BluesRock clàssic
Nuclear Blast · 9 d’octubre del 2026
«Fever» són nou cançons i trenta-vuit minuts i vint segons, i el grup va dir exactament què hi volia abans de gravar-lo: «Aquest cop hem decidit no perdre temps. Cap productor extern. Cap marrada. Només Graveyard, directes al gra, fent el que sabem fer». Ho van anunciar el 2 de juny i el disc compleix la promesa al peu de la lletra: vuit talls entre 3:32 i 4:33, i un de sol, «Dead Note», que arriba als 6:53 i és l’únic lloc on la banda s’estira. És el setè disc dels de Göteborg i el primer des de «6» (2023).
El grup es produeix ell mateix i deixa la mescla a Pelle Gunnerfeldt, que ve de The Hives, de Refused i de Viagra Boys, i el màster a Robin Schmidt, a 24-96 Mastering. Gunnerfeldt no ve del rock dels setanta, i Nuclear Blast ven el disc com a «molt més pesant» sense perdre l’ànima de blues de «Hisingen Blues» (2011). Dels tres avanços, «A Means To An End» va primer, «Tongue Tied» després, amb vídeo d’Emil Klinta (Ghost, The Hellacopters), i «Back From The Grave» el dia de la sortida; cap dels tres no és el tall lent del disc, que és «A Better Cut (Note To Self)».
Jonatan Larocca-Ramm toca la segona guitarra a tot «Fever» i el 30 de juny, tres mesos abans de la sortida, va deixar el grup després de gairebé vint anys; no se n’ha anunciat cap substitut i la gira va arrencar el 2 d’octubre, set dies abans que el disc es pogués comprar. El que hi ha gravat és l’última cosa que aquells quatre van fer junts, i ni el disc ni la campanya hi fan cap referència.
La gira escandinava torna del 31 d’octubre al 5 de desembre i Blues Pills comparteixen cartell a les quatre últimes dates. La portada és del neerlandès Maarten Donders.
Valoració: 8.0/10
Text d’Enric Vilaplana