a cançons independents i cap no recull cap tema musical dels altres dos discos. La narració es queda al fullet. El que sí que s’aguanta de dalt a baix és el contrast, i «Everything Is Permissible» (5:39) el porta al límit amb una part central de groove gairebé de blues que hauria pogut sonar fora de lloc i no ho fa.
El grup gira amb Hypno5e per França i els Països Baixos fins al desembre, i el 5 de maig del 2027 el porten a Razzmatazz 3 amb Cobra The Impaler.
Valoració: 8.2/10
Text de Roger Estivill