Rock Progressiu
7d Media · 24 de juliol del 2026
«The ConstruKction of Light» arriba en segon lloc i dura cinc cinquanta, i el que s’hi sent és un sol home fent la feina de dos: Markus Reuter refà amb el Touch Guitars T8 les línies creuades que a King Crimson es repartien entre dues guitarres, i quan la mà no hi arriba se’n fabrica una de nova que acaba al mateix lloc. Tot «Rendezvous Rodeo» es va gravar en una sola nit, el 25 d’agost del 2025 a The Stone Church de Brattleboro, Vermont, amb Trey Gunn a la Warr Guitar de deu cordes i Pat Mastelotto a la bateria. Va sortir el 24 de juliol per 7d Media.
Els altres dos talls de Crimson són «Larks’ Tongues in Aspic, Pt. 4» i «Level Five», i tots tres surten de discos que Gunn i Mastelotto van tocar ells mateixos: «The ConstruKction of Light» (2000) i «The Power to Believe» (2003). La resta del repertori també és de casa. «Firepower Coda» allarga la improvisació final del tall que Sylvian i Fripp van publicar el 1993 a «The First Day», un disc on toca Gunn amb Jerry Marotta a la bateria; Mastelotto va entrar a la gira que el va seguir, i és allà on ell i Gunn van tocar junts per primera vegada; «Kuma» és de «The Third Star», el segon disc en solitari de Gunn, del 1996; «Unconditional» ve de «Falling for Ascension» de Reuter (2017), i «Absinthe and a Cracker», de «TU», el disc que Gunn i Mastelotto van signar com a duet el 2003.
Les dues peces llargues van una darrere l’altra i sumen vint-i-quatre dels setanta-set minuts. «Unconditional» (dotze deu) és la composició de Reuter i avança per acumulació, amb una paciència que no concedeix res durant els primers minuts; «Larks’ Tongues in Aspic, Pt. 4» (dotze nou) fa exactament el contrari i es menja la sala. Entremig, «Kuma» (cinc vint-i-u) col·loca les línies de touch guitar damunt d’una tabla que no para de moure’s, i és el tall on la mida petita afavoreix més el trio.
De les onze peces, només tres són de Tu-Ner i no surten a cap disc anterior seu: «Hogtied and Slightly Slack», «The Mechanical Bride Wore Static» i «Paper Halo Rodeo», setze minuts i quaranta segons entre totes tres. «Cusp» tampoc no és material nou del trio: és una peça dels Stick Men, de «Deep» (2013), i la signen Reuter, Levin i Mastelotto. El debut de Tu-Ner, «T-1 Contact Information» (2023), eren nou peces noves de gairebé dues hores, entre material semipreparat i improvisacions senceres; aquí les dues que més s’endinsen en el terreny del paisatge sonor —«The Mechanical Bride» i «Paper Halo Rodeo»— també són les que costen més d’escoltar sense haver fet els deures amb els altres discos.
Valoració: 7.5/10
Text de Guillem Cardós